Per què els premis Max ignoren el teatre català
Crític teatralMal nascuts. La representació del teatre català entre els finalistes de la dinovena edició dels premis Max no es correspon de cap de les maneres amb l’activitat i la qualitat del teatre català. Ja ho he dit altres vegades: els Max van néixer mal pensats. Vull dir que van copiar els premis Tony, Molière, Olivier, però malament, perquè no hi ha cap guardó de teatre al món civilitzat adreçat als espectacles d’un país, sinó d’àmbits més reduïts com les ciutats. A més, per optar als premis cal estar dins de la SGAE, com a entitat organitzadora, i fins a aquest any eren els membres de la societat de gestió els que podien votar, dues condicions que aïllaven una notable quantitat de produccions. Tot i això, el teatre de Madrid i el de Barcelona solien estar ben representats. En l’actual edició, però, el teatre català només hi figura amb quatre candidatures. I això es deu a un canvi en el sistema de votacions, ja que el cos electoral s’ha derivat cap als membres de l’Acadèmia de les Arts Escèniques d’Espanya, amb seu a Madrid, que tot just està despertant a la vida pública. La gran majoria dels 332 nous acadèmics estan lligats al teatre de la capital i probablement desconeixen el que s’ha fet a Catalunya. El futur sembla que passa perquè sigui l’Acadèmia, ara coorganitzadora, la que agafi les regnes dels Max. Segurament hauria sigut més equànime ampliar el llit de vot i no restringir-lo, almenys fins que l’Acadèmia es consolidi arreu del país. I segurament el millor seria potenciar premis a Barcelona i a Madrid i oblidar els Max espanyols.
Azúa i les peixateres.Al cul titular de la butaca H no li agraden les peixateres. Déu ens les preservi sempre! L’escriptor nascut a Barcelona, a qui sorprenentment van atorgar el premi a la tolerància el 2001, s’ha fet un embolic amb el mercat. Primer, que si Ada Colau hauria de ser peixatera, i ara diu que verdulera. L’autor d’ Historia de un idiota contada por él mismo considera que peixateres i verduleres -li falten les carnisseres, de moment- fan una feina de poca vàlua. Què es pot esperar d’un home que no valora les feines del mercat, que desconeix que la peixatera és poesia vital i deessa de Neptú? Quina importància té el que digui un home que no es meravella de com filetegen una escórpora, com netegen un pop gallec o com s’enfronten amb el tallant a un emperador de quaranta quilos? Doncs, gens.