Cas Sixena: incògnites sobre el trasllat de les pintures del MNAC

BarcelonaLa confirmació del Tribunal Suprem de la sentència de Sixena, que obliga el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) a retornar les pintures murals al monestir de l'Aragó, ha posat experts i conservadors en alerta per les elevades possibilitats de malmetre les peces durant el trasllat. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ja ha dit des del Japó que respecta la sentència i que no n'obstruirà l'aplicació, que deixa en mans del MNAC, en el patronat del qual estan representats la conselleria de Cultura, el ministeri de Cultura i l'Ajuntament de Barcelona. En el mateix sentit s'ha expressat el ministre de Cultura, Ernest Urtasun. "Hem de tenir la millor col·laboració institucional per fer els pròxims passos i aconseguir allò que més desitgem tots: la protecció d'un bé patrimonial que és molt important", ha dit deixant clar que cal respectar la sentència.

El president de l'Aragó, Jorge Azcón, demana el "retorn incondicional" de les pintures i exigeix que el trasllat "al més aviat possible confiar", tot i que admet que "no va d'un dia". Azcón també diu que confia en la "col·laboració i cooperació" de la Generalitat, i l'Aragó "prioritzarà les mesures de seguretat perquè les pintures no pateixin cap dany".

Per esbrinar quines són les conseqüències del veredicte i què pot implicar moure les pintures, parlem amb historiadors i especialistes sobre els possibles escenaris després de la resolució judicial.

Quins són els riscos del trasllat de les pintures?

"No estem davant una pintura mural, sinó que és una mena d’artefacte", diu Carme Ramells, cap d'àrea de restauració i conservació preventiva del MNAC. Ramells explica que quan es van arrencar les pintures amb la tècnica de l'strappo, l'habitual al segle passat, s'hi van afegir altres materials i es van muntar en una nova estructura de fusta. Tot plegat les ha convertit en obres molt fràgils. "És una fragilitat comprovada i confirmada amb assaigs de laboratoris", assegura. La raó principal d'aquesta fragilitat és que hi ha materials diversos i amb diferents sensibilitats. A més, aquestes pintures van patir un incendi, van ser sotmeses a temperatures molt elevades i això no tan sols en va alterar el color sinó que també hi va haver una alteració física i química. "Són pintures molt reactives, estem davant un petit còctel explosiu", diu Ramells. A més, no suporten la vibració. "Un trasllat i un canvi d'emplaçament podria suposar malmetre les pintures. És un risc elevadíssim", afegeix.

Carles Mancho, professor d’història de l’art a la Universitat de Barcelona i especialista en art romànic, desaconsella el trasllat. "Com a tècnic, em negaria a tocar aquestes pintures. M’hi negaria per una qüestió d’ètica com a professional, perquè sé que si les toco les perjudicaré. En tot cas, haurien de venir els tècnics de l'Aragó i fer-se'n responsables", assegura. Mancho detalla que el procés seria molt complex: "Perjudicaria greument la superfície de les pintures. La capa de guix és molt fina i s’esquerdaria tot en el moment de treure-les", explica. A més, quan es van instal·lar al MNAC es va fer tot un procés de restauració perquè havien saltat petits fragments, i tota la feina que es va fer per unir aquests fragments es perdria.

En la mateixa línia s'expressa Immaculada Lorés, catedràtica d'història de l'art medieval de la Universitat de Lleida i membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Lorés es remet "al que diuen els experts en conservació i restauració", i també "al sentit comú si es té en compte l’origen de les pintures". "Com totes les pintures murals arrencades, abans formaven part dels murs d’un edifici, i passen a ser un objecte molt delicat. Qualsevol arrencament ja és una intervenció traumàtica, perquè el que s'extreu és una prima capa exterior que després s’ha de reentelar i posar en un suport que l’estabilitzi. En el cas de Sixena, els arrencaments es van fer sobre unes pintures que s’havien cremat, i això encara ho fa més complex. Els experts alerten de la fragilitat de les pintures i diuen que hi haurà pèrdues inevitables", subratlla Lorés.

En aquest sentit, la directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, Mireia Mestre, va explicar ahir a TV3 que el problema no és si les pintures es poden moure o no, sinó a quin cost. La conservadora va alertar que traslladar-les implicarà "una degradació irreversible". Mestre ha recordat que aquestes pintures murals són una obra mestra de l'art del 1200 i que van ser malmeses durant l'incendi que va cremar el monestir aragonès de Santa Maria de Sixena el 1936. "Tenen unes condicions fisicoquímiques molt vulnerables", assegura. "Les pintures no tenen la capacitat de suportar l'estrès que suposaria un desmuntatge. Es pot fer? Sí, però corres un risc elevadíssim", afegeix.

