¿Es pot ballar la postguerra? Miquel Barcelona ho fa al Mercat de les Flors
S'estrena 'Rojos', que parteix d'una recerca de dos anys al voltant de l'art, la dona i els homosexuals de l'època
BarcelonaDesprés de dos anys de recerca sobra la Guerra Civil i els seus estralls, el coreògraf i ballarí Miquel Barcelona estrena al Mercat de les Flors Rojos, un espectacle de dansa sobre "un tema que ens commou i ens importa". L'obra parteix del testimoni de figures de la postguerra espanyola i posa el focus en realitats molt concretes: se centra en les dones que van aixecar la veu per la condició de dones, en el moviment homosexual i en el moviment artístic. "La dansa és un espai de metàfora, on les persones que ho van viure es poden sentir reconegudes en els cossos i alhora no fa un discurs autoritari sobre el concret de l'època. Sempre he sentit que la dansa és la solució per veure molts temes d'una altra manera", diu Barcelona.
L'origen de la peça és una visita al poble vell de Corbera d'Ebre, justament per presentar al territori el circ teatre itinerant de Nilak. La ruta va ser un impacte fort. "Com a generació que ha estudiat la Guerra Civil i la postguerra a l'escola, sentia que tenia les eines per generar un projecte i reeducar-me en això", diu el director i ballarí. Per això va decidir abordar-ho en el següent espectacle de la seva pròpia companyia. Juntament amb els altres intèrprets de la peça –Helena Gispert, Martí Güell i Bea Vergés– van fer quinze incursions en diverses persones i territoris per conformar l'espectacle, que ja han anat presentant en públic. En cada espai han connectat amb col·lectius vinculats amb l'època, amb testimonis o amb artistes que treballen la memòria històrica. El resultat "és una peça impactant, forta, dura, no nostàlgica, ni amable" on no s'hi reprodueixen físicament barbaritats, ni tampoc és documental o divulgativa.
Rojos, que es podrà veure de dijous a diumenge al Mercat, és un espectacle de creació col·lectiu amb quatre ballarins i música original (fins i tot han tret un disc a Bandcamp, Rastre, escrit per Barcelona i compost per Carlos Martorell) que des del punt de vista estètic, conceptual i coreogràfic és del tot contemporani. L'obra vol vincular el present i la postguerra, amb el missatge de "no repetir els errors", cosa que a escena es pot observar amb la repetició, el loop, amb l'eco dels cossos. Malgrat tot el gruix de la recerca, "no és un espectacle narratiu", perquè aquest context històric ja s'ha abordat des del teatre. "És una recerca eterna", admet Barcelona, que considera "impactant que no s'hagi fet una reparació amb aquestes víctimes". Ells van buscar en els dos bàndols perquè volien "conèixer totes les opinions i testimonis per entendre la complexitat de l'època". "A la vida ens mirem les coses de la manera dual, els bons i els dolents, el Barça i el Madrid, però en la qüestió roja hi ha moltes divisions i també en el tema de la dona o el món homosexual hi havia moltes diferències entre bàndols i entre classes", apunta Barcelona.
Els dies de funció, es podrà visitar al Foyer l’exposició Memòria roja, que posa en context, de manera visual, alguns fets històrics rellevants per comprendre l’espectacle Rojos. L'espectacle és una coproducció del Mercat de les Flors, Els Costals Centre Cultural, AGITA Figueres, Vòrtex i l'Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural.
