La vida secreta de Marcel Duchamp i Salvador Dalí
La Royal Academy de Londres i el Museu Salvador Dalí de Florida analitzaran la relació dels dos artistes amb una exposició
BarcelonaSalvador Dalí tornarà a ser el protagonista d’una exposició internacional el 2017. La Royal Academy de Londres inaugurarà el 6 d’octubre de l’any vinent Dalí/Duchamp, una gran mostra que repassarà la relació personal i professional dels dos artistes. Està organitzada conjuntament amb el Museu Dalí de Sant Petersburg, a Florida, on obrirà les portes el 5 de febrer del 2017, i comptarà amb la col·laboració de la Fundació Gala-Salvador Dalí.
“Salvador Dalí era un admirador rendit de Marcel Duchamp”, però la seva amistat era “incorrecta i clandestina” i va ser “silenciada”, afirma el professor de la Universitat del País Basc Francisco Javier San Martín, autor del llibre Dalí-Duchamp: una fraternidad oculta (Alianza, 2004). Els dos artistes han passat a la història com dues figures antagòniques, artísticament i políticament: “Dalí apareix com un traïdor de l’avantguarda. Gairebé s’havia apoderat del surrealisme però als anys 30 va trair l’esperit de l’avantguarda amb l’Avida Dollars, el malnom que li va posar André Breton -afegeix l’expert-. Com que Duchamp, a través del seu silenci, no la va trair, necessàriament havien de ser enemics. Duchamp era amic de Breton i en teoria no podia ser amic de Dalí, perquè aquest era enemic irreconciliable de Breton. Però, malgrat tot, es portaven molt bé”.
La Sala Dalmau va exposar l’any 1912 dues obres de Duchamp: Sonata i el mític Nu baixant l’escala. Però els dos artistes es van conèixer més tard, als anys 20. Des del 1924 van tenir un tracte continuat dins el grup surrealista fins al 1929. Tot i que Dalí va perdre el contacte amb el grup, va continuar mantenint “una amistat personal” i “moltes afinitats artístiques que venien fonamentalment de l’admiració que Dalí sentia per Duchamp”, subratlla San Martín. La seva relació es va mantenir durant 40 anys, fins a la mort de Duchamp, i es va intensificar quan l’artista francès va començar a estiuejar a Cadaqués a partir de l’any 1958. Va ser aleshores quan Duchamp “va recollir elements de Dalí” en tres escultures que va fer amb massapà. “La segona dona de Duchamp, Teeny, Richard Hamilton i molts altres explicaven que quan arribava Duchamp, Dalí abandonava el seu personatge públic i la seva manera teatral de parlar, i que això no ho feia pràcticament amb ningú”, recorda l’autor.
Dos artistes seduïts per la ciència
Els paral·lelismes entre els dos artistes es poden començar a trobar en la manera com van rebel·lar-se contra l’art d’avantguarda: Dalí va fer un “retrocés”, segons San Martín, cap a l’art pompier i Duchamp “va sortir” de les avantguardes. “En un article que Dalí va publicar a la revista Art News de 1959, planteja a Duchamp que ells dos poden renovar la història de l’art en el punt on es trobava en aquell moment, en què triomfava l’abstracció nord-americana i ells hi estaven en contra”, afirma la historiadora de l’art Pilar Parcerisas, autora del llibre Duchamp en España (Siruela, 2099).
Parcerisas també assessora la mostra Dalí/Duchamp, una exposició que estarà comissariada per dues autoritats dalinianes: Dawn Ades, que va ser la responsable de la retrospectiva del centenari del naixement de Dalí al Palazzo Grassi i de l’exposició de la Tate Modern Dalí & Film, i William Jeffet, el conservador del Museu Dalí nord-americà i comissari d’una altra exposició recent que ha analitzat els lligams de l’artista empordanès amb un altre mestre del segle XX: Picasso/Dalí. Dalí/Picasso, que va es poder veure al Museu Picasso a la primavera.
L’interès de Pilar Parcerisas pel dos artistes es remunta a l’exposició Salvador Dalí. Afinitats electives (Barcelona, 2004) . En els diferents àmbits d’una mostra posterior, Marcel Duchamp, “Don’t forget’”. Una partida d’escacs amb Man Ray i Salvador Dalí (Múrcia, 2013), desgranava els interessos comuns dels dos artistes, com la recerca del maquinisme en l’art; les màquines poètiques, com considera els escacs; l’il·lusionisme i l’òptica. També, la relectura de l’objecte en l’art i el ready made. Tots dos van estar fascinats per l’obra de Leonardo da Vinci, especialment la Gioconda, a una reproducció de la qual Duchamp, amb un gest irreverent, va posar un bigoti fet amb els seus propis cabells. Un últim apartat sobre el qual Parcerisas ha posat l’atenció se centra en l’obra de Duchamp Étant donnés, feta amb una antiga porta que li va proporcionar un constructor de Cadaqués. L’autora sosté que probablement va ser Dalí qui va suggerir al francès el paisatge que hi apareix, el salt de la Caula, al riu Muga empordanès.
Un estiu i una tardor molt duchampians
La presència de l’obra de Marcel Duchamp a Catalunya en els pròxims mesos serà destacada: el Museu de Cadaqués acollirà a l’estiu l’exposició comissariada per Pilar Parcerisas Marcel Duchamp, ‘Don’t forget’. Una partida d’escacs amb Man Ray i Salvador Dalí. A partir del 27 d’octubre, la Fundació Joan Miró, amb el patrocini de la Fundació BBVA, presentarà la mostra Final de partida: Duchamp, els escacs i les avantguardes, comissariada per Manuel Segade, que al desembre va ser nomenat director del CA2M de Móstoles en substitució de Ferran Barenblit (l’actual director del Macba). A més d’obres de Duchamp, inclourà peces de Paul Klee i Vassili Kandinski en un recorregut que es perllongarà fins als anys 60. En el terreny cinematogràfic, Pere Vehí presentarà abans que acabi l’any el documental Jo he conegut Marcel Duchamp, amb una vintena de testimonis de la seva vida quotidiana a Cadaqués.
