Una plausible adaptació d''El quadern daurat'

'El quadern daurat'

Teatre Lliure. 5 de març

Femenina i feminista. Segurament més femenina que feminista. Així es la novel·la de la premi Nobel Doris Lessing, El quadern daurat. Femenina perquè fa el retrat d’una dona tan forta com fràgil que reflexiona sobre el món, la societat i la masculinitat amb absoluta llibertat. Feminista perquè critica i ridiculitza les cotilles i els rols que s’adjudicaven a les dones als anys cinquanta del segle XX, i que en tantes parts del món encara s’adjudiquen. És també una voluminosa novel·la amb una estructura complexa com ho és la personalitat de la protagonista, Anna Wulf, i com ho és el món on viu. Una escriptora amb un bloqueig creatiu que busca revertir la situació plasmant en quaderns de diferents colors la seva vida a Rhodèsia del Sud abans i després de la Segona Guerra Mundial (negre), l'experiència com militant del Partit Comunista anglès (vermell), un dietari sobre el seus somnis i la seva vida emocional (blau), l’esbós d’una novel·la protagonitzada pel seu alter ego (groc) i encara uns episodis de caire costumista sobre la relació amb la seva amiga Molly, sens dubte els fragments més teatrals (Dones lliures).

Carlota Subirós converteix 'El quadern daurat' en un trencaclosques escènic

L'adaptació al teatre de Carlota Subirós s’aguanta precisament sobre aquests fragments que es revelen entre anades i vingudes als quatre quaderns que la posada en escena de la mateixa Subirós subratlla tenyint el monumental i poderós espai escènic (Max Glaenzel) de cadascun del colors. Una adaptació amb agraïts tocs d’humor que resumeix amb claredat l’èpica femenina d’aquesta dona i el seu pensament en temes tan universals com el matrimoni, el sexe, el masclisme, la guerra, la violència i el desencís de la sempre esperada revolució, però que inevitablement cau en un cert esquematisme adobat per la contenció emocional amb què la directora fa anar els personatges. Una adaptació, a la fi, que no va més enllà de l'epidermis dels conflictes interns d’Anna Wulf, epicentre al voltant del qual giren la resta dels personatges. Nora Navas hi posa veritat i credibilitat durant les dues hores i mitja de funció, sobretot quan té al costat Mia Esteve, esplèndida fent de la seva íntima amiga Molly.