BarcelonaDeu persones nascudes abans del 1945 pujaran a l’escenari del Teatre Lliure del 31 de març al 2 d’abril per interpretar Dale recuerdos (je pense à vous), de Didier Ruiz i la Compagnie des Hommes. No són actors, sinó persones amb una gran col·lecció de records i experiències. Teatre i document es fusionen per convertir la seva memòria i sensibilitat en les principals protagonistes de l’obra, que no té guió i es converteix en “un esbós recomençat sense parar, en un teatre de l’instant”, explica Ruiz. L’espectacle es va estrenar el 1999 a Besiers i des d’aleshores se n’han fet 29 versions arreu del món. “El meu objectiu és explicar el món a través d’aquests relats, que tot i que semblen anècdotes personals són molt universals perquè ens parlen també de la nostra vida”, comenta el director, que busca una nova manera de fer teatre.
El procés creatiu que segueix és sempre el mateix: viatja a una ciutat i sol·licita persones de més de 70 anys i sense experiència en el sector teatral. Després d’algunes trobades individuals en les quals els pregunta si recorden la seva cançó de bressol, Ruiz selecciona els temes que considera més rellevants, que solen ser “els menys anecdòtics”, a partir dels quals construeix un guió oral que únicament marcarà l’ordre dels temes. Es fan pocs assajos i mai es repeteix l’obra en una mateixa ciutat perquè pretén ser una experiència única en què “l’important és mantenir la frescor de l’espectacle i la sensació que és la primera vegada que expliquen la història”.
L’interès de Ruiz pel format teatral sense actors professionals neix de la voluntat d’apropar al públic les experiències de vida de les persones grans. D’entre les peces creades en aquesta línia hi ha W, que donava veu a treballadors, Comme possible, sobre adolescents (2013), i Une longue peine, que reunia homes que havien estat a la presó.
