La passió i la dedicació de Pablo Heras-Casado

BarcelonaLa dedicació i la passió són dos conceptes que sovintegen quan parla Pablo Heras-Casado (Granada, 1977), que avui serà al Palau de la Música amb el Balthasar Neumann Chor & Ensemble per dirigir una selecció de Selva morale e spirituale de Monteverdi. “És un dels projectes als quals he destinat més dedicació i passió. Porto més de vint anys pensant-hi, pràcticament des que vaig descobrir aquesta obra”, explica Heras-Casado per telèfon sobre un dels cims del compositor italià, de qui se celebra el 450è aniversari del naixement.

Amb dedicació i passió, el director de Granada ha consolidat un prestigi internacional que l’ha dut a dirigir les millor orquestres del món, inclosa la Filharmònica de Viena, a estrenar-se amb Wagner (l’òpera L’holandès errant, al Teatro Real) i a abastar un repertori que va del barroc a la música contemporània. Té l’agenda “més o menys configurada” fins al 2021-2022, i lògicament pensa a llarg termini. Però ara com ara el desafiament que l’ocupa és fer justícia a Monteverdi. “ Selva morale, per a mi, és un projecte importantíssim. És important recordar que Monteverdi, al final de la seva vida i quan ja ho havia aconseguit tot, va decidir aplegar tota la seva música religiosa, d’una varietat meravellosa, i publicar-la. És un senyal inequívoc que el vell mestre volia deixar un llegat, una mena de testament impressionant i admirable”, explica Heras-Casado, que considera que tot i així aquesta obra no ha rebut “tota l’atenció que es mereix”.

El concert al Palau de la Música serà el primer d’una gira que demà també passarà per l’Auditori de Girona i que al llarg de l’any tindrà dues parts. “Fins al juny anirem fent una primera selecció de Selva morale, que és una obra molt extensa, i a l’octubre, la segona -diu un home acostumat al repertori sagrat-. He cantat molta música religiosa, també en oficis de tota mena, i també n’he dirigit. En el cas concret de Monteverdi, en la seva música religiosa inclou una dimensió més humana i teatral que abans estava separada. Aquesta és una de les múltiples revolucions i modernitats de Monteverdi”, afegeix.

Mendelssohn a L’Auditori

Heras-Casado tornarà a Barcelona el 22 de març amb la Freiburger Barockorchester per dirigir un programa amb obres de Mendelssohn, la Simfonia núm. 5 i Concert per a violí i orquestra en mi menor. Abans, però, es posarà al capdavant de l’Orchestra of St. Luke’s per afrontar el Rèquiem de Brahms al Carnegie Hall de Nova York. “És la meva última temporada amb l’orquestra de St. Luke’s. Per a mi ha sigut una època importantíssima perquè he pogut consolidar la meva relació amb Nova York i els Estats Units, un país on treballo la meitat de l’any -explica-. Ha sigut molt bonic poder treballar amb una orquestra molt flexible, amb la qual puc fer Txaikovski, barroc i tot el que hi ha al mig”.

Davant la possibilitat d’acceptar o no la titularitat d’una gran orquestra, Heras-Casado s’estima més “seguir creixent artísticament” amb les formacions amb les quals treballa habitualment i dirigir almenys un parell d’òperes a l’any. Les del 2017 són Le nozze di Figaro a Berlin i Carmen a Ais de Provença.

Tot i tenir una agenda tan completa, el director de Granada no oblida les arrels. “Encara que passi moltes temporades fora de casa, sempre estic connectat a la meva realitat i a la meva família. Ara que tinc un fill petit, la conciliació familiar és encara més important. Per a mi és essencial estar tant de temps com sigui possible amb ell i amb la meva dona, compartint-hi el dia a dia”, diu.