Quines són les diferències amb els trasllats d'altres obres?

Mestre va comparar el cas de Sixena amb el Guernica de Picasso: “És un quadre de grans dimensions que va patir molts trasllats que van comportar molts danys en la seva estructura”. Mestre considera que la decisió del Tribunal Suprem sobre Sixena és “aberrant”: "A tots els museus del món hi ha uns límits claríssims, que són els límits tècnics". Quan el País Basc va reivindicar que tornés el Guernica de Picasso, els tècnics ho van desaconsellar i l’obra es va quedar a Madrid. "És molt més fàcil traslladar el Guernica perquè és una tela. La complexitat és molt menor en qualsevol obra que neix com a objecte-obra. En el cas de Sixena és un revestiment de pintura, forma part d’un immoble. Haurien de crear un nou espai museogràfic, com es va fer a l’església de Santa Coloma d’Andorra. Òbviament, estarien molt millor en un museu", explica.

¿Podem comparar el trasllat de les pintures de Sixena amb un altre trasllat recent, el de les pintures de Rubens al CaixaForum de Barcelona? Segons Lorés, no. "La comparació no funciona perquè estem parlant de quadres, no de pintures murals, i són peces d’èpoques molt diferents. El que ens hauríem de preguntar és: «Quantes pintures murals medievals es presenten en exposicions, resultat del préstec d'un altre museu?» Escassíssimes. I això sense tenir en compte tot el que ha passat a les de Sixena. Puntualment, es mou algun fragment de murals que encara està muntat en un suport pla, però es fa amb totes les garanties. Els quadres es mouen molt més que les pintures murals", afirma la catedràtica.

On aniran a parar les pintures?

L'alcalde de Vilanova de Sixena, José Jaime Castellón Bonet, ho té clar. "Durant anys el govern d’Aragó ha estat invertint per reformar la sala capitular amb l'objectiu de reintegrar-hi les pintures. L’hem climatitzat, està en bones condicions perquè hi tornin. Està preparat", ha dit Castellón en declaracions al 3/24. En canvi, els experts alerten que aquesta opció no està exempta de riscos. "L’altre problema greu és que no es podran tornar les pintures a la paret de la sala capitular del monestir on eren, perquè en tot el procés les pintures es deformen. A part dels problemes d’humitat i capil·laritat, les pintures no hi encaixarien", assegura Mancho.

Hi ha un altre factor important que és l'aire. "Al MNAC tenim un control de qualitat de l’aire, no només és important la humitat i la temperatura. A la sala on estan exposades, l'aire està filtrat", diu Ramells.

Lorés assenyala que "cadascú té les seves prioritats" i afegeix: "No sé si tothom prioritza la conservació del patrimoni amb la fermesa i intensitat homologables als criteris del 2025. El que sí que és molt clar és que les conseqüències les ha d’assumir qui exposa les pintures al risc del trasllat".

Qui se n'ha de fer càrrec del trasllat?

"Qui haurà de fer-se càrrec del compliment de la sentència és Catalunya, perquè és la part condemnada", assegura el procurador Jaume Aso Roca. "Li tocarà fer-se càrrec el transport i restituir les obres al seu lloc d'origen", afegeix. Si es negués a fer-se'n responsable tècnicament, igualment ho hauria de pagar. Finalment, si es determinés la impossibilitat d'executar la sentència, s'hauria de buscar una mesura equivalent. "No hi ha cap possibilitat de fer un recurs jurisdiccional. En tot cas, l'única possibilitat seria a través d'un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional, però s'hauria de demostrar que s'ha vulnerat algun dret o que hi ha algun problema amb la sentència o en el procediment", diu Aso.

Segons Aso, ara es presenten tres escenaris: "Catalunya compleix la sentència (article 699 de la LEC), l'Aragó realitza l'execució a càrrec de Catalunya (article 701.1 de la LEC) o bé es determina la impossibilitat d'executar la sentència i es busca la mesura equivalent (article 701.3 de la LEC)". En aquest darrer cas, l'advocat assenyala que "si s'acredita l'absoluta impossibilitat d'executar la sentència en els seus termes, s'haurà d'executar d'una forma equivalent. Per exemple, amb una indemnització econòmica" que pagaria Catalunya.