Cultura 19/03/2021

Joan Carles Garcia Cañizares: “El tema de l'Institut del Teatre és generacional, van aplicar poder allà on hi havia d’haver respecte”

4 min
Joan Carles Garcia Cañizares: “És un tema generacional, van aplicar poder allà on hi havia d’haver respecte”
Disponible en:

BarcelonaEl diputat Joan Carles Garcia Cañizares és el responsable de cultura de la Diputació de Barcelona des del 2019, un càrrec que ja va ocupar entre el 2011 i el 2015. Ell és l’encarregat de supervisar la gestió de l’Institut del Teatre sobre els casos d’assetjament sexual i abús de poder destapats per l’ARA al febrer.

Fa un mes. On som?

— Som al lloc on malauradament hem de ser. No sabíem ni podíem preveure el contingut del que sortiria, i vam haver de posar en marxa el protocol, que no s’havia utilitzat mai, i crear la comissió. S’han produït alguns moviments, la direcció general va posar el càrrec a disposició, i al cap d’uns dies va decidir que pel bé de la institució era millor marxar. El mateix va passar amb la gerència, però vam decidir fer-ho escalonadament, perquè té feines molt administratives i no podia marxar d’avui per demà. D’altra banda, i molt important, s’ha d’ajudar psicològicament els alumnes afectats. Vam crear els canals perquè hi poguessin arribar de manera confidencial, sense por. Es va contractar un gabinet psicològic i ara tocarà reparar el dany produït.

¿Ja tenen el nom de la persona que assumirà la direcció interina?

— Estem a punt de tenir-lo. Si no hi ha un nom de consens, demanaríem que quatre persones, un representant de cadascuna de les escoles, formessin un comitè per treballar durant aquests mesos, un període curt, ja que la voluntat és començar el curs vinent amb una direcció definitiva que encari els propers anys amb un projecte que haurà d’analitzar què ha passat, per què ha passat, i prevenir sobretot que això no torni a passar mai mes.

Quantes denúncies s’han rebut?

— La comissió no ens està donant comptes d’aquestes coses. No hi entrem perquè no hi hagi ingerències, perquè la qüestió és prou delicada i sensible. Hem hagut d’ampliar la comissió, que era de cinc persones, perquè es van reunir i van dir que el tema era prou greu per incloure-hi més gent, així que hi vam incloure els substituts i, a més, li hem donat suport des de la Diputació aportant gent de recursos humans i suport jurídic.

Quant pot durar la investigació?

— Dos mesos i un més de pròrroga.

Ha dit que la situació era greu.

— Greu per com s’inicia tot plegat. Parlo de la gravetat de la denúncia que vosaltres publiqueu. I hi ha sobretot un tema de reparació de les víctimes, i això és delicat.

Molts alumnes parlaven d’una excessiva sexualització de les classes. En faran una revisió, d’això?

— És una qüestió pedagògica, de l’Institut. La Diputació no hi posa criteri acadèmic, només econòmic. En tot cas, evidentment que s’hauran de canviar algunes de les coses que s’estaven fent, perquè potser el que es veia com a normal no ho era. És un tema generacional, d’una manera equivocada d’aplicar poder allà on hi havia d’haver respecte. Una generació que s’ha equivocat, que pensaven que unes coses estaven bé i no ho estaven. La societat ha canviat molt, hi ha hagut el Me Too, i és una bona notícia que els alumnes denunciïn que hi ha assetjament. D’altra banda, possiblement haurem de fer reformes dels estatuts, del règim intern de la institució, i també haurem de fer formació específica del professorat i de l’alumnat, que ens va demanar fer unes jornades i ja les estem preparant. Necessitem que el personal docent es formi, ja que és una realitat que no s’ha format pedagògicament en qüestions relacionades amb l’ús equivocat de l’autoritat.

¿El cas de l’IT canvia el paradigma?

— L’Institut no és fora de la societat on estan passant aquestes coses. El que passa ara és que aquest canvi de paradigma, que és social, es produirà a l’Institut.

Què diria als alumnes que s’estan pensant si denunciar o no per por?

— Que ho denunciïn. Si elles han patit abús de poder o assetjament, o fins i tot si només els ho sembla, que ho facin. El que li ha passat a un alumne l’afecta tota la vida, té unes conseqüències a la vida sentimental, sexual. Per tant, si algú té aquesta qüestió guardada, que l’alliberi. És un bon moment per fer-ho.

Si fins ara no es denunciava és que alguna cosa no funcionava.

— És la societat la que tenia aquesta recança. No ho ha fet malament només l’Institut: ho ha fet malament la societat. Evidentment, haurem de fer una revisió del protocol, que tenia 3 anys de vida i no tenia cap denúncia. El que segur que no es va fer bé és donar-lo a conèixer, segurament hi havia un 90% dels alumnes que no sabien que existia el protocol. Se li ha de donar més publicitat perquè, a la mínima que s’actuï malament, l’alumne ho denunciï.

¿Amb Magda Puyo han pagat justos per pecadors? Perquè això fa 30 anys que passava.

— És una persona feminista, defensora de les llibertats individuals i col·lectives. Primer volia afrontar-ho, però després va fer una reflexió profunda: “Potser és millor que em retiri i es pugui solucionar sense la meva figura”. No sé si és el boc expiatori, però és una decisió personal seva i l’entenc.

¿La imatge de l’IT ha quedat tacada?

— Això pot ser una marca temporal, però no una pèrdua de prestigi, perquè l’Institut se’l guanya amb els seus graduats. La formació seguirà sent de qualitat, i qualsevol persona que vulgui ser actor o escenògraf anirà a l’IT, perquè és el millor lloc i té un prestigi mundial que no perdrà.

¿Es presentaran com a acusació particular?

— No hi ha hagut cap denúncia penal encara, però si passa, ens presentarem com a acusació particular.

¿Han parlat amb Joan Ollé?

— No. Volem evitar ingerències.

¿La Diputació no en sabia res?

— No tinc notícia que ningú vingués aquí i digués: “Escolti, hem sentit això”. Llavors haguessin saltat les alarmes, com ha passat ara, però mai ha passat.

Diverses alumnes ens han explicat que el 2016 es va enviar una carta anònima a la Diputació en què denunciaven aquestes situacions. I les estudiants ho saben perquè la direcció de l’IT va interrogar-les per saber qui era l’autora de la carta. Algú de la Diputació ho va traslladar a l’IT.

— Primera notícia.

stats