Les 10 pel·lícules que no et pots perdre de la Festa del Cinema
Cinema d'autor, superherois, acció i animació: triem els títols imprescindibles de la cartellera per aprofitar que, fins dimecres, les entrades cauen a 2,90 €
BarcelonaTornen les rebaixes als cinemes. La Festa del Cinema, que se celebra el 8, 9 i 10 de maig, rebaixa el preu de les entrades a 2,90 euros. La iniciativa, que ja va per l'onzena edició, té com a objectiu fomentar l'hàbit d'anar al cinema per combatre la caiguda d'espectadors dels últims anys. Per aprofitar la promoció només cal acreditar-se en aquesta web, tot i que el tràmit no és necessari per als menors de 14 anys i els majors de 60.
Tres títols de la Festa del Cinema recomanats per Xavi Serra
L'última edició va reunir 1,7 milions d'espectadors i en total ja acumula un total de 15,6 milions des del 2013. L'edició que arrenca aquest dilluns sumava a primera hora 1.183.182 espectadors acreditats, una xifra que s'espera que vagi augmentant al llarg dels tres dies de l'esdeveniment.
Film d’aventures colonials com ja no se’n veuen, allunyat de l’èpica grandiloqüent, 'Z, la ciudad perdida' segueix la trajectòria de Percy Fawcett (Charlie Hunnam), un soldat britànic que a principis del segle XX explora territoris inexplorats de la selva amazònica on espera trobar les restes d'una civilització antiga i desconeguda. L’aroma de cinema clàssic que desprèn 'Z, la ciudad perdida' no amaga el cantó fosc d'aquest explorador que acaba obsessionat a perseguir la seva quimera peti qui peti.
James Gunn aprofundeix en la cara més sorprenent i esbojarrada de Marvel. Si la primera entrega era capaç de satiritzar i celebrar a la vegada els tòpics dels superherois, la segona explota a fons les possibilitats de la fórmula amb un film ple d'idees boges: ¿Un planeta vivent amb la síndrome de la paternitat irresponsable? Doncs sí, i amb la barba de Kurt Russell. ¿Assassines galàctiques que dirimeixen a canonades la seva gelosia de germanes? Donem gràcies a Karen Gillan i Zoe Saldana.
Aquesta Lady Macbeth no té res a veure ni amb Shakespeare ni amb la cèlebre cònjuge que li infla el cap d’ambicions polítiques al rei d’Escòcia, però és un personatge femení igual d’astut i recargolat. Una dona que necessita fugir de la presó infeliç d’un matrimoni en una història que tira cap al 'thriller' eròtic, un melodrama criminal punyent i malparit en què les germanes Brontë comparteixen alcova amb Paul Verhoeven, i D.H. Lawrence, amb Roman Polanski.
'Stefan Zweig: Adiós a Europa'
Un retrat de l'exili del gran escriptor austríac que condensa els dilemes i conflictes del seu temps, marcat per les grans guerres europees. Estructurat en capítols ambientats en diferents moments i escenaris, i narrats en temps real, el film aborda la presa de consciència de Zweig de la impossibilitat de separar art i política, dibuixant en fora de camp una Europa en demolició, allunyada del somni de llibertat per la intolerància i el feixisme.
En la segona entrega d'aquesta saga d'acció, Keanu Reeves reprèn un personatge que encarna amb la sobrietat d'un heroi de Jean-Pierre Melville i les ànsies venjatives d'un Charles Bronson, el codi d'honor d'un samurai i la pulsió dinàmica d'un personatge de videojoc. John Wick assassina amb la mateixa mestria amb què el millor sastre d'Itàlia talla un vestit. I ho fa sense recórrer a cap mena de dispositiu tecnològic.
'El otro lado de la esperanza'
El dret a la reinvenció (també a la felicitat) és el motor d’un film que ensenya les vergonyes europees davant la tragèdia dels refugiats. Kaurismaki estableix un fil de fraternitat entre dos personatges, un venedor de camises i un mecànic sirià que travessa mig Europa a empentes i rodolons fugint d'un conflicte bèl·lic. Fins i tot fent cinema social, el finlandès continua sent aquell estrany hereu de Chaplin “alcohòlic, rocker i comunista” de tota la vida.
La dramatúrgia de geometries romàntiques inestables del cineasta sud-coreà Hong Sang-Soo esclata en la història de Min-jung, una dona repudiada pel seu alcoholisme que abandona el seu nòvio i deambula pels bars inventant-se noves identitats mentre ell la busca per tot arreu. Una filigrana romàntica que explora els laberints de les relacions de parella i la identitat.
Si agafem el Baby Herman de 'Qui ha enredat en Roger Rabbit?' i les troballes visuals de l’UPA ('Mr. Magoo'), hi injectem unes espurnes del 'Benjamin Button' de Fincher i la inventiva geomètrica dels Pixar més cerebrals ('Els increïbles'), el resultat seria aquesta història d’un nadó reclutat com a conspirador contra la fal·lera dels pares per les mascotes.
Agustí Villaronga escenifica la teranyina de baixes passions i misèria humana en què es veuen atrapats tres joves idealistes i una dona madura durant la Guerra Civil. Conflictes sentimentals i morals que deshumanitzen els personatges i desemboquen en la pèrdua d’ideals d’una generació trencada per l’horror de la guerra. Destaca la magnífica i entregada interpretació de Núria Prims.
'Rosalie Blum'
La rutinària existència del Vincent es veu alterada per la misteriosa i solitària presència de Rosalie Blum, una dona que està convençut d'haver vist abans. Inspirada adaptació d'un popular còmic francès, una història melancòlica i sense subratllats sentimentals sobre unes vides ordinàries sacsejades per una poesia quotidiana.
