TERRORISME

Catalunya, focus del jihadisme a l’Estat

Diferents indicadors fan saltar l’alerta, però la situació no és tan greu com en altres llocs d’Europa

Agents de policia enduent-se un home a Mataró, arrestat per pertànyer a l’Estat Islàmic. / QUIQUE GARCÍA

El principal escenari de la mobilització promoguda a Espanya per l’Estat Islàmic és a la província de Barcelona, segons l’informe recent El Estado Islámico en España, publicat pels investigadors Fernando Reinares i Carola García-Calvo, del Real Instituto Elcano. Aquesta afirmació contundent és una de les primeres frases del document del principal think tank espanyol en estudis estratègics. Destaca que a la demarcació de Barcelona és on, entre el juny del 2013 i el maig passat, s’han fet més detencions relacionades amb el jihadisme -un 27,3%- i on vivien més arrestats -un 29,8%-, davant de Ceuta (20,3% i 22%), i de Madrid (16,7% i 15,3%).

El document fa referència, sobretot, a les operacions policials contra xarxes vinculades amb l’Estat Islàmic i també amb altres organitzacions jihadistes amb base a Síria i l’Iraq. Però les xifres de detinguts s’han d’agafar amb pinces perquè no tots acaben condemnats. Dos exemples: l’últim Anuari Mèdia.cat recorda que dels 33 detinguts en l’operació Tigris, només dos van acabar condemnats i que els 22 de l’operació Xacal van quedar tots absolts. De tota manera, abans que naixés el Daeix, Catalunya ja destacava per la presència de jihadisme. Un altre informe de Reinares i García-Calvo diu que al 33,3% dels sentenciats per terrorisme jihadista entre el 1996 i el 2013 els havien arrestat aquí.

Els investigadors de l’Instituto Elcano insisteixen en diferents informes a assenyalar Catalunya, i sobretot la província de Barcelona, com una zona vermella. L’Instituto Elcano el dirigeix un patronat presidit pel rei d’Espanya, i format pels ministres de Defensa, Exteriors, Economia i Cultura, els expresidents José María Aznar i Felipe González, i presidents d’empreses com Indra, BBVA, LaCaixa i Telefónica.

Els Mossos d’Esquadra són més prudents. No neguen que Catalunya sigui un dels pols d’activitat islamista radical, però fonts d’informació del cos policial també expliquen que és la zona de l’Estat amb més musulmans, uns 470.000 segons els seus càlculs -les comunitats islàmiques eleven el nombre de feligresos a 40.000 més-. A la següent comunitat amb més musulmans, Andalusia, n’hi viuen uns 300.000. A més, tal com recorda Lurdes Vidal, cap de l’àrea de món àrab i mediterrani de l’Institut Europeu de la Mediterrània, amb els Mossos a Catalunya són tres els cossos policials que actuen contra el terrorisme, no dos com a la resta de l’Estat, i això pot implicar més informació policial i més operacions.

Per què?

Les xifres fan que sigui “irrefutable” que Catalunya és un focus de jihadisme a l’Estat, segons Joan Anton Mellón, catedràtic de ciències polítiques de la Universitat de Barcelona. Entre les principals raons hi ha, segons ell, la gran quantitat de musulmans i de “dèficits democràtics de la nostra societat com la desigualtat, els problemes d’identitat, l’alienació i la manca d’espiritualitat” que faciliten la difusió d’idees extremes.

Jofre Montoto, analista del Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya i autor del llibre Gihadisme, afegeix a la gran quantitat de musulmans el caràcter obert de Barcelona i la ruta històrica entre el nord d’Àfrica i Europa pel corredor mediterrani, com a factors que fan que la zona pugui ser un lloc clau per als jihadistes. No s’està de record ar el pas per Salou de Mohamed Atta i la reunió que hauria tingut a Catalunya amb Ramzi Bin al-Xibh per preparar l’atac de l’11-S als Estats Units.

El periodista Ignacio Cembrero, autor de La España de Alá, revela al llibre que a Catalunya el ministeri de l’Interior té fitxats 9.836 punts susceptibles d’originar processos de radicalització. És la comunitat on n’hi ha més -aplega prop d’un terç de tots els punts a l’Estat-, davant d’Andalusia (4.535) i Madrid (3.288). Aquests llocs són oratoris, cases, comerços i altres zones i locals que el ministeri de l’Interior creu que ha de vigilar. Només a la demarcació de Barcelona n’hi ha 6.168.

