Un xou a la manera de Paul Anka
En dono fe: Paul Anka encara canta. Tampoc és tan vell, té 71 anys acabats d'estrenar, però va debutar tan jovenet que sembla que hagi de ser una mòmia. Encara canta i li encanta fer-ho, com va demostrar a Cap Roig en un senyor concert. El compositor i intèrpret va aparèixer a platea abans de pujar a l'escenari, i no va deixar d'interactuar amb el públic durant les dues hores de xou. Fins i tot va ballar amb la Mercè, una senyora de la primera fila, tot entonant Put your head on my shoulder . Una lluna plena esplèndida (què passa últimament amb la lluna, que enamora tant?) encaixava de conya amb les balades romàntiques del canadenc. Que sí, té una retirada a Silvio Berlusconi, però és bastant més inofensiu.
L'espectacle és un autohomenatge gens dissimulat. D'entrada, un vídeo ens recorda que Paul Anka era un nen gras, però que l'aneguet lleig es va convertir en cigne perquè la vocació li exigia ser atractiu. "Tinc 555 fotos de Paul Anka a la meva habitació", diu una adolescent de finals dels cinquanta. El cantant repassa els hits de la seva trajectòria, va citant les estrelles per a les quals ha escrit cançons (Frank Sinatra, Tom Jones, Barbra Streisand, Cole Porter, Buddy Holly...) i canta amb dos artistes desapareguts: Sammy Davis Jr, a qui veiem a la pantalla, i Michael Jackson, de qui en sentim la veu enregistrada. Abans d'aquest duo virtual, Anka reivindica la coautoria de This is it , que va veure la llum el 2009 com si fos una peça pòstuma només de Jackson. "Vaig reclamar que me'n donessin la meitat dels drets i ja està".
Tot Cap Roig va acabar ballant ("aixequeu-vos, aquesta és per estar drets") al ritme del clàssic New York, New York . Abans ja havíem corejat èxits seus com Diana o l'eterna My Way , cançó francesa que el gran (que no vell) Paul Anka va adaptar a l'anglès. Una nit gairebé tan rodona com la lluna.
