Pere Roca, la història d’un doble fracàs
Julià Guillamon rescata la figura del boxejador i l’auge d’aquest esport a Catalunya als anys 20 i 30
BarcelonaHi ha boxejadors capaços de grans fites i altres que han anat sumant una derrota rere l’altra. En el primer grup hi hauria noms com el de Paulino Uzcudun i Josep Gironès, que van aconseguir una popularitat sense precedents gràcies als seus triomfs als Estats Units i Europa, respectivament. En el segon hi trobaríem Arthur Cravan, que va ser apallissat per Jack Johnson en un combat multitudinari a la Monumental el 23 d’abril del 1916, i el barceloní Pere Roca, a qui Julià Guillamon dedica el seu últim assaig, Jamás me verá nadie en un ring (Comanegra). “En Roca era un paio fort. A la primera represa -paraula catalana per designar el round - sempre atacava amb força, però a la segona el cascaven, perquè no tenia tècnica -explica Guillamon-. Encara que ho va perdre gairebé tot, es va convertir en un fenomen mediàtic dels 30. La gent omplia els llocs on boxejava, i la llegenda creixia alimentada per la premsa”.
El primer combat de Roca del qual Guillamon té constància és el del 22 de maig del 1927 al Mundial Sport de la Diagonal. “ Fabra venció por knock-out en el primer asalto a Roca ”, sintetitzava el Mundo Deportivo. Format al Punching-Ball de Gràcia, el mateix gimnàs on s’entrenava Josep Gironès, la fortuna de Roca es va limitar a dos combats guanyats. Al primer, li va trencar el braç al contrincant. Al segon, el va tombar d’un cop de puny, però va acabar desqualificat perquè va continuar matxacant el rival mentre era a terra, provant d’aixecar-se.
Quatre anys després que Roca comencés a boxejar van aparèixer els primers articles perquè ho deixés. Cal recordar textualment les paraules de José L. Lasplasas: “ En quien como él no busca en la boxe más que la satisfacción de un placer, ya que ni económicamente le soluciona nada, ni le importa gran cosa, ni le interesa, nos parece absurdo y peligroso. Con toda sinceridad ”. Fa l’efecte que Guillamon ha passat uns mesos entretinguts, preparant el llibre. S’hi va posar després de l’exposició d’Espriu al CCCB, i reconeix que el projecte ha crescut a causa de la seva obsessió personal, que ha sabut connectar els ganxos, fintes, jocs de cames i swings de Roca amb l’efervescència barcelonina dels anys 30, amb els escriptors i periodistes que van dedicar pàgines a l’esport -Alavedra, Sentís, Sagarra- i fins i tot amb el seu pare, un “personatge singular, simpàtic i social, que es feia veure als bars, i que tenia com a aficions els toros i la boxa”.
Una carrera literària estroncada
L’any 1932 Pere Roca va penjar els guants i va escriure un experiment literari esbojarrat i parcialment llegible, De boxeador a literato, que Comanegra publica en edició facsímil amb l’assaig de Julià Guillamon. “Hi ha gent que el llegeix ara i el troba molt divertit -admet-. És veritat que l’estil de Roca té una part patològica (fa servir rimes perquè havia quedat sonat). La part que em sembla més interessant és quan explica la seva pròpia experiència deformada. Quan recorda un combat amb “Perrón” diu « Una vez combatí con uno que era como un perro »”. L’exboxejador venia el llibre als bars. Un any després va repetir l’experiència amb Amor que oyó amor (en un motor mecánico verdad y en el humano es comparado). Es va esfumar al cap de poc: després de fracassar al ring, tampoc se’n va sortir amb la literatura. Guillamon encara no ha pogut esbrinar si en el trànsit cap a la desaparició va passar una temporada en un psiquiàtric.
Literatura i cinema pugilístics
El ganxo de Cravan
“Arthur Cravan i Pere Roca s’assemblen una mica. Tots dos són escriptors i venen les publicacions al carrer, i són coneguts per l’espectacle que fan al voltant del ring”. Cravan va escriure i editar la revista Maintenant (1912-1915).
Trabal i els esports
A la novel·la Quo Vadis, Sànchez (1931), Francesc Trabal explica la història d’un treballador d’una fàbrica tèxtil que troba una fortuna i decideix ascendir socialment gràcies a l’esport. Un dels que prova és la boxa.
Els records d’Alavedra
Periodista i escriptor, Joan Alavedra (1896-1981) recorda en un dels capítols de Personatges inoblidables i altres records (1968) els inicis de la boxa a Barcelona durant la segona dècada del segle XX.
Escapar del barri
A la pel·lícula Young Sánchez (1963), Mario Camus narra el dilema d’un jove boxejador amateur que està a punt de fer el salt a la categoria professional. “Decideix fotre el camp del barri i oblidar-se de tot per tirar endavant”, diu Guillamon.
Homenatjar una època
Acompanyat del primer experiment literari de Pere Roca, De boxeador a literato, l’assaig de Julià Guillamon homenatja una generació -la dels 20 i els 30- que tenia la boxa com una de les aficions principals.
