El fil de Virginia Woolf que connecta amb les besàvies

BarcelonaFins que no va fer Una habitación propia de Virginia Woolf, l'actriu Clara Sanchis no havia interpretat mai un text escrit per una dona. "El més greu és que no me n'havia adonat", explica Sanchis. L'espectacle es va estrenar al Pavón Teatro Kamikaze de Madrid el 2016, i des d'aleshores ha fet cinc temporades, ha voltat per l'estat espanyol i no ha parat de recollir èxits. María Ruiz dirigeix l'adaptació teatral de l'obra insígnia de Virginia Woolf, que farà parada a la Sala Beckett fins al 21 de març. "És un dels muntatges que més il·lusió ens fa, i servirà de pròleg per obrir un cicle sobre violències de gènere i estructures de poder que començarà a l'abril", explica el director de la Beckett, Toni Casares.

Virginia Woolf, una autora que et canvia

El text de Woolf està escrit el 1929 com una falsa conferència a unes joves estudiants que Ruiz trasllada a escena en forma de monòleg per parlar de les violències que pateixen les dones. "És un text ple de capes, genial i complex, que va descobrint els seus secrets. Ens commou tant perquè connecta entre nosaltres i les nostres àvies i besàvies. Ens porta a pensar com van viure elles, i fa evident aquest fil que hi ha entre totes les dones", assenyala Sanchis, que recorda vívidament la primera vegada que va llegir-lo. "Em va deixar completament trastocada. És demolidor i alhora molt energètic", diu l'actriu.

El maltractament històric de les dones

La posada en escena busca, segons Ruiz, "ser el màxim fidel" a la veu de Woolf. Per això han mantingut les llarguíssimes frases que caracteritzen la seva escriptura, si bé Sanchis no s'ha proposat assemblar-se a l'autora. "La pretensió no era que jo l'interpretés, sinó jugar tota l'estona amb la ficció i la realitat i, sobretot, transmetre les seves idees", subratlla l'actriu, que diu que durant el procés de dramatúrgia "el més dur va ser tallar". I, malgrat que aviat farà un segle de l'escriptura de l'obra, Sanchis recalca la seva vigència avui: "Ella parla del maltractament històric de les dones, i ara n'hem sortit però fins a un cert punt. Molts joves que han vist l'obra no saben moltes de les coses que explica Woolf perquè se suposa que s'ha passat pàgina. És cert que hem avançat molt, però encara queda moltíssim per fer".