10 reflexions de Zygmunt Bauman

Recordem el sociòleg polonès, que ha mort aquest dilluns als 91 anys, amb una selecció de fragments de les entrevistes que va concedir a Carles Capdevila i Antoni Bassas

El sociòleg polonès Zygmunt Bauman (1925-2017) va conversar amb   Carles Capdevila Antoni Bassas de qüestions com la tasca dels mestres, els estralls de la crisi econòmica i el futur de la joventut europea. "Per què Mark Zuckerberg ha fet 50.000 milions de dòlars? Perquè ha trobat una mina d'or: la por de la gent a la soledat", afirmava Bauman. Recordem les entrevistes que els va concedir amb una selecció de 10 de les seves reflexions:

  1. "Els professors han perdut una de les seves funcions més importants, que era la base de la seva autoritat en la història de l'educació. Fins ara el professor era el guardià del coneixement. Si volies coneixement havies de passar necessàriament per ell. Ara, en canvi, han de competir per a aquest rol, perquè el coneixement ve de moltes altres fonts. Internet ofereix l'oportunitat, temptadora i a la vegada enganyosa, d'estar en contacte amb el més nou, amb l'últim".

  2. "Els joves europeus estan a la defensiva. Volen defensar el seu lideratge i el seu lloc en la societat; no són optimistes, són a la banda pessimista. Mentrestant, els joves de les economies emergents veuen com cada dia tenen més oportunitats al seu abast. No se senten amenaçats per l'atur, és el benestar de les oportunitats infinites. Igual que els va passar als joves europeus després de la Segona Guerra Mundial. Cada generació superava l'anterior. Els seus pares eren el punt de partida, i ells no farien res més que pujar i pujar. Els joves europeus ara tenen la impressió que tindran enormes dificultats per mantenir el que tenien les generacions anteriors".

  3. "Els nostres pares fundadors creien en un cos comú de coneixements. Tots disponibles i obligatoris per a la gent educada. Ara pots ser un gran expert en un tema i un complet ignorant en un altre".

  4. "La societat d'avui dia està més avesada a la divisió, a la individualització i a la privatització. El més característic de l'era de les revolucions és que funcionava com una gran fàbrica de solidaritat. Hi havia grans grups que s'unien, la gent creia que el seu destí estava en mans col·lectives. Era l'època d'aixecar-se junts, de l'interès comú i de la idea d'una bona societat, d'un model de bona societat. Era l'hora de fàbriques de solidaritat i també d'utopies. No estem vivint en aquella societat. La nostra societat no és una fàbrica de solidaritat, és una fàbrica de desconfiança i competència. A més, no tenim cap model de bona societat".

  5. "Hi ha un divorci entre poder i política. El poder és la capacitat de fer coses, es limita al que un pot fer i un altre no. La política és la capacitat de decidir quines coses s'haurien de fer i quines s'haurien d'evitar. Els poders es guien per les oportunitats, per més beneficis, per accionistes, per resultats econòmics millors, saltant-se les qüestions que tenen en consideració les institucions polítiques: la salut, l'educació, la qualitat de vida, etc. El poder s'ha emancipat del control polític i s'està oblidant de totes aquestes qüestions, amb resultats devastadors. No hem desenvolupat institucions polítiques de manera global, totes estan a nivell d'estat nació. El poder es mou lliurement a través de totes les fronteres, però les polítiques no. I és hora de canviar això".

  6. " Internet ha fet més fàcil entrar en una xarxa, però també sortir-ne simplement prement el botó d’esborrar. I la idea d’allò que et fa sentir incòmode desapareix. No resols les contradiccions, simplement les apartes. La gent desaprendrà l’habilitat del diàleg real i genuí".

  7. " Estem consumint, aquí a Occident, la majoria de les fonts del planeta. Hi ha càlculs que diuen que estem consumint els recursos d'un planeta i mig. I si ara els països emergents –el Brasil, Sud-àfrica, l'Índia– s'hi uneixen, necessitarem cinc planetes. Qui trobarà els quatre planetes que ens falten?".

  8. "Ara vivim en el que jo anomeno temps 'puntillista'. Avancem per puntets, per episodis aïllats. No hi ha previsions a llarg termini. Ara volen que els treballadors es facin responsables d’ells mateixos. Volen que els treballadors provin a l’empresa que valen la pena. Això implica austeritat i retallades. Avui, el que qualsevol empresa contemporània produeix és sospita i competició mútua. Hem passat de la societat dels jardiners, responsables que tot sigui al seu lloc, a la dels caçadors, que només els interessa omplir el cistell i no els importa el desastre que deixin al seu pas".

  9. "Però la igualtat consisteix en el fet que tothom té l’oportunitat de demostrar el seu valor, que tothom pot escollir l’educació i així tens assegurat que la societat es fixarà en tu i que se’t donarà la posició social que s’adequa a les teves qualitats. Aquest principi meritocràtic ja no funciona".

  10. " Les facilitats que jo, com a pensador, trobo en el fet d’obtenir informació sense haver d’anar fins a la biblioteca són moltes. Però ens ha obert una nova tendència a la impaciència. Per aquesta il·lusió d’immediatesa a temps real que ens dóna la tecnologia, som intolerants a les esperes a llarg termini. Com a professor sé que als estudiants els costa molt llegir articles llargs, sense mencionar si els dónes més d’un llibre per llegir! La capacitat de parar atenció minva. Un altre dels danys col·laterals afecta la memòria".

Etiquetes

Més continguts de