Walter Benjamin: tràgic i visionari

BarcelonaEl suïcidi del filòsof alemany Walter Benjamin la nit del 26 al 27 de setembre de 1940 en una habitació de l’Hotel França de Portbou ha quedat gravat a la memòria col·lectiva com un dels símbols dels estralls de la Segona Guerra Mundial en el món intel·lectual. Segons la documentació judicial, Benjamin, que es va treure la vida amb una sobredosi de morfina, va deixar una maleta de pell amb una petita quantitat de dòlars i francs, un rellotge d’or, una pipa i un passaport expedit per l’American Foreign Service. La maleta també contenia sis fotografies de carnet, una radiografia, unes ulleres, revistes i diverses cartes. L’inventari també esmenta diversos papers dels quals es desconeix el contingut. La maleta es va perdre i no se sap què eren aquests papers. S’ha dit que es tractava d’un manuscrit de la seva última obra, Tesis de filosofia de la història, que va quedar inacabada.

Precisament aquest és el text que 38 estudiants d’art i artistes emergents de quatre escoles d’art van treballar per crear les peces que es poden veure a l’exposició de l’Arts Santa Mònica Les maletes de Walter Benjamin. Dispositius migratoris, comissariada per la historiadora i crítica d’art Pilar Parcerisas. Al marge de la vigència del pensament de Benjamin, els treballs exposats amplifiquen l’eco de les circumstàncies de la mort tràgica del filòsof per recordar altres moments tràgics del segle XX, com la Guerra Civil, i perllongar l’impacte de la Segona Guerra Mundial fins a qüestions actuals com la idea d’Europa i la crisi de la Unió i problemàtiques com les fronteres i la crisi dels refugiats. L’exposició és fruit de la primera Escola d’Estiu Walter Benjamin -la d’enguany se celebrarà del 21 al 24 de setembre i abordarà el text Infància a Berlín cap al 1900 -, que es va celebrar l’any passat a Portbou, on es va poder veure a l’estació de tren de la ciutat. Abans de Barcelona es va poder veure a la Casa de Velázquez de Madrid, que és una de les quatre escoles d’art que han participat en el projecte. Les altres que hi participen són la Llotja, l’Escola de Belles Arts de Bordeus i l’Escola de Comunicació Visual i Mitjans Digitals de Berlín. Cadascuna d’elles aborda les Tesis de filosofia de la història des d’una perspectiva concreta: la maleta com un objecte enigmàtic, l’exili republicà, els béns culturals i el qüestionament de la història i el progrés que hi ha en el text del filòsof de l’ Angelus novus. Una de les peces de més actualitat és Estel, de Pilar Álvarez Pablos, consistent en una recreació de la bandera de la Unió Europea, les estrelles de la qual projecten una cinta de les que es fan servir en les operacions policials amb el lema “Policia no travessar”. Una altra de les obres més punyents és El flâneur fugitiu, d’Ana Pulido Castro, que ha creat un joc de taula en què un caminant anònim és el principal sospitós. La peça inclou un parell de botins que tenen fulles d’afaitar a dins i a la sola. Marina Fraga Franco ha sigut més lírica i ha creat la maqueta d’un lloc aclaparador, titulat Espai de silenci, on un personatge diminut apareix atrapat en una xarxa atapeïda de sentiments, segons l’autora, com “solitud, por, nostàlgia, vertigen, perill, injustícia, superació, angoixa, dolor, fatiga, llibertat, esperança...”

Memòria i exclusió

“La via principal de treball ha sigut bàsicament la maleta de la història, aquella maleta que s’arrossega del passat i esclata en el present i cau sobre la mateixa biografia de Benjamin. Es tracta d’aquesta història del progrés que no va cap a l’infinit sinó que et deixa un seguit de ruïnes als teus peus, com mostra la imatge de l’ Angelus novus ”, diu Pilar Parcerisas. Al llarg del recorregut es pot veure una maleta feta amb filferro d’espines, d’Agnès Wo. Una altra està plena de pedres i una tercera de roba i joguines rebregades. “Ell, tu i jo compartim equipatge. Ningú queda exclòs de la memòria”, diu Neus Masdeu Rubies. Des de l’interior de la maleta de la portuguesa Maria do Mar Rêgo se sent el soroll dels passos de l’autora durant una passejada per la frontera entre Espanya i Portugal, i la de Vir Andrés Hera parla dels estralls del colonialisme. “Soc el sudaca que fa girar en slow motion la caixa negra d’un avió anomenat Europa”, afirma l’artista.