Si un terç dels joves ja no miren la tele, què miren?
Una enquesta d’Òmnium Cultural apunta que un de cada tres joves demana més cultura en català
BarcelonaUn de cada tres joves troba a faltar més cultura en català i polítiques que la fomentin, especialment cinema i videojocs en català. Ara bé, tot i que troben que la cultura en català no és ni elitista ni de menys qualitat, tampoc no la consumeixen només per compromís lingüístic.
L'enquesta Cultura en Disputa sobre usos culturals de la joventut dels Països Catalans, encarregada per l’Escola de Formació Guillem Agulló d’Òmnium, que ha entrevistat 1.500 persones de tot el domini, revela que les activitats culturals que fan més sovint els joves d'entre 18 i 34 anys són escoltar música i veure contingut a les xarxes, per davant de mirar sèries i pel·lícules, llegir –tot i que el 75% afirmen llegir més d’un cop a la setmana–, escoltar pòdcasts i jugar a videojocs.
La cultura dels joves és cada vegada més virtual i menys presencial. Més de la meitat dels joves no van mai o gairebé mai a museus i concerts, i el 70% no van mai o van molt esporàdicament al teatre. La majoria afirmen no sentir-se atrets pels esdeveniments presencials que es programen i el 64% diuen que és perquè són cars –o tenen aquesta percepció perquè, paradoxalment, afirmen estar disposats a pagar uns vint euros per anar al teatre i cinquanta per festivals o concerts–. A les zones rurals, la meitat dels joves estan gairebé 10 punts més insatisfets de l’oferta que els de les zones urbanes.
El 31% dels joves ja no miren mai la televisió, però dels que la miren, un de cada tres mira Antena 3, mentre que el canal autonòmic corresponent queda en segona posició (3Cat, À Punt, IB3), seguit de RTVE, Tele 5, La Sexta i Cuatro. La identificació dels joves amb el català condiciona molt el seu consum televisiu: pràcticament la meitat dels que s'identifiquen amb el català sí que miren el seu canal autonòmic, mentre que només el miren vora el 20% dels que s’identifiquen amb el castellà. Les plataformes més populars entre la generació mil·lennial i la Z són Netflix (75%), Prime Video (57%), Disney+ (37%) i HBO Max (30%).
Gairebé el 80% dels joves són usuaris habituals de YouTube, per davant de TikTok i Telegram, mentre que a X i Twitch només hi entra un de cada quatre joves. De fet, X és la xarxa més mal valorada, junt amb Telegram, que són espais vistos com més hostils. "Els joves no estan a una sola plataforma o a la plataforma més viral o nova, sinó que cada plataforma té les seves finalitats", diu la investigadora Marta Meneu (UV), que ha elaborat l’estudi juntament amb la sociòloga Sara Gil (UVic-UCC). Totes les xarxes són per entretenir-se, però X consideren que és sobretot per informar-se i fan servir Instagram per comunicar-se. Els Z estan enganxats sobretot a TikTok.
Els perfils d’usuaris també són molt diferenciats. "Els nois tendeixen a espais on hi ha més discurs i les noies acaben a espais més superficials, més estètics i més virals", diu Meneu. Moda, bellesa i estils de vida són les temàtiques que busquen elles, i sobretot veuen vídeos curts i formats verticals (Instagram, TikTok). Humor, esport i política són el que busquen ells, és a dir, vídeos en horitzontal i més llargs (Twitch, YouTube). "Les xarxes socials, que són espais més democràtics i diversos, reprodueixen situacions estructurals i històriques", afirmen les investigadores. Tot i un alt consum feminitzat també de xarxes, l’star system digital està masculinitzat i castellanitzat: Ibai, YoSoyPlex, AuronPlay, IlloJuan, TheGrefg, Rubius, Jordi Wild, Maria Pombo. L’estudi sí que apunta que treuen el cap alguns influenciadors catalans i en català, com Juliana Canet i Jan Raich, entre altres.
Per a Òmnium, s’ha de "desestigmatitzar la joventut" com unes generacions apàtiques i desconnectades, si bé l’estudi revela que el que busquen els joves és més diversió i diversitat que conceptes com arrelament, crítica o, molt menys, paritat. Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, afirma que "és urgent emplaçar el sector cultural, públic i privat, i totes les institucions, per donar resposta a un clam que és nítid i clar: els joves volen més cultura, la volen en català, la volen arreu del territori i necessiten poder-hi accedir sense barreres econòmiques". "La cultura enforteix la comunitat i la pertinença; per tant, l’oci i la cultura poden ser portes d’incorporació a la vida comunitària en català i una manera de lluitar contra l’extrema dreta", diu Mariona Lladonosa, membre de la junta de l'entitat.
