BarcelonaDos incendis, un a la mesquita de Còrdova (Andalusia) divendres al vespre i un altre diumenge al paratge de Las Médulas (Castella i Lleó), on hi ha les restes d’una explotació d’or dels segles I-III, han posat en alerta els experts i amants del patrimoni. Es tracta de dos dels cinquanta conjunts de l’Estat inscrits a la llista del Patrimoni Mundial de la Unesco, però això no els ha fet immunes a les flames.
En el cas del monument andalusí del segle XIII, que rep 2 milions de visitants a l’any, els seus gestors asseguren que es disposava d'un protocol antiincendis que va funcionar: els bombers hi van arribar en sis minuts i van apagar el foc en tres hores. La mesquita no ha tancat ni un dia als visitants. El que podria haver estat un desastre ha quedat en un ensurt, una restauració que costarà 1 milió d’euros i que abonarà exclusivament el cabildo catedralici. Tanmateix, a l’espera de l’informe tècnic definitiu, els experts qüestionen la idoneïtat de tenir un magatzem de neteja dins l’edifici i les crítiques se centren en demanar una gestió més transparent del monument, és a dir, amb participació pública.
En el cas de Las Médules, una de les grans obres d’enginyeria de l’Imperi Romà, el foc no ha arribat a tocar les mines subterrànies romanes, però sí que ha arrasat un paratge natural que formava part del conjunt monumental, que és fruit justament de l’ús de l’aigua per enfonsar muntanyes a la recerca d’or. De fet, el foc va cremar fins i tot l’aula arqueològica del parc, a banda de castanyers centenaris, miradors, galeries i llacunes. Cada any rebien 200.000 persones, que ara veuran un paratge de cendres. Les crítiques se centren en la manca de prevenció forestal.
![La policia científica i els tècnics inspeccionant la coberta de la capella que va caure arran de l'indendi a la mesquita de Còrdova.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1200 800"%3E%3C/svg%3E)
Els dos accidents posen de manifest la dificultat de protegir monuments i espais que tenen el màxim reconeixement pel seu valor patrimonial. Sobre el paper, tots els conjunts inclosos a la llista de la Unesco han de tenir un pla de gestió que inclogui la conservació i la valorització del patrimoni i també un pla de riscos i emergències conforme a la normativa de cada país. "Tots tenen un pla d’evacuació, però no tots els llocs que són Patrimoni Mundial tenen un pla d’emergències per salvaguardar patrimoni", avisa el professor de la Universitat de Barcelona Jordi Tresserras, expert en gestió del patrimoni cultural, membre d’ICOMOS Internacional i assessor de la Unesco. En el cas de Las Médulas afirma que no s’ha arribat a desplegar a temps perquè han canviat de model de gestió recentment.
El ministeri de Cultura és qui coordina el Pla Nacional d’Emergències en Patrimoni Cultural –que, de fet, es va activar immediatament dissabte per l’incendi de la mesquita–, però les competències sobre Patrimoni Mundial estan delegades a les comunitats autònomes. La direcció general del Patrimoni Cultural de la Generalitat assegura que "els monuments catalans que formen part de la llista del Patrimoni Mundial de la Unesco tenen plans de prevenció d’incendis" perquè és un requisit "per obtenir la llicència d’activitat de l’immoble" i que, a banda, "cada equipament té un pla de gestió que monitoritza l’estat de conservació de l’immoble i detalla les mesures de conservació patrimonial necessàries". Patrimoni confirma a l’ARA que està treballant amb el Centre de Restauració de Béns Mobles i Bombers de la Generalitat per elaborar "un protocol que estableixi pautes generals per a la protecció del patrimoni davant riscos".
Monestir de Santa Maria de Poblet (1991)
Palau de la Música/Hospital de St. Pau (1997)
Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica (1998)
Conjunt arqueològic de Tàrraco (2000)
Esglésies de la Vall de Boí (2000)
Obra d'Antoni Gaudí (1984-2005)
Tot i que és la comunitat autònoma qui ha de supervisar que es compleixin els requisits de la Unesco, "la responsabilitat de vetllar per la conservació del monument és del titular, que n’és el gestor", explica Tresserras. Formar part del Patrimoni Mundial no implica rebre cap ajuda de la Unesco; "un bé bàsicament rep obligacions" per formar part de la llista. Només en cas de situacions de crisi extrema, com una guerra, la Unesco mobilitza ajuda específica, com l’anomenat escut blau i altres fons, per assegurar el patrimoni en perill.
