Cinema

Llums, càmera, mascareta... i acció!

Rodatges sense abraçades i pel·lícules sense petons ni sexe són la nova normalitat del cinema

El decret de l'estat d'alarma va ser un “Talleu!” en sec per a la producció de cinema, que reprèn aquests dies l'activitat amb moltes incògnites sobre la nova normalitat d'uns rodatges amb mascaretes, desinfecció constant, mesures de seguretat, distància profilàctica i sensacions molt estranyes. “Treballar així fa que t'adonis que ens toquem molt –explica Neus Ballús, que diumenge va tancar el rodatge de la seva nova pel·lícula–. Jo acostumo a tocar molt el braç a l'operadora de càmera per fer-li indicacions, però aquí hem hagut d'inventar nous codis que no fossin tàctils. Tampoc podíem abraçar-nos quan alguna escena sortia bé, que és la reacció natural en un equip petit com el nostre, en què l'energia és molt íntima. I se'ns feia difícil, la veritat”.

Ballús és una de les primeres directores que ha pogut rodar després del confinament perquè, per sort, ja havia completat el rodatge principal de Seis días corrientes i només ha necessitat cinc jornades extra de rodatge que no estaven en el pla inicial, el que en l'argot del cinema es coneix com a  retakes. Eren, a més, escenes senzilles, amb pocs personatges i la majoria en interior, unes condicions que fan del rodatge una excel·lent prova pilot per començar a veure els reptes i inconvenients del cinema postcovid. Míriam Porté, productora de la pel·lícula, destaca l'impacte de les mesures sanitàries en el seu cost: “Representa un increment del pressupost entre el 5% i el 7% perquè s'han de comprar molts materials per complir els nous requisits de seguretat”.

Com rodar durant una pandèmia: dos casos pràctics

Tot i que el rodatge era senzill, les mesures sanitàries no ho són. “La persona encarregada de riscos laborals va elaborar un protocol ad hoc per al nostre rodatge, així que vam fer tests a tothom, que van donar negatiu, al set tothom portava equip de protecció, controlàvem la temperatura cada dia i desinfectàvem cada localització abans d'entrar-hi i almenys un altre cop cada dia”, explica Porté. Cada departament, a més, té el seu protocol específic: maquillatge i perruqueria, per exemple, portaven protecció extra a la cara. “I s'ha acabat allò de servir-te el menjar d'una font, ara tenim uns menús individuals”, apunta la productora. Per minimitzar les interaccions, també s'ha reduït al mínim el volum de l'equip al rodatge. “Jo hi vaig voler anar i em van dir que no podia! –explica, divertida, Porté–. S'ha ajustat tot moltíssim”.

El gran hàndicap de les mesures de seguretat ha sigut per a Ballús les dificultats que comporten en la comunicació amb la resta de l'equip, especialment amb els actors. “No poder-te acostar gaire i portar la cara mig tapada no facilita precisament transmetre les instruccions –diu la directora–. Per sort portàvem molt de temps treballant junts, però no m'imagino com seria rodar des de zero una pel·lícula així, no sé com es podria construir un bona relació. De fet, algunes vegades m'emportava els actors fora del set per treure'm la mascareta i, mantenint la distància de seguretat, poder explicar alguna idea més subtil i emocional”.

Rodar amb les ferides d'un trauma col·lectiu com el de la pandèmia també ha deixat la seva empremta. Ballús ha detectat que el clima d'hiperprotecció en què vivim ha impregnat les relacions personals d'una “capa de por” que no ajuda a filmar escenes de proximitat física i intimitat. Però no tot ha sigut negatiu en aquesta tornada a l'activitat. “Després de tres mesos aturats hi havia moltes ganes de tornar a treballar i l'energia era molt positiva –comenta Ballús–. T'adones de fins a quin punt aquesta feina és vocacional i tots sentim la necessitat vital d'estar en un projecte col·lectiu”.

Pel·lícules més castes per decret

Dilluns també es va reprendre a Cornellà de Llobregat un altre rodatge, el de l' opera prima de Carol Rodríguez Colás, Chavalas, que l'estat de l'alarma va interrompre quan només portava 15 dies rodats. Aquí les conseqüències de la pandèmia van més enllà de l'aturada de tres mesos o de les noves mesures sanitàries, ja que per poder acabar la pel·lícula ha sigut necessari tocar el guió i replantejar moltes escenes. “El gran problema és que amb el nou protocol els actors principals no es poden barrejar amb els figurants, així que hem hagut de reescriure les escenes en què hi havia contacte físic –explica la productora Marta Figueras–. I parlem d'una pel·lícula sobre noies joves que van a una festa, lliguen, follen... Així que moltes coses s'hauran d'insinuar en lloc de mostrar”.

Eliminar “el sexe i els petons” de la pel·lícula ha sigut una experiència "més traumàtica" per a la directora de Chavalas que rodar amb equips de protecció. “No és tan incòmode com m'esperava –diu Rodríguez Colás–. Anar amb mascareta tota l'estona i no poder tocar la gent és estrany, però tampoc hi ha una diferència abismal amb com ho fèiem abans. Potser qui més ho nota són els elèctrics, que han de carregar pes i passen calor. I els de maquillatge van portar visera el primer dia, però el segon se la van treure perquè distorsionava la visió”.

El nou protocol també ha obligat a limitar els figurants i replantejar les seqüències en què hi apareixien. L'escena en què la fotògrafa protagonista (Vicky Luengo) treballa en un casament ja no tindrà lloc en l'apogeu de la cerimònia, sinó en les acaballes de la festa, quan tots els avis i els nens s'han recollit i només queden els quatre gats que no volen marxar a casa. Una altra escena s'ha replantejat perquè les protagonistes estiguin dins d'un bar i els figurants es vegin a través de la finestra. I així, empescant-se solucions als problemes, fins i tot han trobat la manera que Chavalas tingui el seu petó: “Ángela Cervantes té una seqüència de sexe molt divertida amb un noi i la farà, però no amb un figurant, sinó amb un amic seu amb qui té prou confiança perquè li faci una morrejada i no la contagiï”, explica Figueras.