CINEMA

'Incerta glòria' alça el vol per damunt de l'ombra de 'Pa negre'

Agustí Villaronga presenta la seva esperada adaptació de la novel·la de Joan Sales

"Incerta glòria no té res a veure amb Pa negre ”. Així de contundent es mostrava ahir Agustí Villaronga en la presentació en societat de la seva adaptació de la cèlebre novel·la de Joan Sales, que divendres arriba als cinemes. Amb un pressupost de 3,7 milions d’euros, el film és la gran esperança del cinema català per repetir la gesta de Pa negre, que el 2010 va batre rècords de taquilla (per a un film en versió original catalana) i va arrasar als Goya i els Gaudí. “Soc conscient que hi ha similituds entre les dues pel·lícules -matisa el director-. Repetim Isona Passola i jo, adaptem un gran autor català... I totes dues parlen de la pèrdua d’ideals, però a Pa negre em centrava en el món infantil i l’època de la postguerra, no en la Guerra Civil. Jo les veig molt diferents”.

"La pel·lícula parla sobretot dels efectes de la guerra, de com les vides d’uns joves són truncades"

Agustí Villaronga Director

A Incerta glòria, Villaronga escenifica la teranyina de baixes passions i misèria humana en què es veuen atrapats tres joves idealistes i una dona madura durant la Guerra Civil. Conflictes sentimentals i morals que deshumanitzen els personatges i desemboquen en la pèrdua d’ideals d’una generació trencada per l’horror de la guerra, que ha perdut tota esperança en el futur. “ Incerta glòria no és una pel·lícula sobre la Guerra Civil ni el combat d’ideologies -subratlla el mallorquí-. La pel·lícula parla sobretot dels efectes de la guerra, de com les vides d’uns joves són truncades i les seves il·lusions es trenquen. La guerra els canvia el destí a tots”. Al principi, el director va resistir-se a adaptar la novel·la. “Quan la Isona m’ho va proposar em va semblar fins i tot que no era apropiat -confessa-. Jo vull explorar coses diferents, no em vull estancar en les adaptacions de literatura catalana. La Isona ha lluitat molt perquè jo treballi prop de les meves arrels, però a mi també em tiren coses que no tenen res a veure amb el meu món. La meva primera pel·lícula parlava d’un criminal de guerra nazi!” Al final, Passola es va sortir amb la seva: “L’Agustí i jo discutim molt però sabem arribar a acords -diu la productora-. En realitat ens estimem molt. És inevitable, perquè vam néixer el mateix dia del mateix mes i el mateix any!”

Núria Prims: "L'Agustí no tan sols ha donat sentit a la meva carrera, sinó també a la meva vida" La Carlana, el centre de la trama

"La Carlana és un personatge molt primari. Per a ella només hi ha tres coses: la terra, els fills i la casa"

Agustí Villaronga

Per fer seva la història, Villaronga va prescindir de les “disquisicions filosòfiques” del llibre i es va centrar en els personatges: la Trini, Juli Soleràs, el Lluís i la Carlana, que creix molt respecte a la novel·la i agafa un pes central en la trama. “La Carlana m’interessa molt -diu el cineasta-. És un personatge molt primari. Per a ella només hi ha tres coses: la terra, els fills i la casa. I està disposada a passar per damunt de qui sigui per conservar-les. M’atreuen les dones un poc fetes, d’una certa edat, però no en un sentit sexual”. Per al paper de la Carlana, Villaronga va pensar en Núria Prims, amb qui no havia treballat mai. Que ella visqués retirada del cinema a Menorca no el va fer enrere. “A la productora es van quedar una mica parats, perquè feia vuit anys que no actuava, però jo sabia que això no importa, que actuar és com anar en bicicleta, no s’oblida mai. Això sí, després l’he mimat molt, però també li he fotut més canya que a ningú”. Prims assegura que el rodatge va ser dur i que van assajar molt poc, però Villaronga s’ho pren amb humor. “Van ser tres setmanes!”, exclama.

Entre els actors hi ha diferències d’opinió sobre els assajos. “A mi em van semblar molt positius -diu Bruna Cusí, que interpreta la Trini-. L’Agustí té molt clar el que vol, és molt precís, i t’ajuda a fer el recorregut fins a trobar-ho”. Villaronga va coincidir amb Cusí en un taller i des de llavors pensava en ella per al paper. Passola va demanar-li que provés també Laia Costa, que acabava de triomfar amb Victoria, però el director va apostar per Cusí, una debutant que també és a l’altre film català de l’any, Estiu 1993. A Marcel Borràs, que encarna el Lluís, Villaronga el va veure en la versió teatral de la novel·la que va fer Àlex Rigola, però fent un altre personatge, el Cruells, que la versió cinematogràfica ha eliminat. “L’arc del Lluís és un viatge als inferns en què ell es va trencant a poc a poc -explica Borràs-. El repte era fer-ho creïble”. El quart personatge en discòrdia és l’excèntric Soleràs, l’altra cara de la moneda de la Carlana: si ella és una supervivent, en Soleràs cava la seva pròpia tomba, de forma literal i figurada. “És una persona molt lúcida i molt sensible, i això és difícil que al llarg de la vida no et porti a trencar-te”, assenyala Villaronga, que confessa que no acaba d’entendre mai del tot el personatge. Oriol Pla, que l’interpreta al film, tampoc es veu capaç de desentranyar-lo. “És contradictori. No saps mai què pensa. Amb ell no és fàcil posicionar-te i això t’obliga a córrer riscos”. La nota curiosa del càsting, Fernando Esteso, va ser cosa del director. “Jo m’he alimentat molt del seu cinema! -afirma sense ironia-. Sempre he defensat Ozores, Masó i Lazaga. I el Fernando i la Terele Pávez formen una parella formidable!”

Més continguts de