50 recomanacions culturals d’autor del 2015

10 protagonistes culturals de l'any que ja hem tancat seleccionen les 5 propostes de totes les arts que els han fet més feliços

10 protagonistes culturals de l'any que ja hem tancat seleccionen les 5 propostes de totes les arts que els han fet més feliços

Pol López, actor

Prodigi de la seva generació, ha sigut Enric V i un nen Asperger a El curiós incident del gos... Serà Hamlet el 2016.

  • Terrenal (pequeño misterio ácrata), de Mauricio Kartun Tant el text com la posada en escena, que vaig veure a l’estiu a Buenos Aires. La sensació d’estar veient un nou clàssic, localíssima i obra mestra universal.
  • Elevación, elegancia y entusiasmo, de Francisco Casavella Els seus escrits sobre música, cinema, literatura, Barcelona, etc. són brillants i inspiradors i fan gràcia.
  • Marco Mezquida al Palau de la Música Virtuosisme, sensibilitat, imaginació, elevació, elegància i entusiasme. Quan algú s’acosta a una cosa semblant a la màgia s’hi ha d’anar, va bé per al còrtex.
  • Tune-Yards al Primavera Sound Per ballar de veritat. Merrill Garbus té el mateix ritme i alegria que tota la banda, i les cançons que creen, plenes de ritmes i sonoritats africanes, tradicionals...
  • Oslo Graphic Barceloneta Un taller de serigrafia i estampació i galeria d’il·lustració i obra gràfica. I, en especial, les peces d’Ana Yael, il·lustradora amb un estil molt personal, i sí, certa elevació, elegància i entusiasme. “ Va por ti, Casavella”.

Leticia Dolera, actriu i directora

Ha debutat en el llargmetratge dirigint Requisitos para ser una persona normal, nominada a tres Goya.

  • L’efecte, de Luccy Prebble Perquè suposa la confirmació de Sixto Paz com una de les companyies teatrals més interessants, perquè els actors protagonistes (Pau Roca i Nausicaa Bonnín) estaven fantàstics i per la seva original reflexió sobre l’amor.
  • La sèrie Transparent, de Jill Solloway Refrescant, plena de veritat i humanitat, per com apropa la transsexualitat amb naturalitat, sensibilitat i autenticitat.
  • Cuando volvamos a casa, de Núria Gago (Planeta) Un retrat generacional emocionant, divertit i profund, per com juga amb les paraules.
  • Luthea Salom Un dels descobriments artístics del 2015. Una cantant i compositora amb molta personalitat, amb cançons vitalistes i optimistes en què, a més, juga amb molta gràcia amb la mètrica de les paraules i les frases.
  • Mustang, de Deniz Gamze Una pel·lícula turca dirigida per una dona i protagonitzada per 5 noies que és un retrat sobre l’univers femení en l’adolescència en una societat opressora que no pot reprimir les ànsies de llibertat. Poètica, vitalista, dura i necessària.

Edi Pou, músic

Meitat del duet català més boig, Za!, que han publicat nou disc, Loloismo, un dels més destacats de l’any.

  • #somRefugi La multitud de concerts a Catalunya per recaptar diners de cara a pal·liar la crisi dels refugiats. Un fenomen solidari que es va generar de forma espontània i en escenes locals molt diverses.
  • El principi del Principi Ho he dit bé: el principi del Principi d’incertesa de Martí Sales és de les lectures amb més flow que he llegit en molt de temps. Com un Cobra de John Zorn convertit en text.
  • Senyawa La música que més m’ha sorprès aquest any. Un duet indonesi que barreja d’una manera única la música tradicional i l’experimental. Cada cançó és un viatge en el temps, però viatjant endavant i enrere al mateix temps.
  • Inside out Una pel·lícula pretesament infantil i mainstream que ha donat per a interessants converses sobre psicologia i neurologia. Les metàfores sobre com funciona el cervell són brillants.
  • L’Automàtica La reforma de la llei del sòl l’amenaçava, però aquesta antiga impremta tipogràfica autogestionada de Gràcia s’ha salvat i reubicat gràcies al crowdfunding.

  Irene Escolar, actriu

En cartell al TNC a El público de Lorca-Rigola i al cinema a Un otoño sin Berlín, pel qual és candidata a un Goya.

