Arts escèniques
Cultura 25/07/2021

Retrat intermitent de la vella diàspora africana

Crítica de l'obra de teatre documental 'Dale recuerdos XXXVI', de Didier Ruiz, presentada al Festival Grec

2 min
Els protagonistes de l'obra 'Dale recuerdos'

'Dale recuerdos XXXVI (Je pense à vous)'

CCCB. 24 de juliol

Didier Ruiz ha fet fins a 36 versions arreu d’Europa, des de París fins a Moscou, d’aquesta proposta que dona veu als qui no en tenen i fa pujar a l’escenari dones i homes sense cap experiència teatral que, tot parlant de si mateixos, dibuixen una geografia física i emocional del món. Fa tres anys ho va fer amb veïns de la Vila de Gràcia de més de 75 anys i ara amb nou immigrants africans d’avançada edat. Set homes i dues dones del Camerun, Guinea Equatorial, el Senegal, Ghana, el Marroc i la República de Guinea (Jean Essomba, Maria Osobo, Miguel Buesule, Robert Teye, Valerio N’Dongo, Mohamed Diallo, Alfonsina Boncho, Abdel Aziz i Djibril Poye) que al voltant dels anys seixanta i setanta van deixar casa seva, la família, les cançons i les olors del seu món per aterrar en un món nou on no coneixien ningú. La majoria no han tornat o no han pogut tornar mai al seu país i, si bé alguns voldrien passar-hi els últims dies, uns altres aixequen la veu per dir que són catalans abans que tot.

Detall de les mans dels actors de 'Dale recuerdos'

Didier Ruiz, també ell fill d’immigrants de Juneda, articula la proposta en una meticulosa selecció de fragments de la vida dels protagonistes que en conjunt dibuixen un retrat intermitent de les arrels trencades, de la duresa de les seves vides, d’algunes alegries i del desequilibri emocional que produeix no ser ni d’un lloc ni d’un altre. Cada petit i breu testimoni sobre la mort, l’amor, el dolor i els orígens és una pinzellada sobre un quadre que s’omple dels eloqüents silencis de les coses no dites i que projecten el perfil humà dels protagonistes. I, és clar, és un retrat impregnat de tristesa perquè no han estat triomfadors sinó lluitadors en un món esquerp d’humanisme. Un retrat que es confronta amb el relat personal de cada espectador, que s’endurà a casa l’experiència d’un jove africà que va trobar la “sort” fent de faquir en una sala de festes, que descobrirà que la policia no mira igual un immigrant que porta el diari del dia a les mans que els qui no el porten. Al capdavall, un teatre document seguint l’estela del brasiler Augusto Boal exposat sense cap dramatisme, amb la naturalitat de la conversa entre amics i coneguts i que descobrirà, si més no, una realitat allunyada dels focus de la ficció i la telerealitat.

stats