'Canto mineral': una elegia dels volcans al teatre

'Canto mineral'

Espai Lliure (Fins al 22 de maig)

La ciència-ficció d’un viatge interestel·lar el 2035, la pedagogia sobre l’origen de la Terra, sobre l’atracció de les muntanyes, i el realisme d’algunes vivències al costat de volcans actius. Tot això es barreja, de manera un pèl dispersa, en el no obstant interessant nou espectacle de la companyia Azkona & Toloza, responsable de l'excel·lent Trilogia Pacífico sobre els desastres del neocolonialisme a Llatinoamèrica.

Si la Trilogía era un bon exemple de teatre documental amb compromís polític, Canto mineral és un canvi de rumb al qual li falta orientar la brúixola. O fixar-la en el punt de sortida de la creació, que, segons escriu la companyia en el programa de mà, és “un procés d’investigació km 0 que té lloc a Montjuïc sobre la persistent tendència humana a la conquesta, la colonització, l’explotació del medi i l’extracció com a úniques vies de progrés del sistema capitalista”. Penso que mirar la Terra com si fos un ésser amb drets (ara mateix s'està demanant això per al Mar Menor) és absolutament necessari per intentar parar l'explotació salvatge dels recursos naturals i connectar plenament amb la imprescindible defensa del medi ambient.

La idea és ben present en el viatge d’una nau de l'agència aeroespacial catalana a través de les gravacions del diari de bord, en el qüestionament de les diferències entre la matèria viva i la inerta, però hi és força menys en les visites imaginàries a zones volcàniques de Mèxic o les Canàries (sí, La Palma), en un viatge d'exaltació volcànica. No hauria estat de més confrontar la voracitat civilitzada amb l'adoració i el respecte per la naturalesa, les pedres també, de l'indigenisme del Tercer Món.

Com en les anteriors creacions de la companyia, l’espectacle es presenta com un relat en aquest cas amb cinc cants guiats per Laida Azcona, Txalo Toloza, João Lima i Rodrigo Rammsy. Hi ha també un exquisit treball de construcció de l’espai que a Canto mineral desemboca en una bellíssima instal·lació final en la qual, per fi, respira la muntanya.