Rozalén volta per Catalunya amb el disc ‘Con derecho a...’

BarcelonaMaría Rozalén ha anat fent camí a poc a poc, fins que Sony la va identificar com la cantautora de futur. “Vaig presentar el disc a la sala Galileo Galilei de Madrid, i per a mi ja va ser una sorpresa que s’omplís. Però també va ser el primer senyal que alguna cosa passaria. I al cap d’una setmana van arribar ofertes d’algunes discogràfiques”, recorda Rozalén. El resultat va ser el llançament de Con derecho a... (2013), un disc que va néixer amb voluntat de “maqueta”. El productor Ismael Guijarro no pensava el mateix i li va proposar fer una cosa “més professional”. Ara Rozalén passeja el seu cançoner arreu i ha aconseguit que el videoclip de la cançó 80 veces tingui més d’1,6 milions de visualitzacions a YouTube.

L’any passat va omplir una de les carpes del Mercat de Música Viva de Vic, fa unes setmanes va passar per Manresa i Granollers, i ara torna a Catalunya per oferir quatre concerts titulats Música para los ojos : avui a Barcelona (Barts, dins del Guitar Festival), demà a Granollers (Teatre Auditori), dissabte a Barberà del Vallès (Teatre Municipal Cooperativa) i diumenge a Terrassa (Faktoria d’Arts).

Les actuacions seran en format acústic i Rozalén estarà acompanyada de Beatriz Romero, especialista en interpretació del llenguatge dels signes, que traduirà les cançons per a persones sordes. “Som molt amigues. Al principi la Beatriz sortia de manera espontània en alguna cançó, i al final vam pensar que podria venir amb mi i fer tot un concert, sobretot els caps de setmana, perquè ella treballa a Albacete. Quan no pot venir noto que falta alguna cosa important, perquè som com Batman i Robin”, diu Rozalén.

La relació de la cantautora amb la música ve de lluny. Va cantar al cor del col·legi i a la parròquia del barri de Fátima d’Albacete. De fet, al disc té un agraïment especial per a Pedro Roldán, un capellà que, com diu ella, la va ajudar “a perdre la por a cantar en públic”. “Va ser molt important per a mi”, diu. També ho va ser marxar a Madrid a estudiar. Allà hi va fer un màster en musicoteràpia alhora que començava a compondre les cançons que formarien part del disc i que en general segueixen temàtiques d’amor i amistat i estan escrites en primera persona. “Totes parlen de vivències meves o molt pròximes. Crec que he de treballar una mica això de l’ego i deixar de parlar tant de mi”, fa broma.

Fan de la ‘copla’ i de Queen

Rozalén recorda que a casa escoltava copla. “És el que cantava la meva mare, que és l’autèntica artista de la familía”, diu. Li agrada la feina que el productor Ismael Guijarro va fer en el disc InCubando, de Carmen París, i a Con derecho a... fusiona diferents estils que vesteixen una cançó d’autor que a vegades frega el cabaret. El que no incorpora com a influència és el seu grup preferit: Queen. “També m’agrada molt el rock simfònic i el hip-hop. I sóc molt festivalera. Sóc molt d’anar al Viña Rock, i la gent no s’ho creu quan em veu en un concert de Soziedad Alkohólika, un grup que m’encanta”, diu Rozalén.