Albet, Borràs i la falsificació de l’obra d’art

La parella artística s’interroga sobre el valor de la còpia a ‘Falsestuff’. L’espectacle, que s’estrena al TNC dins del Grec, aplega un eclèctic repertori d’artistes i llenguatges escènics

Belén Ginart

3 min

Albet, Borràs i la falsificació de l’obra d’art GREC

Nao Albet i Marcel Borràs formen una de les parelles artístiques més sòlides i originals del panorama escènic català. Creadors, directors i intèrprets, fa molt més d’un any que treballen en la seva nova criatura, un ambiciós espectacle titulat Falsestuff. La muerte de las musas. La capa teòrica de la peça és una reflexió sobre la falsificació en el món de l’art, amb una pregunta de fons: per què l’original es considera millor que la còpia, si les dues coses generen la mateixa emoció? La plasmació de la idea sobre l’escenari és una barreja insospitada d’elements i persones.

Un falsificador obsessionat amb la realització de la còpia perfecta és el personatge central de l’obra, amb un títol inspirat en el Falstaff shakesperià, aquell personatge covard que es vanta de gestes alienes com si fossin pròpies. La història se situa en una vella fàbrica abandonada de l’Europa de l’Est. Allà, el protagonista inicia la recerca d’algú amb qui té comptes pendents, en un viatge en el temps en forma de thriller, mentre fabrica tot tipus de pistes falses per confondre els policies que el vigilen. “Teníem la idea de fer un exercici d’estil”, diu Nao Albet. “Ens vam plantejar de quantes maneres podíem explicar la mateixa història”. I, sense abandonar el terreny del teatre contemporani, han organitzat un catàleg viu de formats: teatre d’objectes (a la manera de David Espinosa o de la companyia Señor Serrano), teatre documental, teatre musical, teatre dansa, teatre de la contemplació, teatre clàssic passat pel sedàs del contemporani... Els elements audiovisuals són bàsics en una proposta que, com indica Borràs, “tècnicament és molt complexa, una bogeria”.

Per acompanyar-los en aquesta aventura s’han envoltat d’un equip gens previsible. El còmic Jango Edwards, Romy Louise i Victor Lauwers -actors i fills del director escènic belga Jam Lauwers-, l’artista visual i performatiu Thomas Kasebacher, l’actriu i traductora lituana Diana Sakalauskaité, l’actor francès Naby Dakhli i l’artista visual xinès Sau-Ching Wong. “Tenim la sort que en els últims anys el Marcel i jo hem voltat bastant per Europa, hem conegut gent molt interessant”, diu Albet, que compara l’experiència amb “aquells workshops que el Rigola muntava fa anys a Venècia”, i evoca els anys en què Barcelona era capdavantera en l’experimentació en teatre contemporani. Cadascun dels actors dona vida a vuit o nou personatges, però en algun moment determinat tots interpreten el protagonista, el falsificador. Per a Borràs i Albet, l’obra és una reflexió sobre la seva pròpia feina. “Ens plantegem quina és la frontera entre l’homenatge i la còpia, fins a quin punt es pot ser original si tot ja està inventat, com es pot trobar una veu pròpia”, reflexiona Borràs.

Falsestuff és una coproducció entre el Grec i el TNC. Dels magatzems del teatre han sortit els elements escenogràfics i de vestuari que fan que, segons diu Borràs, la seva sembli una producció caríssima, quan tot és reaprofitat. Això sí, s’hi han recreat tant que la circulació de l’espectacle sembla molt difícil. “Necessitaríem tres camions per moure-ho tot”, diu Borràs. Tampoc seria senzill tornar a reunir tots els intèrprets, ni replicar el pressupost per a dietes.

Marcel Borràs i Nao Albet coincideixen en els seus plans post Falsestuff. Com cada cop que acaben un projecte junts, necessiten desconnectar, però també admeten que no podran estar més d’una setmana sense saber res l’un de l’altre perquè per davant de tot són amics, molt amics. La temporada vinent els espera una gira per França amb el seu espectacle Los esqueiters, la resposició a Madrid, per aclamació popular, de Mammón i la concreció de noves idees que ja els bullen pel cap. “Però aquest cop haurà de ser alguna cosa que es pugui girar”, diu Borràs. El mateix opina Albet: “Hem estat molt de temps treballant en un espectacle que morirà al cap de tres setmanes”. Tothom queda avisat!