PATRIMONI

L'art de la pedra seca, declarat Patrimoni Cultural de la Unesco

La tècnica es practicava tradicionalment en zones rurals per a l'economia agrària i ramadera

L'art de la pedra seca ha passat a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Huamnitat de la Unesco perquè "els murs de pedra seca desenvolupen un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus".

Amb aquesta nova inclusió, Espanya es consolida com el quart estat amb més manifestacions inscrites en la llista de Patrimoni Cultural Immaterial.

Les construccions de pedra seca són aquelles que s'aixequen utilitzant pedres de l'entorn proper i sense cap material de cohesió, com podria ser la calç o el guix. Aquesta tècnica s'utilitzava tradicionalment a les zones rurals per aixecar gran varietat de construccions per a l'activitat agrària i ramadera tradicional, així com l'explotació del bosc o l'abastament d'aigua. Cabanes, barraques, masos, cisternes, basses, escales, ponts o forns de calç, entre d'altres, són algunes de les estructures més habituals. La tècnica de la pedra seca es practica des de la prehistòria, sobretot a partir del neolític.

A Catalunya hi ha unes 19.000 construccions de pedra seca repartides arreu del territori, i que es poden consultar en aquest mapa interactiu. E n tenim molts testimonis, que s'han produït ininterrompudament des dels ibers, al segle VI aC, i fins als nostres dies. El període més prolífic de la pedra seca al país, a la qual corresponen la majoria de construccions que encara es conserven, va de finals del segle XVIII a finals del segle XIX.