  • Mammón, de Nao Albet i Marcel Borràs Dos artistes joves, valents, creatius i amb una imaginació desbordant. Són el futur del teatre. L’espectacle era increïble.
  • Pol López El segueixo des de fa temps. A American Buffalo ja em va capturar. El que fa és impressionant, dificilíssim, subtil. Crec que és un dels millors actors que hi ha a Espanya. Estic desitjant veure el seu Hamlet.
  • Truman, de Cesc Gay Tracta un tema dolorós i complicat amb una sensibilitat i naturalitat que m’emociona moltíssim. I tots els actors estan impressionants.
  • The leftovers, de Damon Lindelof L’acabo de descobrir. Una sèrie de la HBO que no fa cap concessió a res, és duríssima i em remou l’estómac cada capítol que veig.
  • The lobster, de Yorgos Lanthimos El guió és fantàstic. És una pel·lícula que em va sorprendre i desestabilitzar. Té alguna cosa que et captura, és desagradable i alhora té molta comicitat. Planteja la incapacitat d’enfrontar-se a la soledat: ¿cap a quina societat estem anant?

Arnau Pons, poeta i traductor

Ha sigut Premio Nacional per la impecable traducció de l’alemany al català de Cristall d’alè de Paul Celan.

  • L’adaptació teatral d’ Incerta glòria, d’Àlex Rigola Em sembla un dels híbrids més atrevits de literatura i teatre fets en català. Podria grinyolar, però no. Una proposta valenta i ben pensada que ha trobat el to d’un autor que és profund i mordaç.
  • Maternidades subversivas, de Maria Llopis (Txalaparta) Alguns dels casos que presenta em remouen i em desafien, i alhora em fan reflexionar sobre la meva configuració familiar.
  • Ibn El Leil, del grup libanès Mashrou’ Leila M’atrapa la veu del cantant, que té un ròssec greu molt particular. M’agrada com entomen coses molt elementals, com l’amor i la política.
  • El filòsof francoisraelià Ivan Segré Per la lectura esquerranosa dels textos bíblics i talmúdics, també per la seva defensa intel·ligent de Spinoza i, de retop, per la crítica acerada a uns quants intel·lectuals francesos creadors d’opinió pública.
  • La reedició d’ Un film (3000 metres), de Víctor Català (Club Editor) La llengua de Caterina Albert és sempre un espectacle euforitzant.

Joan Benesiu, escriptor

Guanyador del premi Llibreter en literatura catalana per la sebaldiana Gegants de gel (Periscopi).

  • La cinquena planta, de Manuel Baixauli (Proa) Un dels escriptors més interessants de començament del segle XXI. La cinquena planta és una tornada sobre les seues obsessions literàries, que m’encanten. La seua obra sempre m’agafa del coll i em sacseja.
  • Truman, de Cesc Gay Una pel·lícula intel·ligent i delicada que s’acosta al tema de la mort, que se’ns amaga sistemàticament a la nostra cultura, de manera honesta.
  • Sócrates, l’obra de teatre de Mario Gas i Alberto Iglesias La filosofia no deixa d’estar amenaçada des de les esferes del poder i cal aturar aquest afany per fer-nos més idiotes.
  • Les variacions Sebald, al CCCB Perquè la literatura és un art i promou apropar-nos a les constel·lacions contemporànies i Sebald és un autor fonamental en la literatura europea amb una obra escassa i absolutament rica en suggeriments i viaranys explorables.
  • 99%, d’Elies Barberà i Ian De Toffoli (Teatre de l’Enjòlit) Teatre en el seu vessant de crítica ferotge. Teatre visceral i agosarat en què els actors s’hi deixen la pell.

  Clàudia Cedó, dramaturga

Ha guanyat el premi de la crítica i el Butaca amb Tortugues (Flyhard), a més del Torneig del Temporada Alta.

  • Estunart Un dels festivals de música més encantadors de Catalunya s’ha acomiadat. Cada dimarts de juliol teníem concert al Bosc de les Estunes de Porqueres, a prop de Banyoles. Música ben escollida entre esquerdes i goges.
  • Sala Phenomena Veure E.T., Tiburón, Testigo de cargo o Regreso al futuro és una injecció de nostàlgia i un plaer. Només començar el 2016... Jurassic Park!
  • La farsa de Walworth, d’Enda Walsh Comèdia negra de la companyia La Planeta, un joc de nines russes delirant que narra la història d’una família irlandesa que emigra a Londres arrossegant un passat obscur.
  • The Lobster, de Yorgos Lanthimos Impregnada d’un humor fosc, és una història d’amor estranya i perversa que reflexiona sobre les relacions de parella i els límits de la llibertat personal.
  • Mostra de Teatre Inclusiu S’estrena a Banyoles quan s’apropa Nadal. Actors amb discapacitat i sense treballen per sensibilitzar el públic sobre el valor de la diferència i la necessitat que a l’escenari s’hi vegi reflectida la diversitat de la nostra societat.

