“Els titellaires tenen la responsabilitat de posar el dit a totes les nafres”

Xavier Albertí dirigeix ‘El professor Bernhardi’ d’Arthur Schnitzler al TNC

Arthur Schnitzler no va poder estrenar El professor Bernhardi a Àustria l’any 1912. Les autoritats imperials no toleraven una obra que torpedinava la línia de flotació dels estaments polítics, religiosos i periodístics que sostenien un sistema en fallida, i que a més a més advertia sobre com l’antisemitisme podria desencadenar el cataclisme autoritari que es va produir a Europa. Schnitzler va aixecar “una catedral gòtica sobre la necessitat d’articular els comportaments ideològics contemporanis” que despulla “els mecanismes de manipulació i adulteració ideològica controlats pel poder”, tal com explica Xavier Albertí, director del  Teatre Nacional i del muntatge d’ El professor Bernhardi.

L’obra, que fins ara no s’havia representat en català, serà a la Sala Gran del TNC del 10 de febrer al 20 de març. Hi arriba, a partir de la traducció de Feliu Formosa, en una adaptació de Lluïsa Cunillé que l’ha reduït de cinc a tres hores, i amb un repartiment format per Lluís Homar, Manel Barceló, Pep Cruz, Joel Joan i Roger Casamajor, entre d’altres. “Planteja una nova visió de funcionament ideològic, moral i ètic”, diu Homar. Albertí ja era conscient de la vigència d’ El professor Bernhardi, perquè avui l’aparició de la nova política arran de la crisi institucional i “la diversificació del supermercat del vot” també reflecteixen la necessitat d’articular nous valors ideològics. El que no podia sospitar és que el cap de setmana passat a Madrid dos titellaires de la companyia Títeres desde Abajo serien  empresonats a causa d’una obra, La bruja i don Cristóbal, que denuncia precisament els mecanismes de manipulació del poder. “Els titellaires tenen la responsabilitat de posar el dit a totes les nafres, i vull entendre que darrere l’ofici d’aquests titellaires no hi havia cap altra voluntat que la de millorar la consciència ideològica dels ciutadans. Si és així, els he d’aplaudir”, va dir ahir Albertí durant la presentació al TNC d’ El professor Bernhardi, una obra que des de la reflexió fa justament això: posar el dit a totes les nafres. Com diu l’actor Pep Cruz, “a cada escena hi ha un conflicte, i quan hi ha conflicte hi ha teatre, teatre del bo”.

L’obra arrenca amb un conflicte. Una noia arriba a un hospital després d’un avortament clandestí. Li queden poques hores de vida. El protocol de la clínica estipula que un capellà doni l’extremunció a la noia. El professor Bernhardi, el metge jueu que dirigeix l’hospital, s’hi nega, perquè prefereix protegir amb un pal·liatiu la qualitat de la poca vida que li queda a la pacient. Com recorda Albertí, no es tracta d’un “conflicte religiós”, sinó d’un conflicte mèdic que desencadena tot un reguitzell de conseqüències que Pep Cruz, que fa el paper d’un neuròleg, descriu com “la passió de Bernhardi”, perquè Schnitzler pren com a model paròdic del Nou Testament.

El Darth Vader “protonazi”

En escena, els diferents personatges, incloent-hi el ministre de Culte i Educació, que interpreta Manel Barceló, representen la complexitat dels comportaments humans. “Uns i altres busquen rendibilitat política”, diu Albertí. Alguns de manera més sinistra que d’altres. Joel Joan és el doctor Ebenwald, “un trepa, el Darth Vader de la funció, el protonazi” que abraça l’antisemitisme per ocupar el càrrec de Bernhardi. Aquesta és la clarividència de Schnitzler, perquè no és una qüestió de convicció ideològica. Com diu Joan, “Ebenwald aprofita el desgavell polític per a les seves ambicions personals”.

Més continguts de