Es publica el 'diari' de la germanastra d'Ana Frank

BarcelonaLa germanastra d'Ana Frank, Eva Schloss Geiringer, descriu al llibre 'Después de Auschwitz' (Planeta) el seu pas pel camp alemany nazi de concentració i extermini d'Auschwitz-Birkenau. Schloss explica que el seu silenci es va trencar quan un dia la van trucar per pronunciar unes paraules durant la inauguració d'una exposició a Londres sobre la seva germanastra. A partir d'aquest moment es va sentir alliberada i va començar a fer xerrades per tot el món.

La germanastra d'Ana Frank va néixer el 1929 a Viena (Àustria), llavors una ciutat culta i pròspera i en el si d'una família feliç composta pels seus pares i el seu germà gran. Però aviat Hitler va arribar al poder a Alemanya i els seus pares van decidir abandonar el país, i van aconseguir escapar-se per molt poc, segons relata, i establir-se a Brussel·les i després a Amsterdam.

Allà va passar dos anys "molt feliços" i va fer noves amistats, entre les quals hi havia Ana Frank. Tot i això, aquesta etapa va durar poc temps, perquè els alemanys van envair Holanda i la família va intentar sense èxit reunir-se amb els seus avis a Anglaterra. Les mesures contra els jueus es van anar endurint, se'ls va desposseir dels seus drets i van ser obligats a portar una estrella groga d'identificació. Van començar les detencions al mig del carrer i van decidir amagar-se, pare i fill per una banda i mare i filla, per una altra.

Després de dos anys vivint amagades, Eva va ser capturada pels nazis el dia del seu 15è aniversari, l'11 de maig del 1944. Mare i filla van ser conduïdes al quarter general de la Gestapo on també es trobava la resta de la seva família. Una setmana després, van ser enviades a Auschwitz. En arribar-hi, Eva va veure com les separaven del seu pare i el seu germà, i la seva mare i ella es van salvar la vida de miracle. Segons diu, la seva vida quotidiana era romandre "amuntegats en barracons en condicions infrahumanes, amb les cambres de gas com a teló de fons". A més, Eva va contraure el tifus al qual va sobreviure gràcies a la seva mare i a una cosina que també era presonera i infermera.

La 'sort' de mare i filla va arribar quan van ser destinades a 'Canadà', un magatzem on es classificava la roba i tota mena d'objectes dels jueus que eren internats al camp. "El propòsit consistia a espoliar tots els elements imaginables d'entre les possessions jueves per enviar-los cap a Alemanya, on es distribuïen entre els soldats i les seves famílies. Els homes alemanys s'afaitaven amb ganivetes jueves, mentre que les bones mares alemanyes empenyien carrets de jueus i els avis usaven ulleres de jueus", explica l'autora.

L'hivern del 1944 la guerra va fer un canvi i les condicions del camp es van anar relaxant, fins al desmantellament i posterior abandonament d'Auschwitz pels nazis. Finalment, van ser alliberades per l'exèrcit rus i van emprendre un nou viatge cap a l'est, amb destí final a Odessa.

Allà van rebre la notícia de la rendició d'Alemanya i van iniciar la tornada a casa al costat d'altres supervivents, entre ells Otto Frank, el pare d'Ana. A Amsterdam van iniciar amb dificultat una nova etapa, en espera de notícies de les seves famílies però finalment van saber que no havien sobreviscut. Otto Frank i la mare d'Eva van començar una amistat i finalment es van casar i se'n van anar a viure a Suïssa.