5.000 Jihadistes europeus

Xifra de persones que han anat a Síria i a l'Iraq segons el càlcul de l'Europol

Tot i que Catalunya pot ser la zona més calenta de l’Estat -sense comptar els casos excepcionals de Ceuta i Melilla-, no es pot comparar amb la situació d’altres països europeus. Dels 170 jihadistes que els diferents cossos policials han detectat que han marxat d’Espanya per anar a Síria i l’Iraq des de l’inici del conflicte, 33 -un 19,4%- han marxat des de Catalunya, segons fonts dels Mossos d’Esquadra. Cap dels combatents sortits del Principat hauria tornat, mentre que d’entre els que van marxar de la resta de l’Estat n’han tornat 25. D’aquests, dotze són a la presó i vuit en llibertat vigilada. L’últim  informe de l’Europol sobre la situació del terrorisme calcula que, a finals del 2015, unes 5.000 persones havien anat d’Europa a Síria i l’Iraq. Tres quartes parts han marxat des d’Alemanya, Bèlgica, França i el Regne Unit. A Espanya, diu l’informe, el flux de combatents voluntaris s’ha estabilitzat “a un nivell baix”.

El pes del salafisme

A Catalunya hi ha 265 oratoris islàmics -de mesquites només n’hi ha tres, a Torroella de Montgrí, Cornellà i Salt-. Segons dades de la unitat d’informació dels Mossos a les quals ha tingut accés aquest diari, 120 són islamistes -del moviment politicoreligiós que vol islamitzar el dret i les institucions- i 79, una de cada tres, salafistes. El salafisme, un dels actors islamistes presents a Catalunya, és una lectura molt rigorista de l’islam, explica Jordi Moreras, antropòleg de la Universitat Rovira i Virgili. El ministre de l’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, va declarar l’abril de l’any passat que a Espanya hi havia 98 oratoris salafistes, i que la meitat eren a Catalunya. Amb les xifres que tenen els Mossos, la proporció ara seria del 80%. Segons Cembrero, Bèlgica i Catalunya són les zones d’Europa amb més “activitat salafista”. Es refereix a congressos i conferències, que poden congregar fins a 2.000 feligresos, amb líders religiosos portats de l’estranger. Són actes sovint finançats per fundacions de països àrabs.

Els principals feus del salafisme són a la plana de Lleida, el Camp de Tarragona i l’àrea de Girona. Segons fonts policials, a l’àrea metropolitana no hi estan tan implantats perquè quan es va començar a escampar ràpidament ja hi havia altres comunitats islàmiques establertes. Tot i això, alguns oratoris de l’àrea metropolitana de Barcelona també s’adscriuen a aquesta interpretació de l’islam. Un exemple: al maig el xeic saudita Saleh al-Maghamsi va fer una conferència a Cornellà davant de 600 persones. És salafista i se’l coneix per haver declarat, després de la mort d’ Ossama bin Laden, que tot i el mal que havia causat, com a musulmà té “la santedat i els honors reservats als musulmans”.

Moreras explica que si el salafisme creix a Catalunya és sobretot “pel retrocés que pateixen les institucions tradicionals de l’islam: la mesquita i la família”. La família tradicional no s’adapta al nou context social i des de la mesquita no hi ha “capacitat d’argumentar quin ha de ser el futur de l’islam a Catalunya”. Aquest buit, diu, el va omplint el salafisme. Avisa, però, que no es pot argumentar que el salafisme sigui “la clau de volta” de la radicalització que du al jihadisme. Montoto recorda que “una cosa és un discurs ultraconservador i l’altra el terrorisme”. “Normalment la gent amb barba i gel·laba no són els terroristes”, assegura. Mellón hi està d’acord, però també afegeix que el jihadisme és una “ideologia totalitària” que “utilitza la religió com a vehicle per difondre els missatges”; no és religió, la fa servir.

L’avís nord-americà

El 2007 l’ambaixador dels Estats Units a Espanya, Eduardo Aguirre, va proposar a les cúpules de la CIA, l’FBI i el govern nord-americà que posessin en marxa un node antiterrorista a Barcelona Wikileaks va filtrar el document en l’anomenat Cablegate. Aguirre hi demanava que el consolat general dels EUA es convertís en una plataforma d’agències d’intel·ligència. Barcelona ja era una de les principals ciutats europees, deia, “però també un paradís per a activitats il·lícites”, i sobretot li preocupava el jihadisme. La primera detenció a l’Estat relacionada amb el terrorisme jihadista s’havia fet el 1995 a la ciutat, quan la Policia Nacional espanyola va arrestar un algerià amb una bossa plena de metralletes i explosius destinats al Grup Islàmic Armat.

“Les autoritats espanyoles i dels EUA han identificat Catalunya com el principal centre mediterrani d’activitat islamista radical”, justificava l’ambaixador. Deia que Catalunya havia rebut una gran quantitat d’immigrants nord-africans i pakistanesos que tenien “molt pocs llocs per practicar la seva religió amb dignitat”. Tot plegat havia convertit la ciutat “en un imant per a reclutadors terroristes”. A més, afegia que obrir un node d’intel·ligència a Barcelona seria una “oportunitat” per cooperar més amb les forces de seguretat catalanes, que tenen “capacitats substancials”.

Més continguts de

El + vist

El + comentat