Teatre
Cultura  /  Teatre 08/05/2022

Agnés Mateus: l’espectacle més trencador de la cartellera

De l’undergound al Teatre Nacional amb una crítica al feixisme

3 min
Quim Tarrida i Angés Mateus són autors i directors (i ella, l’única intèrpret) de 'Patatas fritas falsas'.

Barcelona“El feixisme és a tot arreu”, avisa Quim Tarrida, que amb Agnés Mateus forma el tàndem més radical de l’escena actual. El seu discurs és contundent, és polític i és directe, i els seus espectacles són trencadors: perquè diuen les coses pel seu nom –per exemple, els cognoms de famílies que avui remenen les cireres i que en el seu moment van treure rèdit del franquisme– i també perquè, literalment, ella trenca coses. Coses grosses.

La seva arribada a la Sala Tallers del Teatre Nacional no només és notícia perquè és una companyia catalana de creació que amb el seu anterior espectacle ha voltat mig món (l’extraordinària Rebota rebota y en tu cara explota , que porten a París al juny), sinó també perquè es tracta de l’entrada a la principal institució pública del país d’un projecte forjat a l’escenari més underground de Barcelona, l’Antic Teatre, d’on va sortir el seu primer Hostiando a M . Juntament amb l'actual Patatas fritas falsas –que es podrà veure fins al 29 de maig– formen una trilogia dedicada a la violència: a la violència policial, a la violència masclista i, aquesta tercera, a la violència política. Al feixisme institucional, al social i al petit reaccionari que portem tots a dins.

Els dos artistes volen que el públic, potser a contracor, s’identifiqui amb algun personatge. “Som hereus de 40 anys de dictadura que ha condicionat la manera d’estructurar la societat i les relacions, ho portem a la sang. Volem autoqüestionar-nos, perquè és molt fàcil alliçonar des de fora”, reflexiona Mateus, l’única intèrpret de l’obra.

La provocació és marca de la casa. “La provocació ve de dir coses a l’escenari que no ens atrevim a dir a la vida real. I si anàvem al Teatre Nacional, havíem d’anar més a fons per no perdre força, perquè aquest edifici no et passi per sobre. I per no ser condescendents amb les institucions”, diu Mateus. L’espectacle està format per escenes que volen sacsejar el públic des de la ironia, la incomoditat, la violència, la ràbia, la paròdia i la farsa. Hi ha símbols preconstitucionals a l’escenari del Teatre Nacional, hi ha discursos d’odi, hi ha els tòpics que fem servir d’excusa –“no hi cabem tots”, “jo m’ocupo de les meves coses”, “és més fàcil que et manin”...– i es fa explícita la infiltració del franquisme en els poders fàctics actuals i, alhora, el blanquejament que se’n fa.

Tot això amb accions i imatges que la companyia no vol que s’expliquin mai “per respecte al públic”: “Anar al teatre és compartir aquest ritual ancestral, i ens importa molt fer el regal de la sorpresa a la gent que ve”, diu Mateus.

Por de rebre una denúncia?

El seu discurs és prou clar i explícit perquè els pugui portar problemes –pels noms, els símbols o afirmacions com les que a Pepe Rubianes i a altres artistes i humoristes els han costat denúncies que no han anat enlloc–. Admeten que els ha fet “una certa por” i han anat amb cura. “Aquesta ideologia fa servir l’amenaça, la denúncia, la censura i el confrontament com a eines –diu la performer– i s’atreveixen a fer coses que abans no feien. Que fotut que jo senti aquesta por! Però justament per això ho hem de fer, i que passi el que hagi de passar”, diu Mateus. “I si trontolla alguna cosa pel que nosaltres diem, és que hem de fer una reflexió entre tots”, afegeix Tarrida.

"Partim de la base que els feixistes, la dreta radical, els filonazis o com li vulguis dir, són idiotes. I no és veritat: són superllestos. Hi ha hagut una menysvaloració de l’extrema dreta i, per descomptat, desmemòria. I ara que tenen 52 escons al Congrés de Diputats diem «ui, ui, ui». Han esborrat els símbols feixistes, però són els mateixos", afirma Agnés Mateus des del camerino del Teatre Nacional. L’obra critica l’individualisme, la intolerància i els discursos de blanc i negre. "Ens han educat en l’«estàs amb mi o contra mi». No tenim temps per escoltar-nos i parlar", lamenta Mateus. Patatas fritas falsas és un ritual que convida a fer-ho.

stats