Història
Cultura 22/03/2022

Cat Jarman: "Els vikings van ser grans emprenedors"

5 min
Cat Jarman, bioarqueologa i arqueologa especialitzada en l epoca vikinga, autora de River Kings, fotografiada a l Hotel Catalonia Rambles, Barcelona 18.03.2022 Foto PERE VIRGILI Diari Ara

BarcelonaSegons les cròniques anglosaxones, l'any 793 els vikings van arribar a la Gran Bretanya des de Suècia, Dinamarca i Noruega i van atacar salvatgement els monjos de Lindisfarne. Després es van succeir els saquejos ocasionals i més tard, ja al segle IX, el Gran Exèrcit Viking va començar a recórrer l'illa amb una ambició més gran: la conquesta. Entre 865 i 873 van ocupar Repton, on tenien el campament d'hivern, i el regne anglosaxó de Mèrcia. El relat oficial és el que van escriure els anglosaxons, però els jaciments poden obrir noves perspectives. L'arqueòloga i bioarqueòloga Cat Jarman fa més de sis anys que analitza la fossa de Repton, on hi ha enterrades 264 persones, moltes d'elles víctimes de la guerra del Gran Exèrcit Viking. En aquest poble de Derbyshire es va trobar una pedra semipreciosa procedent de Gujarat (Índia) que va fer que Jarman es qüestionés el relat oficial. ¿Com havia viatjat des de l'Àsia fins allà al segle IX? Jarman no només rastreja la pedra, sinó també les restes òssies. ¿Qui eren els quatre infants que van morir assassinats i que no procedien ni del nord d'Europa ni d'Anglaterra? ¿I per què a Repton hi ha moltes víctimes que no eren ni d'origen escandinau ni anglosaxó? Al llibre Los reyes del río (Ático de los Libros), els vikings continuen sent guerrers aguerrits, però Jarman ens els mostra molt més emprenedors i pragmàtics que a les sèries.

¿Per què és tan important la pedra semipreciosa que es va trobar a la fossa de Repton?

— Els arqueòlegs treballen a Repton des de fa més de quaranta anys. El 1982 s'hi va trobar una cornalina, però aleshores no se li va donar cap significat. Quan el 2017 vaig començar a treballar-hi, em va servir per recórrer les rutes comercials dels vikings que havien anat a Anglaterra.

¿La cornalina canvia la versió que teníem de les motivacions dels vikings, el motiu pel qual van anar a Anglaterra?

— Quan van arribar a Repton, els vikings estaven en una nova fase. Al principi potser sí que van arribar a les costes angleses per saquejar i després tornar a casa amb el botí. Però quan hi ha la batalla de Repton buscaven dominar políticament Anglaterra i establir-s'hi. El Gran Exèrcit Viking estava format per unes 5.000 persones. Volien establir-se a les noves terres.

Un dels descobriments que es va fer a Repton va ser que no tots els qui formaven part del Gran Exèrcit Viking venien del nord d'Europa.

— Sí, això abans d'analitzar les restes òssies no se sabia, perquè les cròniques anglosaxones parlen dels danes, i crèiem que eren grups que venien d'un sol lloc. Però el jaciment ens diu que no va ser així. El Gran Exèrcit Viking va recórrer Europa i a mesura que avançava s'hi unien persones de tot arreu. A la fossa hi ha víctimes que procedien de climes càlids. Podrien provenir de França, d'Espanya...

I quins incentius tenien?

— Ara pensem que la gent només lluita o pel seu país o perquè no té una altra opció. Però en aquell temps no hi havia gaires oportunitats per sortir de la pobresa. Si oferien riquesa i terres, eren dos bons incentius.

Era important l'origen en aquest exèrcit?

— Crec que era difícil tenir poder si eres un complet estrany i desconegut dins la comunitat, t'havies de guanyar la confiança i tenir aliats. Era més una qüestió social que no pas racial.

