Piel de Lava destapa la masculinitat fràgil en l'espectacle més esperat del Temporada Alta

GironaAquest cap de setmana, en dues funcions el divendres 4 i el dissabte 5 de novembre, arriba al Temporada Alta un dels espectacles més esperats del festival: Petróleo, de la companyia argentina Piel de Lava, que es representarà al Teatre de Salt. El muntatge, que denuncia des de la comèdia les incongruències de la masculinitat fràgil, fa quatre anys que acapara èxits a la cartellera de Buenos Aires. Ara s’estrenarà a Catalunya en el marc de la primera gira per Europa de la companyia.

L’obra narra l’experiència de quatre miners que conviuen aïllats de la ciutat durant les tasques d’extracció en un pou de petroli de la Patagònia. La mineria i l’explotació de recursos fòssils, però, no és el tema central de la peça sinó el context hostil per centrar la mirada en les relacions quotidianes dels treballadors del jaciment. I l’absoluta singularitat de la proposta és que, com que Piel de Lava és una companyia formada exclusivament per dones, les quatre actrius i directores del grup –Laura Paredes, Elisa Carricajo, Valea Correa i Pilar Gamboa– interpreten els papers masculins dels miners. Amb aquests canvis de rol en un entorn de treball físic, dur i masculinitzat, Petróleo esdevé, per tant, un experiment per indagar en "la construcció del gènere, els estereotips imposats i les normes abrusades d’identitat".

"Interpretar un home no és tan diferent"

Així ho apunten les artistes, que en la roda de premsa prèvia a la funció han destacat la proximitat performàtica entre interpretar un personatge d’un gènere determinat en una obra de teatre i fer-ho en la societat. Laura Paredes ha explicat, per exemple, que “per a una actriu sembla que interpretar un home sigui un abisme intransitable, però quan t’hi poses veus que no és diferent de la resta de personatges”. En aquesta mateixa línia s’ha expressat Elisa Carricajo: “Abans de fer l’obra coneixíem la teoria que defensa que el gènere no és natural i objectiu sinó una convenció que es pot redefinir, però, en la pràctica interpretativa, ho hem pogut experimentar de primera mà”. I ha afegit: “Interpretar homes ha sigut una revelació corporal que ens ha fet descobrir físicament altres maneres de moure i posicionar el cos, menys cohibides i empetitides, que teòricament no ens pertanyen com a dones”. 

Masculinitat sobreactuada

Tot i la profunditat del missatge, l’humor és un vector clau de la proposta. I és que, de fet, el mateix fet de disfressar-se amb barbes i perruques ja converteix la discussió sobre els canvis de gènere en una activitat lúdica i divertida. També paròdica, perquè les actrius busquen sobreactuar els gestos i les actituds teòricament associades a la masculinitat; però, tal com matisa Paredes, “no per forçar-les i exagerar-les, sinó just per fer veure que els homes realment es comporten així per demostrar-se uns als altres els nivells de testosterona”. 

I, com que aquesta masculinitat és, en efecte, impostada, ridícula i artificiosa, en el dia a dia dels miners comencen a aparèixer les primeres escletxes i trencadisses que qüestionen els models: personatges a qui els agrada vestir-se amb roba de dona d’amagat, que orinen asseguts, que tenen por, que enyoren la mare o que senten atracció per altres homes. Trets amagats sota la màscara del miner fort i inalterable, que corroboren la inconsistència del mite del mascle alfa i donen pas a altres possibilitats que es neguen a repetir els mandats instaurats.