"A partir de setembre, a Luz de Gas neix una nova discoteca"

El branding no és només un logotip, sinó la història que una marca explica i la connexió emocional que és capaç de crear. Format en disseny gràfic i de producte, Genís Cargol (Olot, 2001) està convertint aquesta idea en el motor de la seva carrera, la qual ha recorregut marques com Desigual, Pull&Bear i Nude Project, on la seva funció va molt més enllà del disseny, també dirigeix la construcció d’identitats i narratives dels projectes.

Curiosament, abans de la seva etapa professional, Cargol va tenir una carrera com a futbolista, passant pel futbol base de l’Olot, el Girona o la Damm i pels primers equips de l'Igualada, Castelldefels, Sant Andreu i Vilafranca. Malgrat tot, va penjar les botes, convençut que el sacrifici ja no compensava. “Vaig decidir dedicar la meva energia a nous reptes”, confessa. De fet, actualment es troba immers en un d'important: el procés de renovació d’una sala icònica de l’oci barceloní. “A partir de setembre, Luz de Gas es reinventa. M’estic encarregant del branding i del nou concepte de marca. No canviem el nom, però sí tot el que representa per connectar amb la nova generació.” La jubilació de Fede Sardà a finals de l’any passat va obrir una nova etapa en la gestió d’aquesta emblemàtica sala. El propòsit és tirar endavant “un projecte continuista” explicava a l'ARA Joan Sánchez en representació dels nous propietaris. “És un repte adaptar una icona a les noves tendències i necessitats del públic actual,” admet Cargol.

Mimus és un altre exemple de la seva aposta per un oci amb discurs. Es tracta d'una nova festa, sorgida precisament a Luz de Gas. “Un ateneu cultural on es reuneix gent jove catalana que busca un espai per expressar-se i connectar”. Neix d’un encàrrec per omplir els dijous i ha acabat esdevenint un moviment que rejoveneix la sala i crea xarxa cultural. “Jo m’encarrego de la direcció creativa, artística i de la creació de la marca. Se’m va ocórrer el nom, la marca, el relat i la identitat.” En paral·lel, el Bar Bocata, on ens trobem, amplia aquest ecosistema amb un format gastronòmic i experimental. “És una confluència, una xarxa de comunicacions entre joves catalans proactius. Venen persones de totes bandes que volen fer xarxa i conèixer altra gent.” Cargol destaca la importància del treball en equip: “Ho he pogut fer amb els meus amics. El més important és de qui t’envoltes”.

Una nova escena cultural

Genís Cargol destaca que aquestes iniciatives no són només aparadors: “Creem comunitat, teixim xarxes i connectem generacions.” Considera que l’oci és un espai que ajunta persones de diferents extractes socials i identitats i reflecteix la pluralitat de la societat barcelonina. “L’ecosistema cultural barceloní està millor que fa uns anys, està en plena evolució i neix d’una necessitat real de crear comunitat i espais on la cultura catalana sigui protagonista.” Segons ell, aquesta nova era cultural, que ja ha arribat a la música, s’està traspassant a l’oci i també a la manera de fer negoci. “És una escena més cool, metropolitana i força despolititzada; però cal reconèixer i respectar les generacions que ens han precedit. Estem envoltats de referències culturals”.

No ho fa sol: “Tenim un equip heterogeni que comparteix valors i visió. Això és clau per a un ecosistema creatiu sostenible.” Per a Cargol, l’emprenedoria és una actitud que implica persistència i adaptabilitat, i les errades són tan valuoses com els èxits. “No he tingut cap fracàs comunicatiu, però sí empresarial: vam intentar muntar una marca de roba i no va funcionar per falta de compromís. No hi vam posar prou de la nostra part.” En aquest sentit, admet que “aquí ens falta una mica de la mentalitat americana, que no té por d’equivocar-se, de ser mal vist, i defensar les teves idees i principis.” En tot cas, afirma que els joves tenen una gran capacitat per arriscar-se i projectar-se a través de les xarxes socials, un factor clau per impulsar la creativitat i l’emprenedoria actual. Sobre la capacitat emprenedora catalana, considera que “s’està perdent”. “El problema és emprendre en català. És complicat tenir la iniciativa en la nostra llengua, tot i que la cultura catalana necessita interrelacionar-se amb altres idiomes, i no només el castellà. L’anglès crea una imatge aspiracional, per exemple. L’oci en català necessita ser híbrid”, assegura.

En aquest sentit, Genís Cargol preveu una Catalunya cultural i creativa, amb una estètica urbana que trenqui tòpics i que posi la innovació en primer pla. Així i tot, es veu arriscant-se: “Vull fer coses diferents del que faig avui. M'agrada fer-ne de noves. I sortint d'aquí, per què no?”.