Passo comptes. Carta oberta

Benvolgudes lectores, benvolguts lectors,

Ha fet un any que la direcció del diari ARA em va encomanar la feina de Defensor del Lector, i toca passar comptes. En ser la figura del Defensor personal –com ho és la Sindicatura de Greuges i els ombuds en general– i en ser personals les interaccions que he mantingut amb vostès, trobo que la carta oberta és una manera directa que s’hi correspon: la correspondència.

Entre el 12 de maig de 2024 i l’11 de maig de 2025, he publicat 28 articles, que representen una mitjana de 2,33 al mes, on els decimals tradueixen els dos mesos en els quals el calendari ha permès tres articles, seguint la periodicitat quinzenal. A les infografies veuran les xifres de la meva feina, de manera que aquí les comentaré a trets generals.

He atès més del doble de comunicacions de les que no he pogut atendre. L’atenció, regulada per l’Estatut del Defensor que tenen a l’abast, es regeix pels criteris de quantitat –major nombre de queixes d’un tema– i de qualitat –importància determinada sobretot pel Codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya–. Sigui com sigui, les he llegides totes, les agraeixo en el seu valor, perquè cadascuna conté reflexions interessants, algunes de gran competència analítica i rang acadèmic, i en totes els remitents donen la cara identificant-se. En la mesura de les possibilitats de la jerarquització de la feina, miraré d’atendre’n més.

Ressalto, doncs, el gran valor de les aportacions dels lectors i lectores, que són els veritables protagonistes d’aquesta secció, en un ecosistema comunicacional on la interacció cotitza a l’alça, i ens ajuda a millorar el diari, al qual aquest exercici configura uns receptors que també són emissors. Publicades o no, les seves opinions han estat traslladades a la redacció, i en força casos han estat preses en consideració, amb el benentès que en tots els supòsits ens ajuden a ser més exigents i millorar el producte.

La major incidència de queixes és directament proporcional a les seccions que tenen més pàgines; les adjudicades a DL (Defensor del Lector) són les que he assumit directament, sobretot aquelles a què no he pogut donar sortida, i les que van a direcció no és perquè la direcció conciti més crítiques sinó perquè són qüestions en les quals la connotació depassa la denotació de la secció en concret. És altament significatiu que el tema que concita més comentaris dels lectors sigui la llengua. En un diari en català, situada la llengua en les coordenades complexes d’hostilitats i competències mal repartides, quan no deslleials –vaig titular un dels articles “En la meua maltractada llengua”, citant Raimon–, hi ha un percentatge de lectors que és positivament i proactiva militant de la llengua, i que amb les seves aportacions ens ajuda a ser doblement exigents en aquesta qüestió axial, essencial i fonamental. A l’altre costat, tanmateix, dels embats, hi ha un idioma d’una gran riquesa lèxica i gramatical, amb una literatura notabilíssima i un permanent debat que l’enriqueix, i un diari, com a gran contenidor i difusor, se n’ha de fer ressò.

He d’agrair també la bona resposta de la redacció a les queixes dels lectors. La visita del Defensor als periodistes interpel·lats a voltes no és falaguera, però els professionals de l’ARA han estat a l’altura de les crítiques, les han admeses o les han rebatudes i, en un cas o en l’altre, sempre han estat respectuosos. La sinergia crítica-contrast, lector-redactor, permet també una radiografia del diari, un making-of que contribueix a definir la premsa actual com una comunitat o sistema en el qual no hi ha uns sense els altres, i necessàriament han de conviure retroalimentant-se en un conjunt intersecció.

Quan he abordat els temes més delicats, on l’exigència positiva dels lectors ens posa a prova, he sol·licitat opinions pericials externes, procurant implicar professionals amb trajectòria d’excel·lència i/o adscrits a diverses universitats catalanes; aquest any, han passat per aquestes pàgines doctors de la UB, la URV, la UAB, la UPC, la UOC i la UPF, i procuraré anar eixamplant la cartografia de la saviesa reglada.

A primers de mes vaig assistir com a observador a la reunió anual de l'Organization of News Ombudsmen and Standards Editors (ONO). A les reunions internacionals, hom copsa d’entrada que els “malos tiempos para la lírica” s’han passat al periodisme, que hi ha països on s’assassina, empresona o censura periodistes, i que les derives populistes de democràcies aparentment consolidades han fet entrar en xoc la llibertat d’expressió, paradigma Estats Units. Una periodista veneçolana que s’hi va exiliar plantejava que potser ara s’hauria de tornar a exiliar del país que va acollir el seu primer exili.

La funció del Defensor és molt solitària, per això posar la feina en context ajuda a oferir jurisprudència a les qüestions clàssiques de l’ofici però que revifen amb embalums d’última generació, com la diferenciació entre informació i publicitat o el concepte de censura digital. L’ONO també s’avança a nous reptes com la regulació ètica del periodisme fet amb el concurs de la intel·ligència artificial o l’anar més enllà de les fonts corporatives jurídiques i policials davant l’abominable plaga de la violència de gènere, que ja és un dels temes més recurrents de la mirada informativa. El corol·lari és que el periodisme cada cop ha de ser més sensible a les aportacions dels receptors, dels lectors i lectores en el nostre cas, positivar el feedback i saber copsar quan, a més a més de donar la seva opinió, estan suggerint l’abordatge de temes de carrer i de punts d’interès social, enfosquits per la proliferació i a vegades malaltissa i sedentària dependència de fonts oficials.

Lectores i lectors, gràcies de nou per tot plegat, espero amb afecte i interès els seus comentaris, i els animo a fer-los garantint que sempre seran útils i benvinguts. Seu afectíssim i disposin.

El Defensor del Lector pren esment dels dubtes, suggeriments, crítiques i queixes sobre els continguts del diari en les seves edicions digital i en paper, i té cura que el tractament de les informacions sigui conforme als codis deontològics.

Per contactar amb el Defensor del Lector podeu enviar un correu electrònic a eldefensor@ara.cat o enregistrar un missatge de no més d'un minut al número de WhatsApp 653784787. En tots els casos, cal identificació amb nom, cognoms i número de DNI.