'Cacophony': les xarxes socials com a armes d’exaltació i destrucció massives
L'espectacle, dirigit per Anna Serrano, ho fia tot al joc de les llums, al moviment i a la bona feina de les set intèrprets
- Fins al 25 de febrer
Les xarxes socials van néixer com un sistema de comunicació fàcil, ràpid i eficaç, però amb el pas del temps han esdevingut armes d’assetjament discrecional (a les escoles, als famosos i als despitats) i també armes d’exaltació i destrucció massives per crear herois i, si cal, per enfonsar-los. És la pandèmia dels clics, els tuits, els tics i altres bajanades.
A Cacophony aquestes armes són molt importants. L’obra es va estrenar el 2018 dins del programa de teatre juvenil de l’Almeida Theatre de Londres i és fruit del treball de la dramaturga britànica Molly Taylor amb un grup de joves intèrprets a partir del llibre You’ve been publicly shamed, del periodista Jon Ronson. Taylor apunta i dispara per explicar-nos un drama sobre el feminisme, la mentida, l’ètica i l’amistat que constata dramàticament el seu gran perill. Un drama que ens arriba en una interessant direcció d’Anna Serrano Gatell, que fa valdre la seva experiència al col·lectiu VVAA. I és que la forma pesa tant com la història en aquesta proposta, que té alguna cosa de crònica i que arrenca amb la desaparició de la protagonista i revisa seguidament què va passar hores i dies abans.
És una proposta que fa bo el despullament escenogràfic i que ho fia tot al joc de les llums, al moviment i a la bona feina de les set intèrprets, que si bé llueixen la joie de vivre dels universitaris també resulten creïbles quan el drama es fa palès. Tot i ser una obra molt coral hi ha un personatge cabdal, a qui dona vida una esplèndida Clara de Ramon. Ella és l'Abi, una noia compromesa amb el feminisme que reacciona amb furor i ràbia davant de la decisió d’un jurat format bàsicament per homes que deixa lliure un jugador de futbol de l’Espanyol acusat de violació. Les enceses paraules al seu blog captiven molta gent en poc temps i gràcies a les xarxes l'Abi es converteix en referent de la lluita de les dones per la igualtat i contra el masclisme. Fins que tot canvia. Diumenge hi havia molt públic jove que va aplaudir amb gust.
