Cultura 10/03/2018

Els tresors espigolats de Francesc Torres entren al Macba

L’artista dona al museu una macroinstal·lació amb més de 3.500 objectes del seu arxiu de materials

Antoni Ribas
5 min
01. Francesc Torres a La campana hermètica, al Macba. 02. L’artista va recollir llaunes de la Guerra Civil i també segells històrics (03).

BarcelonaMàscares mexicanes, unes altres comprades a El Ingenio, cotxes retallats en revistes americanes dels 50, figuretes d’indis i vaquers, cromos, restes del meublé La Casita Blanca, llaunes de conserves mexicanes, txeques i noruegues trobades en escenaris de la Batalla de l’Ebre, fòssils, jocs de química... L’artista Francesc Torres (Barcelona, 1948) fa poques distincions entre acumular i col·leccionar. “No era un col·leccionista seriós, però exhibia els mateixos tics d’un col·leccionista, i l’objectiu final era tenir-ho tot”, diu Torres sobre els més 3.500 objectes de tot tipus que ha donat al Macba -més d’un 80% del seu arxiu de materials- i que a partir d’avui es poden veure a la torre del museu reunits en una macroinstal·lació. “Veure-ho tot de cop és com si et confrontessis amb un retrat robot de tu mateix que et deixa una mica parat”, subratlla. Aquesta mostra d’una única peça, que anirà evolucionant fins que finalitzi l’11 de setembre, porta per títol La campana hermètica. Espai per a una antropologia intransferible.

També es poden veure un bumerang amb la forma de la falç i el martell, una pellissa comprada a Istanbul l’any 1968, una ampolla de vi amb el retrat de Franco i una altra de conyac Requeté, un encenedor que és una maqueta en miniatura del primer avió dels atacs de l’11-S en el moment d’estavellar-se contra una de les Torres Bessones, un ninot faller de Cristòfor Colom provinent d’una obra pròpia de l’any 1992 i encenedors arrossegats pel mar fins a la platja, una col·lecció que manté activa. “Aquests objectes han acompanyat el Francesc durant bona part de la seva vida. Dibuixen un recorregut emocional i personal i també reflecteixen una realitat que ha anat configurant de manera crítica -diu el director del Macba, Ferran Barenblit-. La incorporació d’aquesta peça a la nostra col·lecció respon a una necessitat del museu de processar-la pràcticament i de tenir la capacitat de tornar a presentar-la”. La comissària de la mostra és la cap de les col·leccions, Antònia Maria Perelló, que posa de relleu la complicitat entre l’artista i la institució. “Ha sigut un procés i, alhora, arriscat. El museu i l’artista s’han posat d’acord per transformar uns materials espigolats que no són artístics en una instal·lació. A poc a poc vam anar constituint grups i conjunts que no són res més que els interessos que des de ben petit han orientat la seva activitat i la seva producció”, diu Perelló.

La mostra coincideix amb el desè aniversari de la seva retrospectiva al museu, Da capo, i de la mateixa efemèride del Centre d’Estudis i Documentació. L’hermetisme del títol fa referència al fet que els objectes, que estan presentats en unes estructures fetes amb bastides, estan “en un ambient estanc i sense interferències de fora” i que el públic té la possibilitat de concentrar-se sobre ells.

La fixació pels cotxes i la guerra

“Vinc d’una família de recollidors de tot”, recorda Torres. En aquest sentit, La campana hermètica inclou pintures del pare, que era dibuixant publicitari, i diversos pinyols d’oliva tallats que l’avi va recollir quan va estar pres a la Model durant deu anys. També hi ha un retrat de la mare amb unbonobo que la família va tenir abans del seu naixement. L’artista deu al pare una de les seves obsessions, el món de l’automoció: els cotxes retallats provenen de les revistes americanes que el pare rebia, enmig de la grisor del franquisme. Al marge d’aquests papers i de les miniatures de cotxes, el recorregut arrenca amb una porta davantera d’un taxi de Barcelona feta malbé durant un accident, una metàfora de l’actualitat i del simbolisme que ha adquirit el color groc en relació amb els presos polítics. Tot i que només li ha dedicat quatre obres, l’altra gran fixació de Torres és la Guerra Civil. “Un dia em vaig adonar que el fet més important de la meva vida va passar nou anys abans de néixer; és una putada. Soc una conseqüència d’això, i no hi he pogut fer res -diu-. És probable que el meu interès per la història hagi sigut un mecanisme de compensació d’aquesta mancança, fins a arribar a l’extrem que vaig trobar als Estats Units els diners per exhumar una fossa comuna a Burgos fa més de deu anys [en va sorgir l’obra Fosca és l’habitació on dormim ]. És on m’hi he pogut acostar més”.

“El meu lloc és la història del segle XX fins a la caiguda del Mur de Berlín. No soc un artista del segle XXI”, afirma Torres, que, tot i que va decidir que no faria més obres sobre la Guerra Civil després de Què en sap, la història, de mossegar-se les ungles?, que es va poder veure a La Panera i al Santa Mònica, la recupera a La campana hermètica d’una altra manera que pot passar desapercebuda però que alhora és estremidora: en un joc dels vuit volums de la Historia de la cruzada, la Guerra Civil explicada pel bàndol franquista, que Torres va tirotejar en un polígon de tir de Gandesa i des d’una distància de 75 metres amb un fusell militar Mosin-Nagant fabricat a la Unió Soviètica el mateix any de la Batalla de l’Ebre i que, segons l’artista, va ser el millor de què van disposar les tropes republicanes. “Van quedar servits, i així estan exposats -diu Torres-. La primera vegada que vaig veure una cosa similar que era de debò, una reconstrucció, va ser a la Casa de Velázquez o a la Residencia de Estudiantes, no n’estic segur, on em van ensenyar uns volums de l’Enciclopedia Espasa-Calpe que estaven cosits a trets perquè els havien fet servir per construir parapets a les finestres. Va ser una imatge que em va afectar molt”.

Els objectes estan agrupats en àmbits, com “el món íntim”, “la guerra, el conflicte i la ideologia” i “el joc com a precursor de models colonials”, explica Perelló. Tot i així, el muntatge està concebut com una gran cambra de meravelles i deixa espai als visitants perquè s’interroguin sobre els objectes. Les passarel·les que connecten algunes de les bastides donen algunes pistes. “Són com les sinapsis neuronals”, diu la comissària. Abans de La campana hermètica, Torres havia treballat amb l’acumulació d’objectes i les col·leccions a Memòria fragmentada. 11-S NY. Artefactes a l’Hangar 17, fruit del seu treball al magatzem on van anar a parar els objectes rescatats de les ruïnes de les Torres Bessones i a l’exposició del MNAC La capsa entròpica. “Hi ha coses que repeteixen pel que fa a la metodologia, tot i que el resultat és diferent. Aquests treballs parlen de preservar la història però sobretot l’aura de l’objecte”, conclou Torres.

stats