Musical
Cultura Teatre 06/09/2022

'Pretty woman' farà cantonades al Paral·lel

El musical basat en la pel·lícula s'estrena al Teatre Apolo amb Roger Berruezo i Cristina Llorente de protagonistes

3 min
Presentació del musical Pretty Woman a El Palace Hotel

BarcelonaEl secret més ben guardat del musical Pretty woman ha arribat aquest dimarts en limusina blanca a l'Hotel Palace de Barcelona: Cristina Llorente i Roger Berruezo seran els protagonistes de l'obra, un èxit de Broadway basat en la pel·lícula del 1990 que van protagonitzar Julia Roberts i Richard Gere. El musical s'estrenarà el 27 de setembre al Teatre Apolo del Paral·lel i farà temporada a Barcelona; a la tardor marxarà a Madrid, on s'instal·larà al Teatro Gran Vía.

Les expectatives són altes: més de tres dècades després de la seva estrena, Pretty woman segueix programant-se habitualment a la televisió generalista, l'última vegada fa només uns dies al prime time de Telecinco fent un 10% d'audiència, xifra prou digna si es té en compte que és la 37a vegada que s'emet la pel·lícula en un canal generalista en obert. "Els personatges agraden, la gent torna a veure la pel·lícula uns segons i s'enganxa a la història –apunta Llorente, una actriu de Valladolid amb molta experiència en musicals–. A mi m'agrada molt l'espurna que té Julia Roberts; és el que em va enamorar de la pel·lícula i el que jo miro de tenir amb el meu treball perquè el públic també s'enamori de la meva Vivian".

L'equip del musical és conscient que les comparacions seran inevitables, però subratlla la naturalesa diferent de les dues obres. "El relat de la pel·lícula i de l'obra no és exactament el mateix –assenyala Jordi Arqué, productor executiu i adaptador del llibret–. En la pel·lícula passen moltes coses que en l'obra s'expliquen a través de la música". Berruezo, que va ser un dels protagonistes del Company d'Antonio Banderas, recorda que "una cosa és la pel·lícula i una altra el musical". "Que la gent ja conegui els personatges i la història és un avantatge que ens ajuda a oferir la nostra visió", diu l'actor maçanetenc.

"A veure, la història és la que és –matisa Rubén Yuste, també intèrpret de l'obra–. Però l'encert del musical és que ha teatralitzat el material i no es limita a repetir en un mitjà el que funciona en un altre. Aquí hi ha personatges nous, idees noves... S'intenta anar una mica més enllà". Un exemple és el treball del mateix Yuste, que interpreta tres personatges a l'obra: un venedor de carrer, el director de l'hotel on s'allotgen els personatges i el gerent d'una botiga de roba "a qui li encanta fer la pilota als clients amb diners".

Pop-rock amb el segell de Bryan Adams

La neerlandesa Carline Brouwer, que ja va dirigir l'adaptació italiana del musical, es fa càrrec de la versió espanyola del musical, que compta amb Arnau Vilà com a director musical, sempre a partir de la partitura original creada per Bryan Adams i Jim Vallance. "Són cançons que semblen pop-rock, però estan molt ben integrades en la trama com a prolongació de la història. Hi ha una continuïtat molt bonica entre les parts dialogades i les cantades", diu Vilà, que serà un dels sis músics (dues guitarres, dos teclats, un baix i un bateria) que interpretaran la música darrere l'escenari estant. "No se'ns veurà fins que arribin les salutacions finals; l'Apolo no ho permetia i al fossat tampoc hi ha prou espai". L'única cançó de la banda sonora original de la pel·lícula que sonarà al musical serà, al final de l'obra, la inevitable Pretty woman de Roy Orbison.

La popularitat que segueix tenint Pretty woman –un estudi recent afirmava que la meitat dels espanyols han vist la pel·lícula, almenys parcialment– ha propiciat que des del feminisme actual es qüestioni com el film reforça i propaga el mite de l'amor romàntic. "La pel·lícula és el que és i no la podem canviar –admet Arqué–. És cert que hi ha un cert aire masclista en el rerefons de la història, però hem incorporat alguns versos que reivindiquen la igualtat i la majoria de l'equip tècnic, començant per la directora, són dones". Llorente és més contundent en la seva defensa del film: "Com diu la mateixa Vivian, ella decideix amb qui, quan i per quant. Al final, és on és pels seus errors, però també per les seves eleccions. I aconsegueix sortir d'allà per si mateixa. És una història molt d'aquest moment d'empoderament que vivim. De fet, és ella qui rescata l'Edward, i això és molt bonic".

stats