Quico Pi de la Serra dispararà "cançons de combat" al Barnasants

BarcelonaQuan l'equip del Barnasants va reunir-se per veure com podien celebrar la 25a edició del festival, la decisió va ser immediata i unànime: Quico Pi de la Serra va ser a la primera edició i no podia faltar en l'aniversari del festival de la cançó d'autor. Serà aquest divendres, a la seu original del festival, les Cotxeres de Sants. "El Quico és un referent de la música catalana i representa a la perfecció l'esperit del Barnasants", resumeix Pere Sants, el director del festival, que parla del músic com "un germà", sentiment compartit per Pi de la Serra. Abans que existís el Barnasants ja havien compartit escaramusses amb "els grisos", aventures discogràfiques i manifestacions contra Franco. "Ens uneix que som d'extrema esquerra –diu el cantautor–. De totes les persones que conec que no són músics, el Pere és a qui més li agraden les cançons".

Pi de la Serra, que porta dos mesos preparant el concert amb el guitarrista Amadeu Casas i l'harmonicista Joan Pau Cumellas, promet que "hi haurà blues i improvisació" i que intentaran passar-s'ho bé, tant ells "com la gent del públic". Ja té decidit el repertori: 18 cançons, ni una més ni una menys, començant per Sento el vent i acabant amb Si els fills de puta volessin. Aquest tema, per cert, el farà en la seva versió original. Durant molts anys va incorporar en directe nous versos a la cançó, i ara ha decidit que ja n'hi ha prou, però no per falta d'inspiració (o "fills de puta"). "La cosa s'estava descontrolant", diu. El criteri per triar el repertori és que fossin "cançons de combat o d'intervenció", un concepte que el cantautor critica que "aquí no es fa servir gaire". "Són cançons que, a la meva manera, volen denunciar uns fets que avui dia continuen passant –explica–. Així que em cago en la pol·lució, la qüestió climàtica, la policia..."

Els problemes del cantautor amb l'autoritat venen de lluny. "Cançó en I –que sonarà divendres– la cantava per tocar els collons a la policia. Em van detenir 33 o 34 vegades, però sempre em van interrogar com a cantant, mai com a militant del PSUC. Així que, com a professionals, eren una merda". Al concert sonaran, entre d'altres, Hey hey baby, La cultura, Merda i Mediocritat, cançons que conserven l'acidesa intacta. Com el seu autor, molt crític amb la política cultural de l'actual consistori barceloní ("i consti que jo vaig donar suport a Colau!", diu) per la falta d'atenció als músics i les sales de concerts. I dispara en totes direccions: "Aquí els músics sempre serem el parent pobre de la cultura. Com és que els d'Òmnium i l'ANC no em demanen mai que toqui aquestes cançons en les seves manifestacions? Perquè la música tant se'ls en fot".