Vargas Llosa, a l'Acadèmia francesa: "De Joan Carles I depèn gran part de la llibertat d'Espanya"

Mario Vargas Llosa ja és el primer escriptor sense obres en francès amb seient a l'Acadèmia francesa després que la institució li hagi donat la benvinguda oficial en una solemne cerimònia que se celebra des de finals del segle XVII. L'acte, com és habitual, va comptar amb amics i familiars de l'homenatjat. En aquest cas, però, entre els convidats destacaven especialment dos noms: l'escriptor hispanoperuà va voler que l'acompanyessin Joan Carles I i la infanta Cristina. Cap dels dos va fallar.

En acabar la cerimònia, el Nobel els va agrair a tots dos que s'haguessin desplaçat a París per ser amb ell en un dia tan marcat: "El rei ha tingut un gest molt simpàtic venint. [Ell i la infanta] li han donat un cert realç a la cerimònia i estic molt content". Vargas Llosa també va aprofitar el focus mediàtic per defensar la figura del rei emèrit: va dir que caldria tenir "una mica més de comprensió i agraïment" perquè d'ell "depèn en gran part la llibertat de la qual gaudim avui a Espanya".

Preocupat pel seu francès

L'elecció de Vargas Llosa com a nou membre de l'Acadèmia va generar crítiques de grups d'intel·lectuals francesos per diversos motius. En primer lloc, perquè el Nobel mai ha escrit en llengua francesa. I en segon lloc, per les seves posicions polítiques, que alguns van considerar pròximes a l'extrema dreta. A més, l'escriptor supera el topall dels 75 anys d'edat per accedir a l'Acadèmia francesa (en té 86).

Amb tot, la seva candidatura va tirar endavant i aquest dijous va fer el discurs d'entrada a la institució a París, a la seu de l'Institut de França. L'escriptor va reconèixer que estava "molt preocupat" pel seu francès -"Fa molts anys que no el parlo, encara que llegeixo sempre els escriptors francesos"-, però finalment la cerimònia li va semblar "magnífica", especialment l'exposició que els seus nous companys de butaca van fer per glossar la seva obra.

Novel·les "mutilades"

Durant el seu discurs d'acceptació a l'Acadèmia francesa, Mario Vargas Llosa va parlar de la importància de la "llibertat" en el món de la literatura: "La novel·la salvarà la democràcia o es farà malbé amb ella i desapareixerà", va assegurar. I en la mateixa línia, va criticar la "caricatura que els països totalitaris ens venen com a novel·les però que només existeixen després de passar per la censura que les mutila per tal d'apuntalar institucions fantasmagòriques de simulacres de democràcia com les que exemplifica la Rússia de Vladímir Putin".

Al costat de Montesquieu

Fa 350 anys que l'Acadèmia francesa celebra cerimònies d'ingrés com aquesta. Per la institució que va crear el cardenal Richelieu l'any 1635 hi han passat noms com el de Montesquieu (que va ser nomenat acadèmic el 1727), Victor Hugo (1841), Louis Pasteur (1881), Alexis de Tocqueville (1841), Jean Cocteau (1955) i Claude Lévi-Strauss (1973). Als membres de l'Acadèmia se'ls anomena "els immortals" –ara Vargas Llosa ja és un d'ells– i es reuneixen una vegada per setmana, cada dijous, en privat, a les 15.00 hores. La seva missió és contribuir al perfeccionament de la llengua francesa i actualitzar el diccionari.