Sopa de Cabra rejoveneix els ‘hits’ del mític 'Ben endins'
La banda ofereix un concert sofisticat i amb un repertori imbatible del disc de fa 30 anys, que girarà fins al desembre
SitgesCom un amor d’estiu, dolç i intens. La gira de celebració del trentè aniversari del disc Ben endins dels Sopa de Cabra està resultant la confirmació que la banda gironina ocupa un lloc ben arrelat en l'imaginari col·lectiu popular. Divendres a la nit, a l’auditori a l’aire lliure del festival Terramar de Sitges, els gironins tornaven a actuar amb les entrades esgotades i amb un públic disposat a celebrar que, ara fa tres dècades, aquelles cançons els van arribar a l'ànima.
¿Una festa nostàlgica? Indubtablement, però també va ser un exercici reeixit de situar el repertori en el present, amb un so musculat i clàssic, i amb un disseny de llums elegant i dinàmic que contribuïa a fer que unes cançons que parlen de joventut, amor, sexe i alcohol tinguessin una pàtina de sofisticació. "Fa 30 anys, eh. En fa 30 començàvem així els concerts, amb rock’n’roll. Tothom té un passat, unes arrels, uns orígens, i no els perdem mai". Així introduïa Gerard Quintana el viatge que tot just acabava de començar amb Tot queda igual i Bloquejats, precisament els dos temes que obren el Ben endins, el tercer treball de la banda gravat en directe a la sala Zeleste el 1991 i publicat aquell mateix any, encara avui el disc més venut de la música en català. Els Sopa el van revisar gairebé sencer: Mai trobaràs, No vull canviar de pell, El boig de la ciutat, L'Estació de França, No tinguis pressa... Peces que el públic va cantar efusivament, aplaudint i picant de peus sobre l’estructura metàl·lica de les tribunes i aturant el concert cridant el nom del grup. I més: El sexo (que me hace feliz), L'Empordà, Sota una estrella...
Quintana, que es va mostrar molt comunicatiu amb la concurrència, anava introduint la majoria de les cançons amb una frase curta que, en alguns casos, aconseguia donar un nou context a la cançó. Per a Sota una estrella va esmentar indirectament la notícia d’aquell dia, la marxa de Messi del Barça, i per a La balada de Dicky Deeming –del disc La Roda, del 1990– i Guerra –una versió en català del tema War de Bob Marley– va reivindicar la influència que va tenir el reggae en els Sopa i la importància del desaparegut festival U-Zona Reggae (Osona).
La power ballad Podré tornar enrere va tancar el gruix del repertori més rocker. Tanmateix, faltaven dos bisos, generosos, que van servir a la banda per completar dues hores d’actuació i abaixar les revolucions per centrar-se en peces més reflexives com Farem que surti el sol –que Quintana va dedicar a la feina de l’ONG Open Arms–, Cercles, Si et va bé i Camins, molt aplaudida i que apuntava que aquesta etapa madura dels Sopa encara té camp per córrer.