La Casa Batlló és un dels elements que apareixen a la llista del Patrimoni Mundial. Xavier Villanueva, arquitecte director de la restauració de l'edifici, confirma que la casa de Gaudí compleix els requisits tècnics de la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i els Bombers, així com les normatives tècniques de l'edificació. "No és tan fàcil que un edifici com aquest pugui complir les normatives vigents. Quan no es pot complir un requisit sense alterar el patrimoni, el que fem és buscar elements compensatoris. Si no puc instal·lar un sistema d'extinció amb aigua perquè malmetria la fusta o l'estuc, busquem un sistema d'extinció amb gas. És un dels grans esforços que hem fet, protegir-la en la detecció i prevenció de riscos, i en l'evacuació", diu Villanueva. Avui l'edifici es podria evacuar en 7-9 minuts, i això permetria que els bombers tinguessin 30 minuts per extingir qualsevol incendi. "En 45 minuts ha d'estar evacuat i extingit, de manera que l'estructura de l'immoble no sofreixi danys irreparables i sigui recuperable", diu l'arquitecte.
L’estat espanyol apareix en el top 5 de països del món que tenen més monuments a la llista de la Unesco. En total n'hi té 50, per darrere d’Itàlia (60), la Xina (59), Alemanya (54) i França (53) i molt per sobre d’altres països amb molta més extensió, com Rússia (32), o amb civilitzacions antigues pròpies, com Egipte (7) o Mèxic (36). "Hi ha una mena de bogeria per tenir béns a la llista de Patrimoni Mundial", diu Tresserras, que col·labora amb una nova candidatura, la de ciutats fortificades hispàniques del Mediterrani, que aquí lidera Tortosa, que vol ser inclosa a la llista indicativa (prèvia al nomenament) en els pròxims dos anys.
La dificultat de preservació d’alguns espais és evident, sobretot quan són béns en sèrie (com l’obra de Gaudí), quan tenen patrimoni mixt natural i cultural (el Mont Perdut, la Menorca Talaiòtica) o són grans extensions. Com es pot protegir un paratge com el Camí de Sant Jaume, que comprèn 1.500 quilòmetres i 2 quilòmetres de protecció a banda i banda, incloent-hi albergs, esglésies i catedrals?
L’incendi de Notre-Dame ha motivat que es prengui consciència de la necessitat de millorar els plans contra incendis, sobretot per salvaguardar el patrimoni. La Unesco requereix cada deu anys als països que entreguin un estudi sobre l’estat de conservació i gestió dels béns inscrits a la seva llista. Espanya la va entregar el 2024, segons Tresserras. No ha passat mai, però, que per deficiències amb els plans de gestió o de riscos la Unesco hagi pres mesures radicals. Els casos de monuments que s’han retirat de la llista són molt puntuals, i es deuen a operacions urbanístiques que han destrossat el llegat que es preservava. Són tres casos: Liverpool i l’operació urbanística que ha deslluït el seu port de la Revolució Industrial; el pont que travessa l’Elba i destrossa les vistes de Dresden, i el santuari de l’òrix àrab a Oman, que va perdre terreny i antílops per fer-hi prospeccions petrolieres.
Del perill de caure de la llista ve el conflicte obert que hi ha a Menorca: una rotonda posa en perill la declaració de la Menorca Talaiòtica com a Patrimoni de la Humanitat. El ministeri de Cultura ha advertit el govern balear del PP que, abans de construir un nou tram de carretera a Alaior que pugui provocar una revocació irreversible del títol de la Unesco, ha de consultar l’operació amb el Centre de Patrimoni Mundial i esperar resposta (que no ha arribat). Les obres de quatre carrils prop de les navetes talaiòtiques de Rafal Rubí han provocat una crisi a l’Agència Menorca Talaiòtica, amb tres dimissions dels principals responsables de l’ens i acusacions creuades. El PP ha posat la seguretat viària com a argument contraposat a la protecció del patrimoni, i sembla que un pont que s’havia de tirar a terra ara es construirà si no hi ha un gir de guió.
![Una de les navetes prehistòriques de Rafal Rubí.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)