La Mare de Déu gitana d'Helios Gómez torna a la llum gairebé 30 anys després

BarcelonaLa lluita de Gabriel Gómez per recuperar la Capella Gitana que el seu pare va pintar a la presó Model el 1950 ha donat fruits: gairebé trenta anys després que la consellera Núria de Gispert i el director de la presó prenguessin la polèmica decisió de cobrir-la de pintura blanca per raons d'higiene, aquest dijous la consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, han presentat l'estat de la recuperació dels murals. "La capella és un tresor patrimonial que havia quedat ocult durant massa temps, i especialment alguns volien que quedés ocult per sempre. I nosaltres hem fet el contrari: hem fet visible una memòria silenciada", ha dit Collboni, mentre que la consellera ha avançat que la declararan Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).

"És una emoció inexplicable", ha dit Gabriel Gómez: "Hi juga tot. Més enllà de la qüestió familiar i personal, la capella parla també de les lluites socials, les rehabilitacions i els enfrontaments entre una mentalitat feudal i una altra de més liberal". Quan el seu pare va pintar la capella, Gabriel Gómez només tenia 5 anys. El podia visitar el dia de la Mercè, al qual ret homenatge la Mare de Déu, perquè és la patrona dels presos. Durant els anys més durs del franquisme, a casa passaven fam i Gómez esperava que durant aquestes visites podria calmar la gana. Però no va ser així. "El pare no em va deixar tastar mai el ranxo de la presó", explica.

La Capella Gitana és el nom amb el qual es coneix la cel·la número 1 del primer pis de la quarta galeria, a l'antic corredor dels presos condemnats a mort i que feia funcions d'oratori. El descobriment de les pintures l'han portat a terme els tècnics del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. Les tasques de la segona fase van començar fa uns sis mesos i han estat tot un repte tècnic i científic que ha requerit l'ús de nanotecnologia i recerca en neteja amb gels, perquè les capes sobreposades eren dures, rígides i estaven molt adherides.

Han sortit a la llum la Mare de Déu amb el Nen de la paret del fons i els àngels músics de l'interior de la paret de l'entrada. Així mateix, s'ha descobert a la volta una part del conjunt que no estava documentada: un crismó al sostre amb els símbols eucarístics i una creu envoltada d'un cel estelat. Com a curiositat, els tècnics han pogut comprovar que Gómez va fer els estels amb el paper de plata de les xocolatines que la família li enviava a la presó.

Els tècnics tornaran a treballar entre el setembre i l'octubre per continuar descobrint el grup de presos suplicant que hi ha als peus de la Mare de Déu i els arrimadors ocres i verds de tota la sala. I quan les tasques de descobriment s'hagin acabat, està previst restaurar-ne el conjunt al llarg del 2026.