La postguerra en blanc i negre de Català-Roca
L'exposició de La Pedrera, que recull prop de 200 obres, també dóna protagonisme a una de les vessants més desconegudes del fotògraf de Valls: les fotografies arquitectòniques
BarcelonaLa Pedrera inaugura demà Francesc Català-Roca, una exposició monogràfica dedicada al que està considerat com el millor fotògraf documental de l'Espanya del segle XX. Entre les dues-centes imatges dels anys cinquanta i seixanta destaca una selecció que apropa a la vessant més desconeguda de Català-Roca: la fotografia arquitectònica.
Chema Conesa, el comissari de la mostra, ha explicat que l'exposició és el resultat de bussejar entre 180.000 negatius del fotògraf i que la tria està feta amb "el cor". "No és la primera exposició que es fa sobre la seva obra, ni serà l'última de les moltíssimes que es podrien fer", ha afegit.
L'exposició, dividida en sis seqüències, també apropa el visitant a la manera de treballar de Català-Roca, que buscava oferir una mirada pròpia de l'objecte a què s'enfrontava i que implicava "no dubtar mai" a l'hora de prémer el disparador. Per a Conesa, el fotògraf va saber mantenir la distància adequada per prendre les imatges i era conscient que amb les seves obres estava "construint memòria".
Algunes imatges, com les de la cursa de braus organitzada per Luis Miguel Dominguín a Carrascosa del Camp, es presenten sense emmarcar i sense vidre, perquè "així és com agradaven a Català-Roca", ha afirmat Conesa. El fotògraf va plasmar els anys cinquanta i seixanta, "una Espanya trista i de penombra, en plena postguerra", on els protagonistes eren els carrers de Castella sense asfaltar, les senyoretes passejant per la Gran Via de Madrid o els mariners que visitaven el barri xino de Barcelona. Ja destacava, però, el joc d'ombres, els enquadraments i la llum.
L'exposició, que es podrà visitar fins al 25 de setembre, també exhibeix alguna de les càmeres amb què va treballar Català-Roca. El recorregut culmina amb una sèrie dedicada a l'arquitectura, farcida de visions picades, contrapicades i diagonals –per influència del moviment New Vision– d'edificis emblemàtics com el Walden 7 o la Casa dels Toros.
Per a Conesa, la mostra és un reconeixement a un dels fotògrafs documentals més rellevants del segle XX, el primer en rebre el Premi Nacional de Fotografia, i amb el qual "les institucions i la història de la fotografia no han estat justos".