Pep Puig, escriptor

Ha publicat el llibre de relats L’amor de la meva vida de moment (L’Altra) i ha guanyat el premi Sant Jordi.

  • Winter sleep, de Nuri Bilge Ceylan Poques pel·lícules fan venir tanta son com les del genial cineasta turc. És igual. Són cinema del pur, hipnòtic, farcit d’homes en crisi en un paisatge fastuós que fa temps que els ha engolit.
  • L’Altra Editorial Una línia artesanal de llibres cuidats tant per fora com per dins. Una aposta per una literatura que no vol fer trampes, ni a la literatura ni als lectors.
  • L’art de triar carxofes, del dramaturg Jordi Palet Explicada com un llarg monòleg, és la biografia d’una padrina i d’un poble -d’un món- a través de les paraules que el conformaven i de la memòria del seu nét. Un prodigi poètic, ple de tendresa i humor.
  • Thunder road, de Bruce Springsteen Sí, ja sé que no és del 2015, ni tan sols del 1982. I tampoc es pot dir que el Boss sigui el meu cantant preferit. Però crec que és l’única cançó que he escoltat aquest any.
  • Sala Phenomena Per la reposició de clàssics de tota mena i mida. Des dels Bergmans fins als Singing in the rain de sempre. La constatació que certs films mantenen el mite intacte.

Borja Cobeaga, director i guionista

Ha estrenat Negociador, sobre el conflicte basc, i sí, és coguionista de la taquillera Ocho apellidos catalanes.

  • Mad Max: Fury road, de George Miller No sé si és la pel·lícula que més m’ha agradat aquest any però sí que em sembla un esdeveniment perquè mescla cinema espectacle i d’autor de forma radical. I perquè és cinema pur.
  • Benvenuto Cellini, de Terry Gilliam No sóc aficionat a l’òpera però em cridava molt veure’n una dirigida per Gilliam. No em va decebre i crec que l’òpera ja pot comptar amb mi com a espectador.
  • Farándula, de Marta Sanz (Anagrama) Hi conflueixen totes les virtuts de l’autora: oïda per al diàleg, la importància (i exuberància) del llenguatge, la mirada àcida. Intel·ligent i divertit.
  • Oscar Isaac Podria haver protagonitzat les pel·lis dels 70 de De Niro, Pacino o Dustin Hoffman. Per una sèrie com Show me a hero o pel·lis com Ex machina o El año más violento, em sembla un actor destinat al màxim (més enllà de Star Wars ).
  • Dancing in the dark, de Hot Chip No suporto Bruce Springsteen (aquesta cosa pureta, autèntica, em fa angúnia) però el cover em sembla preciós. Em va deixar bocabadat. L’escolto cada dia.

A. Soler-Pont, agent literària i productora

Fundadora de l’agència Pontas (representa Milena Busquets i Rafel Nadal) i productora de Rastres de sàndal.

  • Sufragistes, de Sarah Gavron La pel·lícula que hauria de veure tothom com a homenatge a les dones que van lluitar i fins i tot deixar la vida perquè el món comencés a ser una mica més igualitari.
  • Reparar els vius, de Maylis de Kerangal (Angle Editorial) La novel·la és una meravella (i la recomano perquè tindria problemes per triar un sol llibre d’un autor o autora de l’agència Pontas!).
  • Aina Clotet A Joc de miralls, una obra d’Annie Baker dirigida al Teatre Lliure per Juan Carlos Martel: necessitava veure-la en el seu primer paper després d’haver interpretat la Paula de Rastres de sàndal.
  • L’última trobada La novel·la de Sándor Márai és una de les meves preferides i, a part de la curiositat que em produïa veure l’adaptació teatral que en va dirigir l’Abel Folk al Teatre Romea, sabia que seria l’última vegada que veuria la Rosa Novell actuant.
  • Modus vivendi, de Sophie Calle La seva exposició al Palau de la Virreina va representar una magnífica fusió entre imatge i narració.

Més continguts de