ELS HEREUS DELS DEPORTATS RECUPEREN OBJECTES ROBATS ALS CAMPS NAZIS

Sense pistes del Baldiri, l’alcalde de Sils que va sobreviure a l’horror nazi

Es busquen els hereus de Baldiri Soler Artau per retornar-los el rellotge confiscat al camp de concentració de Neuengamme

Un sobre marró amb un rellotge de butxaca en què, a l’esfera, s’hi pot llegir Massot Gerona i una cadena d’or. A la solapa del sobre hi ha una data i un lloc de naixement: Sils, 29 de gener del 1901. I un número de presoner: 30.204. És tot el que hem trobat, de moment, de Baldiri Soler Artau a l’International Tracing Service (ITS), l’arxiu alemany que guarda més de 30 milions de documents sobre la persecució nazi. Els objectes personals que els nazis van prendre al Baldiri quan va entrar al camp de concentració de Neuengamme, el 24 de maig del 1944, s’han estat en una prestatgeria durant més de 74 anys sense que ningú els hagi reclamat.

“La meva mare sempre va desconfiar d’Espanya i mai hi va voler tornar”

Sabem que el Baldiri, el 1945, era viudo, tenia un fill i va sobreviure a l’infern ideat pel règim de Hitler perquè als arxius francesos consta que va rebre una pensió militar. Per tant, va pertànyer a una organització o moviment de la Resistència durant la Segona Guerra Mundial. ¿Però què li va passar quan els aliats van alliberar Neuengamme? El seu fill continua viu? I, si és així, on viu?

No és fàcil seguir la pista del Baldiri. Altres excombatents espanyols apareixen a les llistes dels que van ser reconeguts com a membres de la Resistència francesa, amb el departament on van acabar residint, però en el cas del Baldiri està en blanc. A l’arxiu de Cassà de la Selva els consta que va viure al carrer Provincial, 92, de la població amb la seva mare viuda, Teresa Artau Galí, fins als 14 anys. Després devia marxar a Sils perquè en un llibre d’història local apareix com a alcalde de la població -va guanyar les eleccions amb la candidatura del PSUC- entre el maig del 1938 i el gener del 1939. Els republicans havien perdut la Batalla de l’Ebre i l’exèrcit franquista, amb l’ajuda dels nazis i els feixistes italians, avançava imparable, però aquell gener el Baldiri va abandonar l’alcaldia perquè va ser cridat al front. Al Registre Civil de Sils no els consta que tornés a la població ni que es casés, ni tampoc el naixement de cap fill.

Detingut a la frontera

¿El Baldiri va conèixer la seva dona i va ser pare en algun moment dels convulsos anys de la Segona Guerra Mundial? En tenim només una altra dada: el moment de la seva detenció. Els nazis el van capturar al Voló el 20 de març del 1944 i el van acusar de passar gent. Aquells anys la frontera era un lloc força salvatge on guerrillers, maquis, contrabandistes, espies, nazis, guàrdies civils i europeus que fugien desesperadament de la persecució nazi passaven d’una banda a l’altra.

“Normalment els que treballaven aquells anys a la frontera estaven integrats en alguna mena d’organització, a Girona hi havia una infraestructura força important, molts masos formaven part de la xarxa i hi havia maquinistes i revisors involucrats perquè també es feien servir els trens”, explica l’historiador Josep Calvet. La frontera també era un lloc cobejat per la Guàrdia Civil perquè els suborns eren freqüents. El Baldiri no apareix en cap dels documents que Calvet guarda sobre els que van ser fitxats o van treballar en alguna mena d’organització.

No va ser gens fàcil per a alguns dels supervivents dels més de 9.000 espanyols que van ser deportats aconseguir el reconeixement o les indemnitzacions que va atorgar anys després el govern alemany. “Van patir una doble desmemòria i van haver de lluitar molt per demostrar que havien sigut deportats per motius polítics, no era fàcil documentar-ho i provar-ho, va ser un procés molt lent”, explica l’historiador Antonio Muñoz. Nosaltres continuarem buscant el Baldiri Soler Artau i us agrairem qualsevol pista que ens en pugueu facilitar. Volem que els seus hereus puguin tenir el rellotge de butxaca que li van prendre els nazis.