Terror, acció i 'anime' en la recta final de Sitges
SITGES.Si fa dos anys Pascal Laugier va impressionar Sitges amb la violència extrema de Martyrs , la primera sorpresa de The tall man és la contenció i ortodòxia del nou treball del francès. La primera, però no l'única. Conscient de l'esgotament i la repetició de les fórmules del terror, Laugier es proposa dinamitar-les. Protagonitzada per Jessica Biel, el film juga amb l'espectador amb un argument que podria haver firmat M. Night Shyalaman i del qual convé no explicar res.
Però a Sitges també hi ha terror de la vella escola. Sinister no vol reinventar el gènere ni subvertir-lo. El seu objectiu és més primitiu: fer por. I malgrat l'arxisabuda història de l'escriptor que es trasllada a la casa on van succeir uns crims i perd la xaveta a mesura que passen els dies, Sinister fa por. Per la idea pertorbadora dels vídeos domèstics, perquè dosifica les aparicions del monstre de torn i pel treball interpretatiu d'Ethan Hawke.
A Invasor , Daniel Calparsoro importa al context espanyol la fórmula de Paul Greengrass: el cinema d'acció com a vehicle per a la crítica política. Amb cal·ligrafia nord-americana -persecucions de cotxes, plans d'helicòpter-, la pel·lícula examina els draps bruts de la guerra de l'Iraq des de la perspectiva d'un grup de soldats espanyols. Proposta legítima, però llastrada per un guió vulgar que arrossega els actors.
I, a la secció oficial, un film ha demostrat que és possible barrejar licantropia i puericultura en una mateixa història. Wolf children és el deliciós relat animat -en 2D- sobre una mare que ha de pujar sola els dos fills que va tenir amb un home llop. Després d'entusiasmar Sitges amb Summer wars , Mamoru Hosoda demostra que és l'autor d' anime més en forma del moment.