A Repton també es va constatar que no tot eren homes. Un 20% de les víctimes enterrades eren dones i vostè ha estudiat altres jaciments que indiquen que les dones van guerrejar.

— Sí, hi ha moltes evidències que les dones van ser una part important del Gran Exèrcit Viking i que també s'hi van unir. Algunes potser de manera involuntària. Si tens un exèrcit de 5.000 persones necessitaràs intendència. Les dones podien fer moltes feines. I sí, hi ha evidències que les dones també van combatre i van tenir poder, però eren una minoria. No és com a les sèries. Era una societat patriarcal.

Com era la ruta que van establir amb l'Orient?

— Van establir centres comercials al mar Bàltic i a l'actual Rússia. A l'actual Sant Petersburg ja van establir un punt comercial l'any 750. A través dels rius connectaven amb el mar Bàltic, el mar Negre i el mar Caspi. Van establir tractes comercials pacífics: per exemple, cobraven impostos per circular pels rius. Van establir rutes a través de Rússia, Bielorússia i Ucraïna fins a arribar a Constantinoble i Bagdad. Van connectar el nord amb el sud, i van aprofitar una ruta ja preexistent, la Ruta de la Seda i els seus mercats.

No van ser tan sols guerrers i exploradors, sinó també comerciants.

— Crec que eren uns grans emprenedors. Si calia, utilitzaven la violència, però si la podien evitar, l'evitaven. Van ser prou hàbils per entendre's i tractar amb moltes cultures diferents. Van tenir tractes amb cristians, musulmans, pagans... Això de la religió, no crec que els importés gaire: la utilitzaven com els convenia. Si havien de ser cristians per fer tractes, doncs eren cristians. Les religions paganes permeten tenir molts déus i podien utilitzar el que més els convenia. Tenien una gran capacitat d'adaptació quan es tractava de negociar.

Què buscaven quan establien noves rutes?

— Plata, sobretot. Als països escandinaus hi va arribar molta plata. Com més riquesa, més estatus tenien. Viatjar, conèixer i explorar era també molt valorat socialment.

Les cròniques sobre l'arribada dels vikings a la Gran Bretanya són anglosaxones. Com els descriuria vostè?

— Hi havia molts tipus de vikings. Alguns eren guerrers, però d'altres eren grangers o famílies que buscaven noves terres. Crec que era una societat que donava valor al fet d'explorar, viatjar i conèixer noves terres. És interessant perquè això encara és així. M'he criat a Noruega i encara es valora, ens ensenyen la vida dels grans exploradors i ens animen a anar a fora i aprendre.

Els seus descobriments canvien la versió dels fets?

— Les cròniques van ser escrites pels anglosaxons. La història, també la que s'ensenya a les escoles britàniques, es basa en aquesta documentació escrita. Qui va escriure sobre el Gran Exèrcit Viking i Repton, al segle IX, va ser sobretot Alfred el Gran, el gran enemic dels vikings. A ell se li dona el crèdit d'haver creat Anglaterra. És el gran heroi perquè va derrotar els vikings. Si jo vull obtenir el passaport britànic, he de fer un examen, i una pregunta és qui va derrotar els vikings: la resposta és Alfred el Gran. Això és el Regne Unit del 2022! Se'ns diu que Alfred el Gran va derrotar els vikings. No va ser així, perquè segles després els vikings van continuar arribant a Anglaterra [al segle XI fins i tot hi va haver reis vikings]. Aquest mite és part de la identitat nacional britànica. Alfred el Gran era molt hàbil com a publicista. Tot plegat té molt a veure amb el que també està passant ara a Ucraïna i Rússia. Putin també diu que Ucraïna i Rússia són el mateix i està manipulant la història per justificar una invasió. Fa servir documents medievals que es van escriure al segle XIII. La feina dels arqueòlegs i bioarqueòlegs és donar noves perspectives que qüestionin els documents, perquè són també una eina de propaganda de qui els escriu.

stats