ELS LLOCS TENEN MEMÒRIA
Cultura 28/08/2018

El parc de la mort romàntica

Molts russos recorden Puixkin llegint els seus poemes al parc on es va batre, mortalment, en duel el 1837

3 min
Un monument recorda el poeta Aleksandr Puixkin al parc on es va batre en duel.

Amb una ampolla de vodka amagada dins d’una bossa de paper, dos senyors d’uns 50 anys criden asseguts en un banc. Quan no parles rus, a vegades costa saber si ets davant una conversa amistosa o una baralla, amb aquells cops de veu tan forts. Els dos senyors, que ja no caminen recte quan s’aixequen del banc, s’acosten a un turista que fa una fotografia d’un monument al mig del parc, i li diuen amb una rialla: “ Pushkin, Pushkin... here kapput, here pam pam ”. Sí, el turista ja sap que, al Parc de Txernaia Retxka, Aleksandr Puixkin, un dels poetes més estimats a Rússia, va rebre un tret mentre es batia en duel amb un militar francès. Dos dies després, moria. El Parc de Txernaia Retxka s’ha convertit en un espai de pelegrinatge per a molts admiradors de Puixkin, un home amb una obra ben viva. Tant, que per a sorpresa del turista, els dos borratxos es posen a recitar poemes de Puixkin. I s’emocionen tant que s’obliden del turista mentre recitant eufòrics. Rússia és un país ple de genis folls.

Un últim viatge en trineu

El 27 de gener del 1837 Puixkin va pujar a un trineu a la famosa avinguda Nevski, el carrer més famós de Sant Petersburg, carrer immortalitzat en una deliciosa cançó de Franco Battiato. El poeta, acompanyat d’un amic, va demanar al conductor que el portés per sobre la neu fins a Txernaia Retxka (en rus vol dir riu negre ), un bosc al costat d’un rierol al nord de la ciutat. Llavors aquest bosc era una zona tranquil·la de camp, però avui en dia és un parc petitonet amb una tanca enmig d’un barri gris bastant ben comunicat amb el centre gràcies a l’estació de metro de Txernaia Retxka. Aquell vespre de gener, Puixkin s’havia citat amb el militar Georges-Charles de Heeckeren d’Anthès per defensar el seu honor en un duel, ja que el francès intentava seduir la dona del poeta rus. El duel es va fer amb pistola i George-Charles d’Anthès va ferir mortalment Puixkin a la panxa. Dos dies després, moriria.

El poeta més estimat

Puixkin va ser un geni que va modernitzar la llengua russa, va crear un nou estil poètic i va tenir un paper molt actiu en el naixement del periodisme a Rússia, amb articles i poemes que el van fer passar per la presó o patir exilis, ja que criticava amb duresa la falta de llibertats a la Rússia de l’època. Convertit en un flagell del tsar, Puixkin va guanyar-se el cor dels russos i va esdevenir un heroi romàntic de manual: vivia amb passió i amb un toc de fatalitat. La seva vida, curiosament, va començar i va acabar marcada pels francesos, ja que va rebre una bona educació en llengua francesa, com era habitual entre l’aristocràcia russa llavors, i es va enamorar de Molière o Voltaire quan estudiava al Liceu Imperial de Tsàrskoie Seló, centre d’estudis que ara porta el seu nom. I la seva mort va arribar per culpa del tret d’un francès, Georges-Charles de Heeckeren d’Anthès, un militar alsacià que havia marxat de França després de veure com Carles X, a qui donava suport, anava a l’exili després de la revolució de juliol de 1830, en què va perdre la corona.

En defensa de l’honor familiar

D’Anthès era un monàrquic desvergonyit que va intentar seduir, sense amagar-se gaire, la dona de Puixkin, Natàlia Gontxarova. Va ser un escàndol tan gran que el protector que tenia el francès a la cort de Sant Petersburg, un baró holandès anomenat Jacob van Heeckeren tot Enghuizen, va demanar-li per evitar mals majors que es casés amb la germana de la dona de Puixkin. Havia de ser un casament pactat perquè tothom fes les paus, però com que D’Anthès havia estat perseguint Natàlia Gontxarova, Puixkin va decidir defensar l’honor familiar enviant una carta plena d’insults a Jacob van Heeckeren tot Enghuizen i D’Anthès, i va provocar així el duel en què perdria la vida. A Sant Petersburg, la ciutat plena de records lligats a la vida de Puixkin, el poeta segueix viu, i quan visites el parc on es va batre en duel, no hi solen faltar flors al monument aixecat en memòria seva. D’Anthès va guanyar el duel, però Puixkin la immortalitat.

'Mentre visqui un sol poeta', d’Aleksandr Puixkin

Una antologia poètica d’un dels autors més estimats pels russos, un poble on els poetes no són oblidats i encara avui en dia molta gent aprèn poemes de memòria. La major part de l’obra de Puix kin ha estat traduïda i publicada al català, tant la part poètica com els seus relats.

stats