'El barquer': gran teatre, gran funció, amb un excels nivell interpretatiu
Una proposta escènica excepcional, dirigida per Julio Manrique i amb un repartiment extraordinari
- Autoria: Jez Butterworth
- Direcció: Julio Manrique
- Traducció: Cristina Genebat
- Intèrprets: Lua Amat, Bruna Armengol, Roger Casamajor, Oriol Cervera, Imma Colomer, Martí Cordero, Anna Güell, Bruna Luz, Marta Marco, Carles Martínez, Norbert Martínez, Martí Ribot, Santi Ricard, Mima Riera, Sara Roch, Jan Serra, Marc Soler, Max Vilarrasa i Ernest Villegas
- Teatre Lliure Montjuïc. Fins al 15 de març del 2026
El barquer de Jez Butterworth, l'autor de Jerusalem, és una obra i una proposta escènica força excepcional per diferents raons que tenen a veure amb la durada (tres hores i quart, més dues pauses), el nombre d’intèrprets (dinou), els premis assolits (el Laurence Olivier, entre ells) i el rècord d’entrades venudes de la història del Royal Court Theatre de Londres, on es va estrenar el 2017 sota la direcció de Sam Mendes. I a Barcelona, tenen a veure amb l’excel·lent càsting de la proposta del Lliure, amb l’excels nivell interpretatiu d’un repartiment intergeneracional, amb una posada en escena que recupera el millor de Julio Manrique i amb el protagonisme d’un personatge absent, però també i sobretot tenen a veure amb els ressons que provoca en qualsevol comunitat, com la nostra, que aspira a la llibertat, la justícia i la pau.
En aquest cas es tracta de la família Carney, que representa el sentir de les famílies catòliques d’Irlanda del Nord durant els anys vuitanta i noranta en la confrontació amb el Regne Unit de Margaret Thatcher. L’obra es desenvolupa al llarg d’un dia a la casa on conviuen fins a tres generacions i on es prepara la festa de la collita. Hi troben la ràbia i la impotència de la independentista tieta Pat Carney (Imma Colomer), la defensa de la tradició de l’oncle Patrick Carney (Carles Martínez), la pau que albira el pare i patriarca Quinn Carney (Roger Casamajor), la memòria del poble i les desfetes de l’amor de l’àvia Maggie Carney (Anna Güell), el dolor de l’absència inexplicada de l’ésser estimat de Caitlin (Mima Riera), la tensió sentimental de la mare Mary (Marta Marco), el rebot emocional de l’Oisin (Martí Ribot), la falsedat del pare Horrigan (Santi Ricart) i la violència amenaçadora de Muldoon (Ernest Villegas). Perquè El barquer (en referència a Caront) ens parla de la identitat d’un poble, de l’amor, però sobretot de la violència que només accentua la tragèdia.
Gran nit de teatre, tot i que en algunes escenes la fosquíssima il·luminació ens sostreu el rostre dels actors i les actrius.