Els periples d'un col·leccionista: les últimes adquisicions del Museu Egipci

Barcelona"Va ser una guerra duríssima, però al final me la vaig poder emportar", diu el fundador del Museu Egipci de Barcelona, i hoteler, Jordi Clos. Ensenyant amb orgull l'estàtua del visir Sejemanjptah (2416-2392 aC), que ara vigila l'accés al museu i fa segles estava col·locada a l'entrada d'una mastaba (on enterraven els alts dignataris a l'Antic Egipte). L'estàtua es va posar a la venda en una subhasta on Clos va haver de competir amb representants de museus de països que disposen de molts diners, com Qatar. El visir havia pertangut a un matrimoni canadenc i es va vendre per crear un fons per a una universitat. Cada peça del Museu Egipci ajuda a entendre com era l'Antic Egipte, però també té la seva pròpia història i, algunes han fet un llarg recorregut.

Al llarg de més de mig segle, Clos ha sumat 1.300 obres que ha anat adquirint en un periple que l'ha dut per tot el món. Aquest dijous mostrava dinou peces que ha comprat a diferents subhastes internacionals, a excepció d'una estela funerària que pertanyia a una família catalana. "He dedicat 57 anys a fer aquesta col·lecció i aquestes últimes peces complementen altres que ja teníem; és una manera de tancar el cercle", assegura. Això no vol dir que Clos deixi de col·leccionar. "Ara mateix tinc l'última adquisició a casa i l'estic estudiant. M'agrada tenir-les un temps a casa, per poder-les mirar bé, observar-les... abans de portar-les al museu", explica. Tanmateix, cada vegada és més complicat trobar peces que provenen de l'Antic Egipte perquè les coses han canviat molt els últims anys i els governs, lògicament, protegeixen molt el seu patrimoni. A més, la competència és ferotge. Clos prefereix no dir ni pensar en tots els diners que s'ha gastat. "Moltes peces que es venen a subhastes provenen de col·leccions que es van començar a fer a principis del segle XX i que ara els hereus es venen", assegura Clos. Tot seguit aclareix que ell té continuïtat perquè els seus fills han heretat la passió per Egipte.

Les peces trobades es queden a Egipte

De fet, cada any el fundador del Museu Egipci excava amb un dels seus fills a Sharuna. Fa poc més d'un any en una de les tombes van trobar unes plaques del període ptolemaic (305-30 aC), que es feien servir com a motlle per a l'ocell Bennu, el Fènix, una au mitològica que simbolitza transformació i resurrecció. Evidentment, no se la va poder emportar. "Vam poder comprar unes rèpliques a un antiquari egipci i tenen un gran valor sentimental", assegura Clos. Una de les altres peces havia pertangut a Édouard Louis Joseph Empain, un enginyer belga que va fer una fortuna: va fundar el seu propi banc, va construir línies de tramvia elèctric per Europa, Rússia, el Congo i Egipte, i va crear diferents empreses elèctriques. Al Caire es va fer construir un immens palau budista on guardava una màscara funerària que també ha acabat sortint a subhasta. La màscara és d'una dona del període ptolemaic i ha servit al museu per complementar una tomba. Altres peces singulars són la maqueta d'una barca de fusta, on es pot veure una tripulació de cinc homes amb el tors nu (1991-1783 aC), i la coberta d'un sarcòfag (664-525 aC). "És excepcional. La persona que la va crear buscava la perfecció estètica", diu Clos. Hi ha textos jeroglífics i els quatre fills d'Horus.

Per primera vegada, al museu es podrà veure una estatueta de bronze d'Anubis (664-525 aC), el déu que vigila les tombes. Clos també ha sumat ushabtis a la seva col·lecció. Es tracta de figuretes que representaven un servent i que eren dipositades a les tombes per al servei del difunt. N'hi podia haver centenars al voltant de cada mort. "Hi ha disset museus que tenen ushabtis de la tomba de Psamètic. Va ser una troballa de principis del segle XX, i aleshores aquestes peces es podien repartir. Ara això seria impossible", diu Clos.