Què és ser dona i què és ser home avui?

BarcelonaLa mirada de Raphaëlle: això va ser el que més va colpir d'entrada Carles Fernández quan va conèixer aquesta perpinyanesa quan es documentava per elaborar una dramatúrgia sobre la transsexualitat. El seu nom dona ara títol a una obra amb la qual la companyia La Conquesta del Pol Sud tanca la seva trilogia sobre dona, identitat i història al TNC (Sala Tallers, del 9 de gener al 2 de febrer).

Després de fer diverses entrevistes a les membres de l'associació barcelonina Imaginàrium, que aplega dones transsexuals, i participar amb elles en un taller d'improvisació teatral, Carles Fernández va tenir clar que Raphaëlle Pérez era la persona ideal per endinsar-se en aquest món desconegut per la majoria: "Raphaëlle és increïble, brutal, i sobretot impacta la seva mirada". El fet que sigui una noia jove, de vint-i-tres anys, li permetia, a més, seguir gairebé en directe el seu trànsit per esdevenir dona en el mateix moment que es produeix. "El seu cas ens convidava a preguntar-nos: està tot bé? Ens pensem que ara la transsexualitat està socialment assumida i s'ha començat a regular, però és cert això?", ha afegit Eugenio Szwarcer, cofundador de la companyia i encarregat de l'escenografia i el vídeo. Amb una clara voluntat de plantejar preguntes al públic, més que fornir respostes, La Conquesta del Pol Sud parteix d'un interrogant clau que es van posar els dos directors: "Què és ser dona i què és ser home per a mi?"

Reivindicar ser dones transsexuals sense por

El muntatge s'estructura geogràficament en coherència amb els dos anteriors: Nadia (temporada 2015/16) i Claudia (2017/18). El públic viatjarà pels espais en què Raphaëlle Pérez ha viscut, començant per Normandia, on viu la seva família, que li ha donat suport en el seu "trànsit", passant per París, on va viure una època i, finalment Barcelona, on resideix actualment.

"He tingut molta sort perquè, com a transsexual, he pogut trobar feina i integrar-me socialment –explica Raphaëlle–, però no ens hem d'amagar rere l'etiqueta de dona, sinó reivindicar que som dones transsexuals sense por. Si no ens exposem, la societat no ens coneixerà", comenta la noia, que celebra que pel·lícules com la belga Girl (Lukas Dhont, 2018) acostin la problemàtica dels transsexuals al gran públic. D'altra banda, també s'han publicat recentment contes com ara Sirenes, de Jessica Love (Kókinos Editorial), Premi Llibreter 2019.

"Fer el trànsit per convertir-se en dona et du a un camí vers el desconegut. Et donen un tractament hormonal que no saps com t'afectarà, després hi ha tot el tema papers, canviar de nom i sexe al DNI... Per sort, la meva família m'ha donat suport, però tens molts dubtes, sobretot hi ha prejudicis sobre l'operació, i si no t'operes, consideren que no ets una dona, aleshores et preguntes: ¿quin pes tindrà l'operació en el meu cos?, ¿què he de fer?, ¿qui soc?" Raphaëlle reconeix que l'obra de teatre li ha servit de "teràpia" per descobrir la seva identitat, una identitat que –tal com el mateix director del TNC, Xavier Albertí, recorda– és "líquida" en els nostres temps.

Amb tot, el procés ha estat positiu: "L'obra m'ha ajudat a saber qui era... un cop et saltes el desconegut tot és més fàcil i assoleixes la felicitat", rebla Raphaëlle. El seu cas arriba després de Nadia, una obra centrada en la figura de la jove afganesa que durant deu anys es va fer passar per noi per poder mantenir la seva família en el context del règim talibà a l'Afganistan, i Claudia, centrada en la dona i el tema de la identitat.

La Conquesta del Pol Sud es va fundar fa deu anys i projecta una perspectiva social al teatre. Posar damunt la taula qüestions d'actualitat és un dels objectius d'aquesta companyia que treballa per oferir a l'espectador una multiplicitat d'angles i mostrar els conflictes en tota la seva complexitat. Com en les peces anteriors de la trilogia, el CCCB ha contribuït en la producció, així com el Festival Grec de Barcelona.