'Little fires everywhere': els rics sempre guanyen?
Des de l'art a la maternitat, la sèrie reflexiona sobre els vincles marcats per l'apropiacionisme
'Little fires everywhere'
Desenvolupada per Liz Tigelaar per a Hulu. En emissió a Amazon Prime Video
Shaker Heights, a Ohio, és una d'aquelles utopies urbanístiques planificades a principis del segle XX i convertida en barri per a privilegiats. A mitjans dels cinquanta, la comunitat va decidir destacar també en integració racial. Mentre altres zones veien com fugien els veïns blancs tan bon punt hi arribaven els negres, llatins o asiàtics, Shakers Heights presumia de la seva diversitat cultural. Celeste Ng va néixer a Shaker Heights i hi ambienta Little fires everywhere (2017), una novel·la d'èxit que qüestiona la imatge d'oasi de convivència del lloc. El llibre no ha trigat a transformar-se en una minisèrie de Hulu, on ha sigut la ficció més vista de la seva història, i s'ha estrenat internacionalment a Amazon Prime Video.
Little fires everywhere entronca amb un altre títol produït i protagonitzat per la mateixa actriu, Reese Witherspoon, Big little lies, ja que funciona com un melodrama d'altura que explora des del punt de vista femení les tensions socials, racials i de gènere en un microcosmos de barri benestant. Witherspoon s'està convertint en la reina de la ficció residencial, aquest subgènere que des de després de la Segona Guerra Mundial s'endinsa en la part fosca del Somni Americà que s'amaga rere la façana d'estil de vida perfecte dels barris benestants. Aquí, a partir del xoc entre la mare de família de Shaker de tota la vida que representa el seu personatge d'Elena i la mare soltera afroamericana que acaba d'instal·lar-se al barri, Mia, encarnada per Kerry Washington.
En un dels flash-backs de la sèrie, veiem una jove Mia en la seva etapa de formació artística a la Nova York dels anys vuitanta, en un moment àlgid de l'apropiacionisme artístic: el boom del hip-hop demostra que pots fer música a partir de peces creades per altres, mentre Richard Prince qüestiona els codis dels discursos publicitaris a partir de reenquadrar-ne imatges icòniques... El concepte d'apropiació esdevé clau en la sèrie i se'n subratlla la dimensió sociopolítica. L'apropiacionisme artístic busca la subversió de les jerarquies de poder tergiversant discursos hegemònics i qüestionant el concepte de propietat intel·lectual. A partir d'aquí, la sèrie expandeix el discurs a altres territoris. L'apropiació des de baix divergeix de la depredació no reconeguda que duen a terme les elits dels béns i les idees de les classes i identitats minoritzades. Un dels conflictes dramàtics de la sèrie gira al voltant de la noia blanca de classe alta que s'apropia de la història de superació de la companya afroamericana. La mateixa reflexió s'aplica a l'experiència de la maternitat, a l'adopció i a la gestació subrogada. El debat entre apropiació i depredació no pot ser més espinós quan hi ha una criatura en joc i dues mares en desigualtat econòmica a banda i banda.
Les responsables de Little fires everywhere adopten la màxima d'entendre les raons personals de tothom malgrat que el seu posicionament polític sigui clar: mostren com les ànsies de ser mare són profundes, però les formes d'accedir a la maternitat no sempre estan legitimades. La sèrie entrellaça amb encert les qüestions sociopolítiques en els engranatges del melodrama familiar i social, de manera que els petits focs que es van encenent arreu enganxen en la seva progressiva escalada fins que salta tot enlaire. En la decisió final que tanca el misteri obert al primer episodi (qui ha encès la flama) la sèrie es distancia del llibre i opta per un qüestionable salvament conjunt de gairebé tots els personatges.
