Surten a la llum pàgines censurades del regnat d'Elisabet I d'Anglaterra
Les cròniques tenien parts tapades o sobreescrites que les noves tecnologies han fet visibles
BarcelonaDurant 400 anys, moltes de les pàgines de les cròniques de William Camden van estar ocultes. Eren paràgrafs i pàgines senceres tapades amb paper o sobreescrites. Les cròniques són una font molt important de la història de la Gran Bretanya, perquè són testimoni directe del regnat d'Elisabet I (1558-1603). Es van començar a escriure durant el regnat de la reina, però s'hi va continuar escrivint (o reescrivint) després de la seva mort, durant el govern del seu successor, el rei Jaume I d'Anglaterra (1565-1625). La censura es va produir justament per no ofendre el fill de Maria Stuart. Ara la Biblioteca Britànica, gràcies a les noves tecnologies, ha aconseguit fer visible el que era invisible.
Els historiadors moderns han confiat habitualment en les cròniques de Camden com una font imparcial i suposadament precisa. Aquesta nova investigació revela que es van revisar seccions clau de les cròniques abans de publicar-les, inclòs l'obituari d'Elisabet I i els relats del rei Jaume VI d'Escòcia i el gran enemic d'ella, el rei Felip II die Castella. Per tant, es van reescriure deliberadament, segons la Biblioteca Britànica, per oferir una versió del regnat d'Elisabet que fos més favorable al seu successor.
La censura sobre Felip II de Castella
Una de les parts que es van censurar i que ha estat oculta durant quatre segles fa referència al rei Felip II de Castella (1527-1598). Hi havia dos aspectes sobre el monarca que es van decidir amagar. Un d'ells era un comentari que deia que Felip II no tenia habilitats per governar. L'altre era el motiu de la mort: als manuscrits originals s'especificava que va ser per “phthiriasis”, una malaltia força desagradable en què els paràsits infesten tot el cos i que a l'època es considerava un càstig diví.
La censura també va manipular la versió d'un intent d'assassinat. Als documents originals s'explicava que el 1598 un home que es deia Valentine Thomas va confessar que havia estat enviat per Jaume I per assassinar Elisabet I. Es van fer canvis subtils al text i es va dir que Thomas havia acusat Jaume I, que tenia un gran afecte a la reina. De fet, Jaume I mai va conspirar contra la reina, o no està documentat, però era molt sensible a qualsevol acusació en aquest sentit.
El 1570, el papa Pius IV va excomunicar la reina. Originalment, William Camden va explicar-ho i fins i tot va expressar la seva opinió i detallar per què Roma havia pres la decisió. Al manuscrit original es refereix a una "guerra espiritual". A la versió censurada es diu que el Papa conspirava contra Elisabet I. Les cròniques acaben amb l'obituari de la reina i s'esmenta que ha nomenat successor Jaume I d'Escòcia. Es va decidir afegir una escena al llit de mort que mai va passar per reafirmar la legitimitat de Jaume I com a successor.
