La tortura que va trasbalsar Stefan Zweig

La partida d’escacs parla del difícil equilibri mental d’algú sotmès a una tortura contínua i despietada.

‘La partida d’escacs’

TEATRE ROMEA 20 DE MAIG

Stefan Zweig es va suïcidar el febrer de 1942 presumiblement per l’angoixa que l’Alemanya nazi guanyés la guerra. Novel·la d’escacs és la seva última obra, un relat breu publicat el 1943 en el qual llança un crit d’atenció: “Recordeu”, acaba dient. Zweig va aconseguir escapar físicament del règim sanguinari de Hitler però l’horror va poder amb la seva psique.

La partida d’escacs parla justament del difícil equilibri mental d’algú sotmès a una tortura contínua i despietada. Una tortura sense agressió física però amb una violència mental que evoca el que per a l’autor és insostenible. Al Senyor B el tanquen en una habitació d’hotel sense ni un llibre, ni un llapis, ni res de res. Aconseguirà un manual d’escacs en què s’expliquen les 150 jugades més importants dels grans mestres. El joc farà que no embogeixi però l’acabarà pertorbant i obligant-lo a dissociar-se entre ell i el seu adversari -ell mateix-, entre els moviments de les fitxes banques i les negres alternativament. Com fer-ho?

El senyor B és el gran personatge d’aquesta narració, i el seu relat de com va ser la tortura, de com la va afrontar i de les conseqüències sobre la seva salut mental són el rovell de l’ou de la novel·la. L’abans i el després són una mera solució per ubicar-hi el discurs.

Aquest és el material amb què Jordi Bosch afronta el seu primer monòleg, en una efectista proposta escènica d’Iván Morales, que es podia esperar que fos més atrevida. Morales ha fet una versió fidel a l’original en la qual ha volgut combinar les indubtables aptituds de Bosch per a la comèdia amb el trencament dramàtic que nia en el relat principal. Uns apunts d’humor que no casen amb l’arrel del missatge de l’autor. Curiosament és la part més amable del narrador, que sembla que només vulgui entretenir-se, la que resulta més anodina, enfront d’un Bosch que aixeca el vol justament amb la cara amarga, amb l’angoixa d’un home amb un difícil equilibri mental.

Més continguts de