49 violoncel·listes per recordar el mestre

BarcelonaEl Turó Park i l’avinguda Pau Casals de Barcelona acullen aquest dimarts els actes de celebració de la primera Diada Pau Casals. Seran concerts que reproduiran el model dels homenatges que el geni del Vendrell va rebre els dies 16 i 17 juny del 1934. Aleshores es va descobrir la placa de l’avinguda, amb la participació dels castellers del Vendrell, va rebre la Medalla de la Ciutat i el títol de fill adoptiu de Barcelona, i al Palau Nacional hi va haver un concert popular de l’Orquestra Pau Casals i una formació de quaranta violoncels.

Aquest cop, 81 anys després, l’homenatge començarà amb l’actuació de l’Orquestra Xavier Montsalvatge de l’Institut Artístic Oriol Martorell, dirigida per Heriberto Fonseca, que interpretarà dos moviments de Simple symphony de Britten. Tot seguit, la Banda Municipal de Barcelona, sota la batuta de Henrie Adams, tocarà peces de Joaquim Serra, Eduard Toldrà i Pau i Enric Casals.

Després dels parlaments institucionals i de l’actuació de la colla castellera dels Nens del Vendrell, serà l’hora de l’Orquestra de Violoncels, dirigida per Antoni Ros-Marbà, amb un repertori que inclou dues peces: Sant Martí del Canigó de Pau Casals, amb l’harmonització que en va fer el seu germà Enric, i El cant dels ocells.

“Seran 49 violoncel·listes, entre professionals i estudiants de diferents escoles de música”, explica Anna Mora, que s’ha encarregat de la coordinació de l’orquestra. “El més jove és un estudiant de 12 anys”, precisa Mora. També hi haurà violoncel·listes d’orquestres com l’OBC, la Simfònica del Vallès, la Simfònica del Liceu i Camera Musicae. “És una barreja molt maca”, diu Mora, que també participarà en el concert. La idea inicial era convocar quaranta músics, com va passar l’any 1934, però l’entusiasme ha portat a ampliar la llista fins a 49. “Ens agrada trobar-nos, als violoncel·listes”, assegura Mora.

Revolucionar el violoncel

Que avui es puguin veure gairebé cinquanta violoncel·listes tocant plegats era difícil d’imaginar abans de Pau Casals, l’home que va revolucionar l’instrument. “Va netejar costums de l’època. Ell volia que el violoncel sonés com la veu i que tingués la rellevància del violí”, explica Mora. Tot i que va fer classes al Conservatori del Liceu i que també va oferir classes magistrals, el llegat pedagògic de Casals “ha arribat a través de la seva manera de tocar”. Com diu Mora, “l’aportació la feia quan tocava”, amb “un so que tenia molt interioritzat”, com va quedar ben palès en les Suites per a violoncel de Bach. “Es va estar anys i anys estudiant-les abans de tocar-les senceres. Les va redescobrir”, assegura Mora.